Ousman Umar, activista: "Dels 46 que travessàvem el Sàhara a peu, només en vam sobreviure 6"
Ousman Umar va sortir de Ghana amb només 12 anys i va passar cinc anys travessant el nord d'Àfrica abans d'arribar a Barcelona. Una història de supervivència que va plasmar al llibre "Viatge al país dels blancs" i que ara també arriba al cinema. A "Col·lapse", recorda un viatge que va estar a punt de costar-li la vida i explica la missió que té des d'aleshores: evitar que altres infants hagin de passar per una experiència com aquesta i honrar tots aquells que han mort en el viatge. A l'entrevista, l'acompanya l'actriu Emma Vilarasau, que interpreta una de les protagonistes de la pel·lícula "Viatge al país dels blancs", dirigida per Dani Sancho.
De somiar amb un paradís a lluitar per sobreviure
Umar recorda que va marxar per curiositat, no per fam ni per guerra. Volia entendre què hi havia més enllà de les fronteres del seu poble i com era possible que existissin aquells "ocells metàl·lics" que sobrevolaven el cel.
Vaig sortir de casa sense saber llegir ni escriure. Jo estava convençut que el paradís era el país dels blancs. Tenia la idea que era on se solucionaven tots els problemes.
La realitat que va trobar, però, va ser molt diferent. Amb l'ajuda de Google Maps ha reconstruït el recorregut que va fer: uns 21.000 quilòmetres a través del nord d'Àfrica. Un dels trams més durs va ser la travessa del desert del Sàhara.
De les 46 persones que vam començar aquella part del viatge, només 6 vam arribar a Líbia amb vida.
La situació encara es va agreujar més sota el règim de Moammar al-Gaddafi.
A Líbia, ser negre i viu era pràcticament un delicte. Aixecar-se al matí, aconseguir que es pongués el sol i continuar viu era un èxit cada dia.
La ciutat que li va canviar la vida
Quan finalment va arribar a Catalunya, la realitat tampoc va ser fàcil. Els primers mesos els va passar dormint al carrer, lluny d'aquell paradís que havia imaginat durant anys. Amb el temps, però, la seva història va canviar gràcies a les persones que el van ajudar.
Barcelona em va regalar l'oportunitat de tornar a néixer i crec que mai podré agrair-ho prou.
Precisament aquesta és una de les idees que més va impactar Emma Vilarasau, que interpreta a la pel·lícula la dona que el va acollir quan era menor d'edat. L'actriu explica que va acceptar el projecte gairebé immediatament perquè posava el focus en una realitat poc habitual.
Sempre atrauen més els crims o les parts més fosques de l'ànima humana, però hi ha molt bona gent. La Montse i l'Armando el van acollir sense coneixe'l de res.
Per a Vilarasau, la història de l'Ousman és també una resposta als discursos xenòfobs que cada vegada tenen més presència.
Instaurar odi cap als estrangers hauria de ser un delicte. És una indecència.
La veu dels qui no van arribar
Lluny de considerar-se a si mateix un ésser excepcional pel que va fer, Umar va voler posar sempre el focus en un altre lloc: a rendir homenatge i recordar tots aquells que van perdre la vida pel camí. Aquesta és la missió que, assegura, dona sentit a tot el que ha fet després.
Jo no vaig arribar perquè fos el més fort. Vaig arribar per complir el meu propòsit: ser la veu de tots els que no ho van aconseguir.
Amb aquest objectiu va fundar l'any 2012 Nasco Feeding Minds. El que va començar com una petita associació s'ha convertit en una fundació amb desenes d'escoles, aules informàtiques i milers d'infants beneficiaris.
Vaig començar perquè no entenia per quin motiu tots els meus companys havien mort pel camí.
Recorda també que el primer sou que va cobrar a Catalunya el va destinar íntegrament a comprar ordinadors per enviar-los al seu país d'origen. "Vaig pensar: he passat de menjar de la brossa i no tenir diners per comprar una ampolla d'aigua a cobrar gairebé mil euros. Soc milionari. I quan et toca la gran loteria, què s'ha de fer? Compartir-la."
