El comiat d'Oques Grasses: com han aconseguit omplir quatre Estadis Olímpics?
Oques Grasses s'ha convertit en molt més que un grup de música: és un fenomen cultural capaç de mobilitzar milers de persones al voltant de cançons en català. Des dels inicis a Osona, el 2010, fins als quatre concerts de comiat a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, la banda ha construït una trajectòria que combina èxits multitudinaris, proximitat amb el públic i un repertori que ja forma part de la vida de molts seguidors. El darrer concert, dissabte 10 d'octubre a les 20.30, es retransmetrà en directe per TV3 i pel canal de YouTube de 3Cat en qualitat UHD. A "Col·lapse", la cantant Suu, el crític musical Òscar Nin i la presentadora de ràdio i fan del grup Gal·la Castelltort reflexionen sobre les claus d'aquest èxit i l'emoció d'un comiat que va molt més enllà de la música.
Un fenomen que va més enllà de la música
Per Òscar Nin, l'èxit d'Oques Grasses no es pot entendre només des del punt de vista musical. El grup ha aconseguit convertir-se en un fenomen cultural i industrial que mobilitza professionals i públic d'arreu del país.
És un èxit cultural, industrial i de negoci català.
El crític recorda que la banda va començar amb una barreja d'estils com la rumba, el reggae i l'ska, en un context molt vinculat a les festes majors. Amb els anys, però, ha arribat a una dimensió que Nin compara amb la de Coldplay, tant per la capacitat d'omplir grans recintes com per l'estructura que hi ha darrere dels espectacles.
Suu, per la seva banda, destaca que els concerts tenen una dimensió internacional, però mantenen una proximitat que considera fonamental per entendre'n l'èxit. La cantant explica que, quan els veu actuar, té la sensació que són els amics del poble.
La manera en què Josep s'adreça al públic no és grandiloqüent, és propera i natural.
Per Suu, aquesta naturalitat és una de les claus perquè tanta gent senti les cançons com a pròpies.
Quatre concerts i moltes emocions
El comiat d'Oques Grasses no es viu només com una successió de concerts multitudinaris. Fer quatre actuacions seguides exigeix una gran preparació física, vocal i psicològica, però també implica acomiadar-se d'un projecte que els ha acompanyat durant quinze anys.
Suu ho resumeix així:
Fer dues hores de concert durant quatre dies seguits és molt exigent a nivell vocal. I no només a nivell físic, també a nivell emocional, el fet d'acomiadar-se del projecte que t'ha acompanyat 15 anys.
La cantant reconeix que no saben per què ho deixen, però apunta que "aguantar 15 anys treballant amb la mateixa gent és molt complicat" i que és comprensible que vulguin fer un respir o emprendre altres projectes. Una decisió que els fans viuen amb emocions contradictòries: nervis, tristesa i moltes ganes de gaudir dels últims concerts, sense voler que s'acabin.
Per Gal·la Castelltort, que segueix el grup des d'abans del primer disc, el vincle amb la seva música és tan fort que porta un lluç tatuat al turmell, en homenatge a "Velocitat de lluç".
Vaig anar a la tatuadora i em va dir que era la primera vegada que tatuava un lluç, però que de frases de cançons sí que n'havia fet moltes.
Les cançons continuaran vives
Més enllà de l'impacte dels quatre concerts, també es plantegen què significa acomiadar-se d'un grup que ha marcat tota una generació de públic. Per Suu, deixar de tocar en directe no vol dir desaparèixer.
Que no hi hagi concerts d'Oques no vol dir que no els puguem seguir escoltant.
La cantant defensa que la música continuarà formant part de la vida quotidiana dels seguidors, perquè les cançons ja han arrelat en els seus records i en les seves experiències personals.
Continuarà vivint a les cases, als cors i caps de la gent.
Òscar Nin, a més, aprofita la conversa per reivindicar la presència de la música catalana a les aules. Considera que les cançons d'Oques Grasses i d'altres grups de pop-rock en català haurien de tenir més espai en l'educació, de la mateixa manera que s'utilitzen cançons en anglès per treballar la llengua.
El comiat dels escenaris posa, així, el punt final a una etapa del grup, però no necessàriament a la seva presència en la cultura popular. Si alguna cosa comparteixen els tres convidats és la idea que el vincle construït amb el públic no desapareix quan s'apaguen els llums de l'escenari: les cançons continuen sonant molt després de l'últim concert.
