De caçar Pikachus a guiar drons militars: què ha passat amb les dades dels jugadors de Pokémon GO
Fa 10 anys, el videojoc Pokémon GO es va convertir en un fenomen viral sense precedents. Aquell estiu, 500 milions de persones van provar un joc que convertia el món físic en un tauler de joc virtual.
El joc et convidava a escanejar el món. Només calia tenir la càmera oberta i activada la ubicació.
L'èxit va ser global i immediat. De sobte, per Central Park hi van aparèixer riuades de gent empaitant una criatura digital. Mentrestant, Barcelona, Mèxic o el Japó es convertien en l'escenari de quedades multitudinàries, entre crides de les autoritats a no saltar-se les normes de circulació.
El joc per a mòbil va batre gairebé tots els rècords: va arribar a tenir 232 milions de jugadors actius a tot el món i va convertir-se en el joc que més ràpid va fer 1.000 milions de dòlars d'ingressos a la botiga d'apps.
Però les dades que importen no són aquestes. Sinó les que van generar els jugadors.
Pikachu era l'esquer; l'autèntic tresor, les dades
Darrere la seva aparença innocent, el joc desenvolupat per Niantic per capturar pokémons es va convertir en una immensa mina de dades.
El 2021 una actualització del joc va introduir les Poképarades. Els usuaris podien fer un "escaneig" de la ubicació, és a dir, gravar el lloc girant 360 graus amb el seu telèfon mòbil, i així aconseguien una recompensa dins el joc. Pel camí capturaven imatges dels edificis, carrers i arbres al seu voltant i generaven metadades.
Per començar a gaudir-ne, els jugadors només havien d'acceptar les normes i condicions d'ús.
El 2025 Niantic va vendre's el joc a l'Aràbia Saudita per 3.500 milions de dòlars. El va comprar l'empresa de jocs per a mòbils Scopely, darrere del qual hi ha el fons sobirà saudita PIF, liderat pel príncep hereu saudita Mohammed bin Salman.
Segons es va publicar, Scopely es va quedar amb el joc i Niantic amb les dades capturades fins aquell moment. Aleshores, va crear la divisió Niantic Spatial.
L'ús de les dades: un cas paradigmàtic
Aquells escanejos dels jugadors de Pokémon GO —30.000 milions d'imatges d'entorns urbans, captades en diferents hores del dia, condicions meteorològiques, i angles diversos i les seves metadades— van contribuir a entrenar un model d'intel·ligència artificial capaç de reconèixer i interpretar espais del món físic. Un nou sistema de navegació que en entorns urbans molt densos pot resultar més precís que el GPS.
Pel professor de la UOC Josep Curto Díaz, expert en IA i governança de dades, aquest és un cas paradigmàtic de com les empreses tecnològiques usen els usuaris i exploten les dades que genera l'activitat digital quan un servei és gratuït:
El valor d'aquestes dades és abismal. Els jugadors van fer la feina gratis.
"La recopilació de tots aquests milions de dades és un procés molt costós i l'han fet els jugadors. Els jugadors van fer la feina de franc. Perquè, qui captura millor les fotografies? Qui les etiqueta millor? Els humans.", apunta Curto.
Curto apunta que aquest comportament és una pràctica que es repeteix en tot el sector tecnològic, des de Google fins a Meta passant, més recentment, per OpenAI.
I els experts fa anys que ho repeteixen: si el servei és gratuït, el producte ets tu. A partir d'aquí, però, sovint es perd el rastre de les dades. Per als usuaris és gairebé impossible saber-ne el destí, els seus usos, què se'n fa, del corpus de dades que han contribuït a crear.
De robots comercials a drons militars
Però aquest cas és una mica diferent. Aquest 2026, a través dels acords comercials de l'empresa Niantic Spatial, s'ha sabut que aquest model d'IA el va adquirir Coco Robotics, una empresa que té robots de repartiment autònoms que ja circulen per ciutats com Los Angeles, Chicago i Miami.
Però si aquesta col·laboració ha generat crítiques sobre el consentiment i l'ús comercial de les dades dels jugadors, la polèmica s'ha fet més gran amb la informació que ha tret a la llum una investigació del diari holandès Trouw: les dades dels jugadors de Pokémon GO haurien acabat tenint —sense ells ser-ne conscients— usos militars.
El desembre del 2025, Niantic Spatial va firmar un acord de col·laboració amb l'empresa nord-americana de defensa Vantor.
