Descendents de l'Holocaust: "En nom de la nostra història, Israel ha comès un genocidi"
La Dominique, la Tiina i el Louis arrosseguen un passat familiar marcat per la barbàrie nazi i repeteixen sovint el lema del "Mai més enlloc, ni contra ningú".
Parlen obertament de genocidi, d'ocupació i d'apartheid i denuncien l'opressió del poble palestí. Constaten que dins la comunitat jueva a Catalunya són veus minoritàries, perquè el discurs predominant és el sionista i de suport a Israel. Per això insisteixen que la seva tasca és la de donar un relat diferent:
Israel no representa el poble jueu ni el judaïsme. Aquesta identificació ens fa mal. A nosaltres ens tracten de traïdors a la nostra història.
La ferida de l'Holocaust
Ser descendents de l'Holocaust i conviure amb el trauma heretat els dona, asseguren, prou legitimitat per poder parlar amb la contundència amb què ho fan. Gran part de la família materna de Dominique Salomon, nascuda a França, va morir a Auschwitz.
El mateix destí que van tenir més d'una vintena de familiars de la branca paterna del Louis Lemkow Zetterling, que va néixer a Estocolm. El cas de la Tiina Pietarinen transcorre a Budapest (Hongria). A la seva àvia materna els nazis la van obligar a afegir-se a una "marxa de la mort". I anar a peu, en ple hivern i sense roba d'abric, fins a la frontera amb Àustria.
Tenia 24 anys i va morir de fred. Tots tres asseguren que senten ràbia quan veuen que s'utilitza la seva història perquè Israel cometi atrocitats de tota mena.
Israel no té cap dret a fer servir el nostre patiment. Recorren a la nostra història perquè som les víctimes universals. Com a jueus, sentim vergonya
Denunciar la barbàrie
El desembre del 2008, Israel va executar sobre Gaza l'operació Plom Fos com a resposta al llançament de coets Qassam per part de Hamas.
L'ofensiva de l'exèrcit va deixar 1.400 palestins morts i un rastre de destrucció. I en aquell context, i com a reacció urgent al que estava passant, va néixer a Barcelona Junts-Associació Catalana de Jueus i Palestins, de la qual la Dominique és cofundadora.
Expliquen que el seu objectiu és mostrar que ser antisionista no vol dir ser antisemita i que hi ha una comunitat jueva que està en contra del colonialisme d'Israel. També fan divulgació i sensibilització en contra del racisme i la guerra.
Marxar d'Israel
Una part de la branca familiar paterna i materna d'Ossi Ritter també va ser exterminada durant l'Holocaust. Amb 18 anys, aquesta israeliana instal·lada a Catalunya va decidir marxar del país per raons polítiques.
Segons explica, no volia formar part del projecte discriminatori contra els palestins i se sentia com una colonitzadora. L'Ossi es va negar a fer el servei militar obligatori i quan va començar a alçar la veu contra la narrativa oficial es va quedar aïllada.
Vaig perdre els amics. Els professors em deien que no m'aprovarien. Llavors em vaig adonar que el que m'havien ensenyat fins aleshores no s'ajustava a la realitat
I es va voler endinsar en l'altra part, la palestina perquè, segons l'Ossi, a Israel es creix sense conèixer l'altre. Va aprendre àrab, va fer amics palestins, va estudiar història i la seva perspectiva va fer un tomb.
Tenia tanta ràbia, assegura, que va decidir instal·lar-se en un altre país i continuar la lluita des de fora davant la impossibilitat de trencar el relat des de dins.
Aquest és el testimoni d'alguns d'aquests descendents de jueus exterminats a l'Holocaust:
Butlletí Mirada Global
Les claus per entendre cap on va el món, de la mà dels nostres experts
Subscriu-t’hi
