El Cinema París de Solsona celebra un any gestionat per voluntaris: "Una aventura extraordinària"
Ara fa un any, "Casablanca", el clàssic del 1942 amb Humphrey Bogart i Ingrid Bergman, tornava a il·luminar la pantalla del Cinema París de Solsona, cinc anys després de l'última projecció pública. Era la primera pel·lícula de la nova etapa de la sala, gestionada ara per un grup de voluntaris que havien aconseguit reobrir-la i fer que Solsona tornés a tenir cinema. El París, obert el 1964, havia tancat amb la pandèmia i ja no havia obert més.
Un any i 200 pel·lícules després, el balanç és molt positiu. "Una aventura molt maca", assegura a l'ACN Martí Abella, fins ara president dels Amics i Amigues del Cine París.
Hem recuperat el cinema a Solsona i els seus entorns, i la resposta de la gent, sobretot del voluntariat, ha estat extraordinària.
A nivell de públic, les xifres també són molt bones, amb més de 18.300 espectadors: "S'acosten als càlculs que havíem fet de la quantitat necessària per poder continuar endavant", assegura el regidor de Cultura, Albert Colell.
I tot plegat amb un centenar de voluntaris que fan totes les tasques del cinema: des de vendre entrades fins a gestionar el bar, fer crispetes o, evidentment, projectar les pel·lícules.
Programació variada i amb aposta pel català
Els membres de l'associació també decideixen la programació de la sala, que combina les estrenes més comercials amb cinema d'autor i versions originals, una combinació que intenten fer gairebé cada setmana.
"Hem de portar pel·lícules comercials que facin que molta gent vingui, però també l'estima al cinema ens porta a voler tenir les millors pel·lícules amb un cert valor social o cultural", assegura Abella.
Les xifres d'audiència, lògicament, no són les mateixes en cada cas. Tot i això, la mitjana d'espectadors s'ha situat al voltant dels 70 a cada sessió, una xifra que puja fins al centenar en el cas de pel·lícules infantils.
I una altra aposta que fa l'entitat és la del cinema en català. "Li donem molt valor, volem que el cinema sigui en català", diu Abella, "sigui en versió original, doblat o subtitulat".
Un compromís que han mantingut des del principi i que ha fet que el 34% de les pel·lícules hagin estat en català.
"Balandrau", un èxit
Però d'entre totes les pel·lícules, una ha trencat tots els rècords. És "Balandrau, vent salvatge", amb tres sessions i 833 espectadors, que van arribar a saturar la ciutat i van fer endarrerir 20 minuts la projecció.
"Va mobilitzar gent de Solsona i de fora, i això va suposar que fins i tot hi hagués un embús generalitzat", assegura Martí Abella.
Una anècdota, però, que per Abella és un símbol del que significa el Cinema París: "Això vol dir que és un fenomen social de primer ordre i que mereix tots els esforços possibles per mantenir-lo".
Plans de futur
Amb aquest bon balanç del primer any, ara el cinema encara el futur amb la intenció de consolidar aquesta tendència.
Un dels objectius és el d'aconseguir més voluntaris: "Estem molt satisfets dels socis que tenim i principalment dels voluntaris", assegura el nou president de l'entitat, Francesc Ester, "però sempre hem d'intentar incrementar-los".
També volen, a poc a poc, anar fent millores i modernitzar les instal·lacions: "És un cinema que havia estat tancat un temps i s'ha d'arreglar tota la instal·lació elèctrica", assenyala Ester.
"S'han de fer petits detalls i grans detalls, com modernitzar el hall o les taquilles, que ara s'hauran d'informatitzar", diu, però això "s'anirà fent de mica en mica".
Una altra opció que plantegen és la contractació d'una persona a temps parcial, sobretot per fer les feines més especialitzades.
Un model inèdit que volen exportar
El model del Cine París és únic: la sala és d'un propietari privat, i la reobertura ha estat possible gràcies a la feina conjunta de l'associació i de l'Ajuntament, que es fa càrrec de la meitat del lloguer de la sala, uns 15.000 euros.
"Quan preguntàvem si hi havia un model semblant al que volíem fer, tothom ens deia que no, i això és una de les coses que més por ens feia, que no teníem on emmirallar-nos", confessa Colell.
Tot i això, l'èxit inicial d'aquesta proposta ha fet que ara s'obrin a servir d'exemple per exportar aquest model a qualsevol poble o ciutat que vulgui reobrir o mantenir una sala de cinema, com assegura el regidor: "Estem oberts a tothom: si qualsevol ajuntament o qualsevol ciutadà té inquietud per recuperar el cinema a la seva població, l'ajudarem".
