Detencions massives al Regne Unit pel suport a Palestine Action: activisme o terrorisme?
A principis de juny, el Regne Unit va incloure Palestine Action a la llista d'organitzacions prohibides per la llei antiterrorista Terrorism Act 2000. La decisió ha arrossegat milers de britànics als carrers i ha comportat una onada de detencions massives. L'última, aquest dissabte a Londres, amb gairebé 900 arrestats, la detenció més nombrosa des de fa dècades.
Les diverses protestes en contra de la llei i de suport al grup propalestí ja sumen unes xifres inèdites: més de 1.500 detinguts i desenes de processats per terrorisme.
En virtut d'aquesta mateixa llei també es va detenir el guionista Paul Laverty, acusat de terrorisme per portar una samarreta amb el missatge "Genocidi a Palestina, és hora d'actuar". I el govern va advertir Sally Rooney, que va anunciar que donaria part dels seus beneficis a l'organització.
Juntament amb Palestine Action, el govern va prohibir dos grups més, Maniacs Murder Cult i Russian Imperial Movement, obertament d'extrema dreta. Una llista que ja suma més de 80 organitzacions, com Hamàs, Al-Qaeda o el grup Wagner.
Segons el govern britànic, el grup propalestí promou l'acció criminal directa contra negocis i institucions, recluta i entrena persones i radicalitza els seus membres i els prepara per al terrorisme. Per aquest motiu, prohibeix tot el que hi estigui relacionat. Però què és, Palestine Action?
Activisme o terrorisme?
Palestine Action es va crear el 2020 per iniciativa dels activistes Huda Ammori i Richard Barnard. La idea era denunciar la "complicitat britànica" amb Israel, especialment per la venda d'armes.
Les primeres accions tenien com a objectiu les instal·lacions d'Elbit Systems, un dels principals fabricants d'armes d'Israel. Diversos membres del grup van ocupar una fàbrica ubicada al nord de Birmingham i van causar petites destrosses en algun altre edifici d'Elbit.
Però els objectius es van anar diversificant i van apuntar a bancs, universitats i oficines governamentals, com la seu de la BBC o la del Ministeri d'Exteriors. En la majoria dels casos, els actes vandàlics consistien a pintar façanes, trencar finestres i, en algunes ocasions, ocupar els edificis.
La gota que va fer perdre la paciència a les autoritats britàniques va caure el 20 de juny passat. Diversos membres van penetrar a la base aèria més gran el Regne Unit, a Brize Norton, i van pintar dos avions militars amb esprai. Els danys es van estimar en uns 8 milions d'euros.
Pel primer ministre britànic, Keir Starmer, es va traspassar una línia vermella. Després d'aquest fet, el govern va activar els mecanismes per prohibir Palestine Action i el projecte de llei es va aprovar dies més tard al Parlament.
Segons la ministra de l'Interior, Yvette Cooper, "des de la seva creació, Palestine Action ha orquestrat una campanya nacional d'acció criminal directa" que "ha augmentat en freqüència i gravetat des de principis del 2024; els seus mètodes s'han tornat més agressius, i els seus membres demostren la voluntat d'utilitzar la violència".
Arran d'aquesta decisió van començar les manifestacions arreu del país i el grup va passar a ocupar titulars més enllà del Regne Unit. Els assistents es concentraven asseguts a terra, amb banderes de Palestina i pancartes amb el missatge "Estic en contra del genocidi, dono suport a Palestine Action".
La gran majoria dels detinguts --la meitat, majors de 60 anys-- van quedar en llibertat, però pertànyer a un grup prohibit per la llei antiterrorista, donar-hi suport o promoure'l pot comportar penes de fins a catorze anys de presó.
També castiga amb sis mesos de presó i una multa de fins a 5.000 lliures el fet de portar roba o articles relacionats amb Palestine Action, com samarretes o pancartes.
Tot i que el govern britànic considera Palestine Action una organització terrorista, els membres del grup insisteixen que els seus objectius són les propietats, no les persones, i que han fet accions de desobediència civil.
L'ONU posa el crit al cel
Diversos experts de l'ONU s'han mostrat "preocupats davant l'etiquetatge injustificat d'un moviment de protesta política com a terrorista". En un comunicat han explicat que, segons les normes internacionals, "els actes de protesta que malmeten la propietat però que no tenen com a objectiu matar o ferir persones no s'han de tractar com a terrorisme".
Recorden que, tot i que no hi ha una definició de terrorisme acordada en el dret internacional, es limita a "actes criminals destinats a causar la mort, lesions personals greus o presa d'ostatges": "Els simples danys materials no són prou greus per qualificar-los de terrorisme", sentencien.
Segons l'ONU, processar aquestes persones "per exercir pacíficament els seus drets" podria tenir "un efecte dissuasiu sobre la protesta política i l'activisme". El responsable de Drets Humans de la UE, Volker Türk, considera que és una decisió "desproporcionada i innecessària" que "posa en risc l'exercici de les llibertats fonamentals al Regne Unit".
Uns arguments que també sosté Amnistia Internacional. El director executiu al Regne Unit, Sacha Deshmukh, ha dit que la prohibició del govern britànic és "una extralimitació legal sense precedents" i ha advertit que té conseqüències negatives per a l'estat de dret.
Per tot plegat, han instat el govern britànic a revocar la decisió i aturar les investigacions contra els manifestants processats. De fet, Palestine Action ja ha presentat un recurs contra la prohibició del grup que es revisarà aquest novembre.
