Del milió d'euros d'Alves i Andic als 50 milions d'Ángel de Cabo: les fiances més altes
La fiança imposada per la jutgessa a Jonathan Andic per evitar la presó provisional va ser d'un milió d'euros, una xifra considerable, però Andic va trigar només uns minuts a dipositar-la i quedar en llibertat, malgrat l'acusació d'haver assassinat el seu pare.
Era previsible, atès que la família Andic, propietària de la marca Mango, és considerada la més rica de Catalunya i una de les més riques d'Espanya, amb una fortuna atribuïda el 2024 només al pare, Isaac Andic, de 4.500 milions d'euros.
Un milió d'euros és la mateixa fiança que li van imposar fa més de dos anys al futbolista Dani Alves quan era a presó provisional acusat de violació, delicte pel qual va ser condemnat i posteriorment absolt pel TSJC.
El 2012, la xifra no superada: 50 milions
La fiances més altes mai fixades a Espanya les va imposar el jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco el 2012: 50 milions d'euros a Ángel de Cabo i 30 milions d'euros a Gerardo Díaz Ferrán i a Iván Losada.
Tots tres va ser pel mateix cas, l'anomenada operació Creuer, que els acusava d'haver buidat el patrimoni del grup Marsans per ocultar-lo i evitar haver de pagar els deutes que arrossegava.
La fiança del primer, però, es va reduir primer a 15 milions i després a 300.000 euros, mentre que als altres dos els la van rebaixar a 10 milions Díaz Ferrán, expresident de la CEOE, i a 3 milions Ivan Losada.
Javier de la Rosa, els Albertos i Mario Conde
Tretze anys abans, el 1999, el rècord l'havia marcat Javier de la Rosa pel cas Kio, amb una fiança de 5.000 milions de pessetes, equivalent a 30 milions d'euros, que després també li van rebaixar a 3 milions d'euros.
Un any abans, el 1998, van ser Alberto Cortina i Alberto Alcocer, coneguts com els Albertos, que juntament amb Rafael Montes van haver de fer front a una fiança de 4.080 milions de pessetes.
Era l'equivalent a 24 milions d'euros, per evitar la presó provisional pel cas Urbanor, l'empresa que va construir les torres Kio de Madrid, i pel qual van acabar sent absolts el 2008.
Abans de tot això, el 1993 a Monzer al Kassar li van fixar una fiança equivalent a 6 milions d'euros pel segrest de l'Achille Lauro, i el 1995 a Mario Conde una altra equivalent a 12 milions d'euros pel cas Argentia Trust.
Casos Gürtel, Palma Arena i Pujol
Les fiances judicials enormes van tornar el 2006 amb la de 3 milions d'euros imposada a Juan Antonio Roca pel cas Malaia, i 5 anys després, el 2011, n'hi va haver 4 de sonades: 2 de 15 milions, una de 12 i una de 3.
Una de 15 milions d'euros va ser la de Francisco Correa pel cas Gürtel, que després l'hi van rebaixar a 200.000 euros, i l'altra d'aquesta quantitat va ser la de Hussein Salem per evitar una extradició.
El mateix dia Hussein Salem va haver de fer front a la de 12 milions per un altre cas, i la de 3 milions va ser la imposada a l'exministre d'Aznar Jaume Matas pel cas Palma Arena.
Des de llavors, i a banda dels casos d'Alves i d'Andic, a la llista de fiances enormes només hi apareix Jordi Pujol Ferrussola el 2017: 3 milions d'euros pel cas Pujol, que acaba de jutjar-se a l'Audiència Nacional i està a l'espera de sentència.
