De "Puig Antich" a "Nou Set Dos": cinc recomanacions de la plataforma 3Cat per a la setmana
De ben segur que t'ha passat allò d'entrar al catàleg de 3Cat, començar a navegar entre els centenars de continguts que hi ha a la plataforma i pensar "no sé què mirar". Potser perquè creus que hi ha massa cosa per triar, o potser perquè penses que cap contingut t'aportarà res de nou. Si és així, no et preocupis. Les propostes que et portem en aquest article volen servir, precisament, perquè et desfacis dels dubtes. Documentals, pòdcasts i humor: un bon menú d'estiu amb històries i temes d'allò més interessants.
Puig Antich, el llibre vermell
La de Salvador Puig Antich és una d'aquelles històries que formen part de l'imaginari col·lectiu de l'últim mig segle a Catalunya. D'aquells relats que, per la seva transcendència, han estat explicats en incomptables ocasions des de múltiples vessants de la comunicació. Se n'han escrit llibres, cròniques, s'ha investigat periodísticament, fins i tot ha estat objecte de pel·lícules. Però, precisament per això, topar-te amb "Puig Antich, el llibre vermell" és una demostració de com d'imprescindible és el periodisme.
Aquesta docusèrie de dos capítols parteix de la història de Monique Puig, nascuda als Estats Units, que es comença a interessar per la història del seu oncle condemnat a mort amb l'aparició del llibre vermell editat per una de les germanes de Puig Antich. A partir d'aquí, es ressegueix el procés judicial contra el jove anarquista, les irregularitats que van portar-lo fins a ser condemnat a morir al garrot vil i també treu a la llum informacions inèdites cinquanta anys després. La història commou per la crua sensació d'impunitat i injustícia que traspua el cas. El valent i ferm testimoni de les germanes és, a dia d'avui, la mostra incontestable d'una lluita per reparar la dignitat de la seva memòria. Investigació i història recent en una proposta que val molt la pena que descobreixis -si no ho has fet encara- dins del catàleg de 3Cat.
Els joves
Un pis brut al Londres dels 80, quatre joves de perfils prou diferents i un humor ben estripat. Aquests són els elements bàsics d'una sèrie que, l'any 1986, va aterrar a la graella de TV3 per deixar empremta. I sí, malgrat haver passat gairebé quatre dècades de la seva primera emissió a casa nostra -a la BBC es va estrenar el 1982- aquesta sitcom pot i mereix continuar sent ben vigent. "Els joves" és una entranyable comèdia protagonitzada per un hippy amb tendència depressiva (en Neil), un autodefinit anarquista amb un narcisisme accentuadíssim (en Rick), un punk amb actitud destructiva (en Vyvyan) i un jove aparentment més tranquil i madur que la resta, però que encarna la perfecta definició de fantasma (en Mike).
Tots quatre, complementats per un ventall d'altres personatges -entre ells, l'inoblidable hàmster Brigada Antidisturbis d'en Vyvyan- formen part d'una sèrie en què l'humor pot ser absurd, però no ho és pas la crítica a la societat que retrata. No hi falten referències a la cultura pop ni tampoc els cameos de bandes que definien l'espectre musical del moment. És impagable veure l'enyorat Lemmy Kilmister i a la resta dels Motorhead esgargamellant-se amb ganes des del menjador dels quatre companys de pis, o altres aparicions estelars com les de The Damned, Madness o Dexys Midnight Runners. Si la vas gaudir en el seu moment, recuperar ara aquesta sèrie t'arrencarà el mateix somriure. Si encara no la coneixes, mai és massa tard per capbussar-te en una comèdia televisiva que, gràcies també al seu antològic doblatge al català, va marcar tota una generació -i també els que vam venir al darrere. Que per molts anys truquin a la porta, Neil!
La vermella
I si parlem de doblatge, cap aquí és on et portem amb la següent proposta. Posa't en situació: fa calor i decideixes que una bona opció és tancar-te dins d'una sala de cinema o al menjador de casa teva per gaudir d'una bona sessió cinematogràfica. Els actors, les escenes, la música, els efectes, les històries... Tot t'atrapa i et deixes endur pel setè art. Quan s'acaba, penses que quina gran pel·li acabes de veure. Potser en versió original o potser doblada al català, però si has escollit la segona opció és possible que ni tan sols hi hagis parat atenció. És un bon senyal: vol dir que s'ha fet una bona feina.
