Josep Cuní: "Els periodistes treballem per a l'espectador, no per a nosaltres mateixos"
Josep Cuní és una de les veus més influents del periodisme català. Amb una trajectòria de dècades a la ràdio i la televisió, va marcar una època al capdavant d'"Els matins" de TV3, on va acumular més de 12.000 hores de directe. També va ser una figura clau en els inicis de Catalunya Ràdio, on va contribuir a definir una graella de programació que, amb modificacions, encara avui conserva la seva estructura. A "Col·lapse", reflexiona sobre la responsabilitat dels periodistes, els límits dels debats televisius i la situació actual dels mitjans.
Quan el descontrol és un aprenentatge
Cuní assegura que continua sentint-se responsable de cadascun dels minuts que ha passat davant d'un micròfon o d'una càmera. Explica que el directe està ple d'errors, però també de situacions que el temps acaba reinterpretant.
Hi ha molts moments que tu valores com un fracàs i després descobreixes que els altres els han viscut com un encert.
Un dels exemples més coneguts és el seu recordat "Prou!", que anys més tard es convertiria en un fenomen popular gràcies al "Polònia". Tot i això, ell continua vivint aquell episodi de manera molt diferent.
Per mi va ser un fracàs perquè jo no controlava la situació.
Recorda que, just acabar el programa, va arribar a plantejar al director de TV3 que abandonava perquè considerava que havia fallat en la seva responsabilitat com a moderador.
D'aquella experiència, però, n'extreu una reflexió que considera especialment vigent davant l'actual polarització política. Explica que els discursos més radicals sovint busquen provocar fins que l'altre acaba reaccionant de la manera que s'havia promès evitar.
Hi ha un moment en què tant s'ha tibat la corda, que acabes traint-te a tu mateix i fent allò que t'havies dit que no faries.
El periodisme és un servei al públic
Per Cuní, aquesta experiència reforça una idea que ha guiat tota la seva carrera: el periodista no treballa per a ell mateix ni tampoc per a l'empresa que l'ha contractat, sinó per a l'audiència.
Sempre he pensat en l'oient i en l'espectador. És per a ells que treballem.
Considera que aquesta és una idea que sovint s'oblida dins dels mitjans de comunicació i recorda que és el públic qui, en última instància, decideix si un professional genera confiança o no.
Sense el públic no seríem res.
També relativitza el protagonisme dels comunicadors amb una metàfora irònica.
De vegades ets una mena d'animal de companyia: ets allà, no fas nosa i no cal ni que et donin pinso.
Quatre dècades pensant la ràdio
Més enllà de la televisió, Cuní també mira enrere i recorda els inicis de Catalunya Ràdio. Fa 43 anys va participar en la creació de la seva graella de programació, una estructura que explica que és fruit del "prova i error" i que encara avui conserva bona part del plantejament original.
Explica que sempre va mirar més enllà del panorama català i espanyol per construir nous formats, inspirant-se especialment en la ràdio nord-americana.
Jo mirava el món des del forat de Barcelona, però mirava el món.
Ara bé, admet que la visió que tenia dels Estats Units també ha canviat amb els anys.
Abans hi havia viscut i m'agradava molt. Ara em faria molta mandra anar-hi.
