Donald Trump amenaça ara Cuba: "Que facin un tracte abans no sigui massa tard"
Donald Trump ha obert un nou front internacional, en aquesta ocasió amb la mirada posada a Cuba. El president nord-americà ha amenaçat l'illa de deixar-la sense diners ni petroli, ara que els Estats Units controlen Veneçuela.
En un missatge publicat a la seva xarxa social Truth, el mandatari ha al·legat que l'illa caribenya ha viscut gràcies a grans quantitats de diners i petroli veneçolans, a canvi de "serveis de seguretat per als darrers dos dictadors veneçolans", en referència a Nicolás Maduro i Hugo Chávez.
Trump afirma que "ja no necessitaran més els seus serveis", ara que els Estats Units controlen el país. "No hi haurà més diners ni petroli per a Cuba! Zero!", diu, i els adverteix: "Els aconsello fermament que facin un tracte abans que sigui massa tard".
A més, en un altre missatge en resposta a un usuari favorable al fet que el secretari d'Estat, Marco Rubio --d'ascendència cubana-- sigui el pròxim president de Cuba, Trump ha dit: "Em sembla bé".
La resposta cubana
El govern cubà ha respost a Trump acusant-lo de comportar-se de manera criminal. En un missatge a les xarxes socials, el president cubà, Miguel Díaz Canel, ha rebutjat les pressions de Trump i ha assegurat que qui ho converteix tot en negoci no té moral per assenyalar Cuba.
El ministre d'Afers Estrangers, Bruno Rodríguez, per la seva banda, ha defensat a les xarxes que Cuba té dret a importar petroli de qualsevol país que estigui disposat a vendre'n.
Dependència del petroli Veneçolà
L'economista i doctora en Polítiques Públiques i professora assistent de la Universitat de Nova York Tamarys Bahamonde, ha explicat en una entrevista a 3CatInfo que Cuba té una gran dependència del petroli veneçolà.
S'estima que el 33% del combustible de Cuba prové de Veneçuela. Amb la crisi energètica que ja hi ha al país, perdre el combustible veneçolà el situarà al límit del col·lapse.
Bahamonde ha explicat que cal tenir en compte que "fa 30 anys que Cuba està submergida en una crisi", agreujada els darrers cinc anys per l'impacte de la Covid i l'aïllament dels sistemes financers internacionals, que no li han permès demanar crèdits per fer-hi front, a més d'"una devastadora política monetària i l'arribada de Trump al poder".
El país "depèn en un 95% del combustible fòssil i no en produeix", explica.
"Cuba té un índex de pobresa del 40%, i amb el 9% de la població en situació de pobresa alimentària severa", assenyala Bahamonde, "i tot això enmig d'una crisi energètica severa, amb la xarxa elèctrica molt deteriorada, i patint l'impacte d'huracans i altres inclemències climàtiques".
Però malgrat la situació límit en què es troba l'illa caribenya, l'analista no creu que aquesta nova crisi pugui provocar la caiguda del règim.
Considera que, perquè el govern cubà col·lapsi, només hi ha dues opcions: "o la fa el mateix govern i inicia una transició a l'estil Unió Soviètica o es fa a través de moviments socials, com està passant a l'Iran. I ara mateix no hi ha indicacions que cap dels dos escenaris hagi de succeir a curt termini".
Pel que fa a la possibilitat que els Estats Units intervinguin a Cuba, com ho han fet a Veneçuela, Bahamonde també és escèptica:
Trump sempre té un objectiu econòmic marcat evident. Em queda el dubte de què hi pot haver d'interessant per a ell a Cuba.
"En el cas de Veneçuela, està clar que és el petroli", explica. "A Cuba no hi ha reserves petrolieres, el turisme s'ha desplomat --el 2025 n'ha tingut la meitat que el 2019--, l'agricultura està en crisi... no sé què pot brindar l'illa perquè els Estats Units pensin que els és bo entrar-hi", assegura, tot i que "potser hi ha motivacions subjacents i no econòmiques", conclou.