Aquesta feina, la del doblatge, és precisament la que vol reivindicar i explicar des de dins "La vermella", una perla dins del catàleg de pòdcasts de 3Cat. Són ja tres temporades endinsant-se en un ofici bonic i potser massa oblidat --i poc considerat-- on entren en joc molts papers. I és que no són només aquelles veus i interpretacions que deixen i han deixat petjada en la història del doblatge en català, sinó també totes les parts implicades en la cadena d'un treball fascinant: la traducció, l'ajust, la direcció o els tècnics de so, entre altres. L'actor Jordi Domènech és qui trobaràs al capdavant d'una proposta sonora formada per generosos capítols d'una hora cadascun. Creu-me: és un gust posar-se auriculars i escoltar històries, però fer-ho amb les veus dels actors i les actrius de doblatge de casa nostra és un autèntic plaer auditiu. Deixa que la vermella s'encengui i que la veu comenci a sonar; no te'n penediràs.
Cuina salvatge
Et fan por els fogons de casa, i no precisament per si hi ha una fuita de gas? Hi ha una recepta --entre mèdica i culinària-- per fer-hi front. El seu nom és "Cuina salvatge". Cap excusa serà vàlida perquè, després de mirar-ne algun dels capítols, no et posis el davantal i et disposis, com a mínim, a pelar unes patates. A aquestes altures, qui no coneix la Maria Nicolau? La cuinera és qui capitaneja aquest programa, format per capítols de poca durada, però de ritme frenètic. I això no és sinònim de baixa qualitat. És més: de cop i volta et veuràs capaç de tot i més en aquella estança de casa teva on el màxim repte potser hagi estat enfrontar-te a unes torrades socarrimades.
Croquetes, llenties, coca de recapte, fricandó... Que s'han de posar uns pebrots i unes albergínies directament sobre el foc de la cuina per escalivar-los? Endavant. Que no saps com fer-ho per aprofitar un pollastre sencer? La Maria et donarà tres opcions ben bones. Ella és una militant convençuda de la bona cuina, i amb els seus consells serà difícil que no ho aprofitis tot. En alguns dels capítols, a més, s'acompanya de noms coneguts de l'espectre mediàtic català, que potser t'ajudaran --o no-- a sentir-te menys maldestre a la cuina. "La croqueta és com la vida: a vegades és complicada, a vegades es fa farragosa, a vegades t'embrutes i a vegades es fa llarga. Però sempre val la pena". Reflexions que t'han de convèncer, sens dubte.
Nou Set Dos
Acabo fent una proposta per si et ve de gust endinsar-te un xic més en els orígens de la música electrònica a Catalunya. Si et va agradar l'estrena de "Màqkina. Història d'una subcultura", t'agradarà saber que al catàleg de 3Cat hi ha una altra perla documental que navega per corrents similars. És "Nou Set Dos", una obra titulada amb el prefix telefònic gironí que repassa l'eclosió del tecno a les comarques del nord-est del país. Ho fa a partint dels clubs que van ser considerats autèntics temples d'aquella moguda cultural i social, com van ser La Sala del Cel de Girona, el Blau de Banyoles o Le Rachdinge de Vilajuïga. Espais on va forjar-se un corrent musical a partir de sons sintètics i que, en aquells finals dels vuitanta i principis dels noranta, van convertir-se en referència abans que a Barcelona el Sónar comencés a canviar el paradigma a la capital l'any 1994.
El documental, signat per Albert Domènech i Òscar Sánchez, dona veu a una quantitat generosa de testimonis que van viure i construir tot aquell fenomen. Parlen els programadors, ballarins, discjòqueis i els artistes visuals d'un brot cultural que va ramificar-se en mil i una expressions. Aquest documental et servirà per descobrir i entendre què va significar tota una realitat cultural que va deixar empremta als coetanis que la van viure en primera persona.
