"Des del silenci: Els garrotxins als camps nazis", un exercici de recuperació de la memòria històrica dels deportats
Gràcies a la investigació de Cris Capó, Albert Planas i Mercè Casademont, es va destapar el rastre de diversos garrotxins que havien sigut deportats a camps de concentració nazis, però que, fins fa poc, oficialment només constaven com a desapareguts.
El documental "Des del silenci: Els garrotxins als camps nazis" neix arran de la recerca d'aquest grup d'investigadors que, després de la publicació el 2019 de les llistes oficials d'espanyols deportats, van iniciar una recerca exhaustiva que va destapar el rastre que connectava més d'una trentena de garrotxins amb l'horror nazi. Com i per què aquestes persones van acabar als camps de concentració nazis? I per què n'ha costat tant rescabalar-ne la memòria?
Albert Planas, investigador del projecte de recerca "Els garrotxins als camps nazis", detalla que "al final de la Guerra Civil, 450.000 persones va marxar a l'exili a França. La majoria dels deportats garrotxins als camps nazis formaven part d'aquest grup de persones".
La comarca de la Garrotxa va ser una de les més castigades del franquisme. 829 persones van passar per un tribunal militar. Aquí tenim un contingent de població susceptible de ser reprimida pel franquisme, de manera que milicians, gent d'esquerres, alcaldes, regidors, gent que s'havia significat a favor de la República... opten per exiliar-se a França.
Després que Francisco Franco declarés que tots aquests refugiats i presoners eren apàtrides, a partir de l'agost de 1940 van ser deportats als camps nazis. Entre els primers deportats hi ha Lluís Soy Vilanova i Àngel Artola Casals, portats a Mauthausen en el comboi dels 927, que va sortir del camp de presoners d'Angulema.
Al camp de Mauthausen, és on van a parar la majoria de deportats garrotxins. De fet, hi ha vint garrotxins que passen per Mauthausen. A diferència d'Auschwitz, la mort no era immediata. És a dir, la mort era per esgotament i per treball.
Tot i la magnitud d'aquests fets, ni les institucions locals ni les seves famílies tenien constància completa del que els havia passat. Per a molts familiars, el documental ha esdevingut el primer testimoni d'un passat amagat.
"Des del silenci: Els garrotxins als camps nazis" combina els testimonis familiars amb la investigació documental per reconstruir una història colpidora i necessària. Alhora, reivindica la memòria històrica d'aquests deportats que, després de tants anys de silenci, surt finalment a la llum.
Homenatge a totes les víctimes garrotxines
Cris Capó, investigadora del projecte de recerca "Els garrotxins als camps nazis", explica que "80 anys després, a la Garrotxa s'està treballant perquè hi hagi un homenatge a totes aquestes víctimes".
Des del Consell Comarcal de la Garrotxa, i amb la col·laboració dels ajuntaments, hem reclamat les Stolpersteine, aquestes petites llambordes, que des que va acabar la Segona Guerra Mundial es posen als municipis on van néixer o d'on foren arrabassats als deportats. Per tant, el pas següent és que cada poble de la Garrotxa faci l'homenatge als deportats que han patit al seu municipi.
Entre les accions d'homenatge que ja s'han dut a terme, hi ha la col·locació per part de l'Ajuntament de Santa Pau al crematori de Gusen d'una placa de record al deportat Lluís Masó, que va ser exterminat en aquest subcamp de Mauthausen.
Un altre acte de restauració de memòria històrica va ser el retorn dels objectes del deportat Josep Vergés, concretament d'un anell amb les seves inicials i un rellotge. La seva la família els ha cedit al Museu de l'Exili de la Jonquera, on formen part de l'exposició permanent.
Fitxa tècnica:
Direcció: Tània Ribas
Investigació i documentació: Cris Capó, Albert Planas, Mercè Casademont
Producció: Sergi Sala, Irene Caparròs
Imatge: Sergi Guix, Pol Solé, Tània Ribas
Grafisme: Pau Àvila
"Des del silenci: Els garrotxins als camps nazis" és una producció del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC), realitzada per Zeba Produccions, amb el suport del Consell Comarcal de la Garrotxa i la Diputació de Girona.
