Dos anys de Revolta Pagesa: "Continuem fent la mateixa paperassa, inclús més"
Van sortir fa dos anys per fer sentir la seva veu. La burocràcia excessiva, els preus baixos i les restriccions per la sequera els ofegaven i van dir prou.
El 7 de febrer del 2024 la pagesia catalana va col·lapsar el centre de Barcelona amb 2.000 tractors i van aconseguir que tothom els escoltés.
L'Anna Amir, agricultora i ramadera, recorda amb emoció els aplaudiments que van rebre al seu pas: "La gent de les ciutats a vegades queda més allunyada de la ruralitat dels pobles, a la realitat de pagès."
Va ser un acte per dir: som aquí al costat, som molts, tenim ganes de tirar endavant i necessitem que tots anem a l'una.
La protesta es va estendre pel territori amb marxes lentes i talls de carreteres. El bloqueig de l'AP-7 a Pontós durant dies va ser un dels més simbòlics per la persistència i impacte en el trànsit i transport internacional.
Un inici desorganitzat
El seguiment dins el sector va sorprendre els mateixos impulsors, com recorda Jordi Ginebreda, una de les cares visibles del que es va donar a conèixer com a Revolta Pagesa: "Ningú s'esperava aconseguir aquest nivell de mobilització".
Tot i això, Ginebreda assegura que "va ser complicat posar ordre en aquell caos anàrquic on tothom era portaveu, tothom era representant, tothom tenia dret a expressar-se i a dir la seva opinió i a parlar en nom de tothom".
Aquest fet també dificultava la interlocució amb les institucions. Per organitzar-se i consensuar un discurs clar es va crear, mesos més tard, el Gremi de la Pagesia Catalana.
Balanç dels dos anys
Ginebreda assegura que no han notat canvis en el seu dia a dia, malgrat haver passat dos anys:
És molt complicat demanar al buròcrata que es desburocratitzi...
Van néixer amb l'ADN de la protesta per canviar les coses i des d'aleshores han estat nombroses les mobilitzacions i protestes que han impulsat o en què han participat. L'última, en contra del tractat del Mercosur.
Però el balanç dels dos anys d'accions no és positiu, segons Ginebreda. "Continuem fent la mateixa paperassa, fins i tot més; per tant, el problema de la burocràcia el continuem tenint", assegura.
A més, apunta que el problema de prendre decisions sense el consens del sector hi continua sent: "L'administrador, l'administració i el buròcrata continuen legislant, continuen prenent decisions sense tenir-nos en compte."
L'Anna Amir, però, considera que en aquest temps de lluita el sector s'ha unit més i hi ha hagut encerts. Admet que és cert que tot va molt lent: "No sé si és aquí a Catalunya o és a tot arreu", diu, i afegeix que "es va picant pedra".
També afirma que "va ser increïble com Revolta Pagesa va ajudar amb tot el tema de la dermatosi nodular".
Voluntat de sacsejar el sector
Revolta Pagesa valora que la seva mobilització va sorgir com un crit de rebuig al sistema, a l'administració, però també als sindicats tradicionals.
Era un crit de rebuig a l'administració, però també als sindicats tradicionals.
En aquest sentit, a les portes de les eleccions agràries que s'han de celebrar el 27 de febrer del 2026 expliquen que no s'hi presentaran perquè volen generar i forçar el canvi des de fora.
Això no vol dir, segons Ginebreda, que no s'hi impliquin. "Per poder mostrar aquest suport a canviar el sistema, nosaltres demanarem el vot protesta, el vot nul", explica.
I matisa que no demanaran ni l'abstenció ni el vot en blanc, i que volen el vot nul perquè quedi molt clar que protesten contra el sistema i que el volen canviar.
Esperança en els joves com a motor de canvi
Les reivindicacions de Revolta Pagesa i la pagesia, en general, han arribat com mai a la ciutadania i les xarxes socials hi han tingut un paper important.
El pagès és un animal molt massell i ho porten dins des de petits; per tant, sempre hi haurà joves disposats a entrar en el nostre sector.
Anna Amir explica que per a ells és important que la gent entengui per què els veuen sempre protestant.
És important produir aliments de proximitat i de qualitat, i que es mantingui el paisatge... Crec que aquest missatge està arribant i ens hem de seguir explicant.
Ginebra assegura que els joves sovint els acompanyen a les reunions i que els fan partícips del dia a dia perquè vegin el que hi ha i el que costa.
També veu necessari que quan es retirin els actuals portaveus del moviment hi hagi un relleu: "Aquest relleu l'has d'anar formant, per nosaltres això és clau."
