"Train to Busan", cinema coreà de Yeon Sang-ho
"Train to Busan", cinema coreà de Yeon Sang-ho

De "Train to Busan" a "L'última bruixa": cinc recomanacions de terror de la plataforma 3Cat

Una pel·lícula filosòfica de zombis, tradicions terrorífiques catalanes, un true horror documental per viatjar al més enllà, el furor de Nosferatu i un pòdcast sobre bruixes que enganxa com si haguessis pres una poció
Marta Rollan Font
Equip editorial plataforma 3Cat
5 min

Amb el 58è Festival de Sitges en marxa, el públic més fan del cinema fantàstic i de terror peregrina cap a la ciutat del Garraf. El no tan fan -temorós d'aquest gènere o que alguna vegada hi ha ficat la poteta tímidament- s'ho mira de reüll pensant la quantitat d'adrenalina que s'estalvia, o que es perd. Amb aquestes cinc propostes de 3Cat, si practiques la fe indiscutible al gènere de terror podràs calmar la teva fam, i si ets de la resta de mortals, t'hi podràs acostar sense més ensurts que els estrictament necessaris.

"Train to Busan"

El cinema coreà va fort, i a Europa en les últimes dècades ja hi ha deixat petjada. A banda de la factura plàstica que el fa lluir, sovint hi ha un rerefons carregat de temes existencials i filosòfics. Especialista en thriller i terror, amb la pel·lícula "Train to Busan" el director Yeon Sang-ho ens ofereix 118 minuts frenètics en què no voldràs prémer la pausa per res del món.

L'acció transcorre en un sol dia. Un virus que et converteix en zombi s'estén per Seül, i a diversos personatges els agafa l'apocalipsi en un tren que es dirigeix a Busan. Casuístiques típiques, però no d'un tòpic gaire gastat, donen veu a un pare i una filla, a un equip de beisbol masculí, a dues germanes, a una dona embarassada i al director d'una gran companyia. Amor, abús de poder, justícia, solidaritat i supervivència es combinen per donar sentit a aquesta odissea èpica de gent normal intentant escapar-se del que sembla la fi del món. Però darrere de les mossegades, la sang i les corredisses, hi ha un missatge molt valuós en els temps que corren. Si no t'agraden els zombis, has de veure aquesta pel·lícula de zombis

La nena protagonista de 'Train to Busan'
La nena protagonista de "Train to Busan"

"Manual de supervivència"

La primera vegada que vens a Catalunya des d'un altre país per quedar-t'hi a viure, segur que hi ha tradicions que et sorprenen. "Manual de supervivència" escenifica, amb molt d'humor i una banda sonora per aplaudir, com persones del Brasil, l'Índia, el Canadà, el Regne Unit, el Marroc, Benín, Mèxic i Alemanya entomen els costums que aquí es consideren "normals".

En el capítol "Un país de por", es fa evident la sorpresa dels qui venen per primer cop en descobrir una societat en què n'hi ha que es mengen, sense miraments, fetges, cors i turmes d'animals. Amb salsa, això sí. O la perplexitat dels protagonistes quan saben quin és l'origen macabre de la popular cançó infantil "Joan Petit" que tothom canta en la infantesa i que s'ha transmès a les generacions posteriors amb satisfacció i tendresa. O el rànquing dels taüts més trending topic de Catalunya. I també quines són les pors més col·lectives de la població catalana. Segur que hi ha persones que es reconeixen en algunes d'aquestes tradicions i en alguna de les pors més esteses.

"Manual de superviència", un recull de costums terrorífics catalans

"La casa negra"

Quan els somnis i la realitat es confonen, quan la nit s'instal·la i la foscor afavoreix la falta de control, és llavors quan arriben les figures fosques, les ombres i les imatges peludes: totes habiten a "La casa negra", una cabana perduda al mig del bosc. Allà comparteixen pis genis malignes i altres presències inquietants que protagonitzen cultes sanguinaris, aberracions, malediccions i visites demoníaques.

Aquest documental no és una ficció, és el testimoni real de persones que han rebut visites dels veïns de la casa negra i han sentit la seva presència en la pròpia carn, com la nena de deu anys de Ripoll que el 1989 es desperta a mitja nit i no es pot moure mentre una massa amorfa es passeja per la seva habitació i té la sensació que l'està posseint. És la Pesanta, un ésser que se't posa al damunt i no et deixa respirar. El documental recull més testimonis que, després d'experiències semblants, investiguen i troben imatges i llegendes que descriuen perfectament el que han viscut. Si és real o no, depèn de la creença de cadascú. Però si sents un pes al damunt mentre dorms, sàpigues que un dels trucs per alliberar-te'n és tirar un drap negre contra la finestra.

La casa negra
"La casa negra", on habiten presències inquietants

"Replicants": "Nosferatu. El vampir gentrificat"

A 3Cat ja està disponible la tercera temporada de "Replicants", amb un episodi sobre Marvel, un sobre Terry Pratchett i un altre sobre terror que fa riure, de moment. En aquest videopòdcast, l'especialista en cinema Mariona Borrull analitza en una tertúlia estrenes i clàssics de ciència-ficció, i sempre sorprèn amb curiositats que no sabíem. El terror hi és molt present, amb capítols sobre "Alien", "Folk horror", "Terrifier" o l'estimat Nosferatu, que és un vampir tan de tota la vida que agafen ganes d'abraçar-lo.

A l'imaginari en tenim infinits, de Nosferatus, i per això es podria dir que la seva figura està gentrificada. Potser hem oblidat que és un personatge terrorífic? Ja no veiem ullals i estaques, sinó estaquetes i ullalets... En aquesta tertúlia amb l'humorista i escriptor Martín Piñol, la crítica de cinema Desirée de Fez i el periodista David Guzman, ens preguntem si cal recuperar la figura del vampir lleig que fa por, si cal tornar a l'essència del mite. És el que necessitem en una època que denominem "fosca" i amb un futur incert? Amb "Replicants": "Nosferatu. El vampir gentrificat" tens una ocasió única per repassar la història del vampir per excel·lència i decidir si vols recuperar l'aterridora llegenda del xuclador de sang més il·lustre i entranyable.

"Replicants" debat sobre Nosferatu

"L'última bruixa"

Un pòdcast de ficció amb veus de luxe. Escrit per la dramaturga Anna Maria Ricart, "L'última bruixa" compta amb dos personatges principals que narren en primera persona les seves penúries. Una bruixa que fuig del seu perseguidor a l'edat mitjana, amb una interpretació de molta altura de Mercè Aránega, i un home atrapat en un pis durant el confinament amb la veu contundent de Sergi Vallès. I per reblar el clau, un maligne interpretat per David Verdaguer.

Cada capítol està ambientat en llegendes catalanes -com l'home del sac o el pont del diable- que la transmissió oral ha mantingut vives. Rates, escarabats, criatures amb agulles clavades al cap, crancs gegants, carn en descomposició, sorolls de veïns en soledat... Una barreja d'escenaris del passat i el present amb les temudes presències de "lo Satanàs tot peludot" i un caçador de bruixes incansable. Tres temporades de deu capítols, cadascuna per viatjar pel temps i l'espai amb la millor i més temible companyia.

L'última bruixa
Veus de luxe al pòdcast "L'última bruixa"

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Sèries

Mostra-ho tot