Segons va explicar un portaveu, el sistema de navegació desenvolupat per Niantic els serviria per guiar drons, una tasca especialment difícil en zones de conflicte.
Per a l'empresa, té sentit. És un sistema alternatiu al GPS i, per tant, no depèn de satèl·lits que poden caure o fallades de servei causats per eventuals atacs.
Per alsjugadors, la perspectiva és una altra. Alguns dels jugadors van declarar que se sentien enganyats i que no haurien autoritzat mai aquest ús.
Les dades obtingudes són legals?
"Quan està participant en aquest joc, el jugador està geolocalitzat, i això són dades de caràcter personal", afirma l'advocat Marc Gallardo, especialitzat en dret tecnològic i protecció de dades. Per tant, s'aplica la legislació de protecció de dades.
Gallardo, que va presidir la secció TIC de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), considera que a les condicions d'ús que van firmar els usuaris "la informació brilla per la seva absència".
L'advocat afirma que segons la llei de protecció de dades europea —en vigor des de l'any 2018— s'ha d'informar els usuaris "de forma clara i precisa" i aconseguir "el consentiment explícit" per fer servir les seves dades.
En canvi, en aquest cas, la informació era difusa i general.
L'expectativa dels usuaris era que les dades s'usaven per millorar el mateix joc o per vendre-les a empreses que fan un perfilat dels usuaris amb finalitats publicitàries.
Segons ell, haurien fallat tant l'anomenat principi de transparència com el principi de finalitat: "Hi ha una distància enorme entre la finalitat originàriament informada i aquella que finalment es materialitza". Per tot això, conclou:
Jurídicament és molt qüestionable el que han fet. Per descomptat, em sembla poc ètic.
Les explicacions de les empreses involucrades, lluny de tancar la polèmica, han contribuït a confirmar l'ús militar del model.
Explicacions insuficients
Niantic Spatial ha assegurat en un comunicat que la informació dels jugadors mai s'ha compartit directament amb l'empresa militar, sinó que les dades es van fer servir per entrenar el model d'IA.
Un portaveu de Niantic Spatial va recordar que els escanejos eren voluntaris i els jugadors les van enviar perquè van decidir activar aquesta funció, "quedant subjectes als termes i condicions d'ús del servei i a la política de privacitat vigents en aquell moment".
Tant Niantic Spatial com Vantor han afegit que la col·laboració entre les dues "es troba encara en una fase inicial".
El cas té recorregut legal?
Gallardo pensa que la investigació podria tenir recorregut als tribunals i que l'Agència Espanyola de Protecció de Dades o el Comitè Europeu de Protecció de Dades podrien obrir una investigació d'ofici.
També hi tindrien dret els mateixos jugadors, que podrien plantejar una denúncia en considerar-se afectats per vulneració dels seus drets de protecció de dades. Fins i tot hi tindrien dret jugadors no europeus, però que haguessin jugat en territori europeu, perquè així ho estableix la normativa europea.
"Als Estats Units i a molts països asiàtics, a la Xina en particular, hi ha una legislació molt diferent, però aquí, les lleis són molt garantistes i molt protectores. Per tant, podria haver-hi una investigació", afirma.
El context, però, no hi ajuda. L'administració Trump està pressionant Brussel·les perquè sigui més permissiva amb les seves empreses tecnològiques i rebaixi la seva legislació, o faci els ulls grossos, sota l'amenaça d'apujar els aranzels.
Alerta per les tecnologies de doble ús
Aquest cas posa sobre la taula el perill de les anomenades tecnologies de doble ús, eines informàtiques que poden tenir un ús civil i alhora també militar.
En aquest sentit, aquest juliol a la Unió Europea ha entrat en vigor un reglament (UE 2021/821) per evitar que avenços científics sortits de les seves universitats o centres científics puguin acabar contribuint, de forma directa o indirecta, a desenvolupar armes o eines militars. Es vol frenar així la transferència de tecnologia que pugui derivar en funcions que escapin al seu objectiu inicial.
Però en un món de dades digitals i globalitzades les normatives sobre les tecnologies de doble ús són pràcticament inexistents o laxes, i l'ús de les dades dels usuaris sembla no tenir límits.
"Aquestes dades se seguiran utilitzant, un cop, dos cops, tres cops, tants cops com sigui factible. Perquè el valor que tenen les dades és abismal", conclou Curto.
