L'actor Marcos Franz va ser vícitma d'una relació tòxica: "Sabia que havia de fugir, però no podia"
Marcos Franz, que va donar vida a en Gerard a la sèrie "Merlí", parla a "Col·lapse" del seu llibre, "Cuando dejé de ser yo", on explica per primera vegada la relació de manipulació i dependència que va viure durant anys i que el va portar, diu, a convertir-se en una altra persona.
Tot va començar pocs mesos abans de començar els assajos de la sèrie "Merlí", quan Franz tenia 22 anys. Va conèixer algú que al llibre ha batejat amb un nom fictici, Demian, perquè no té proves per denunciar-lo públicament. El que havia de ser una relació de col·legues amb qui compartir projectes es va anar transformant, de mica en mica, en alguna cosa molt diferent.
Com el va anar aïllant
Franz explica que, de manera progressiva, aquesta persona li va començar a desmuntar tota la seva manera d'entendre el món. Diu que va ser un procés lent i calculat: "Ell m'anava transmetent el relat molt lentament". Li va fer creure que els engranatges globals estaven manipulats per elits molt fosques. Avui dia, un discurs així es reconeixeria fàcilment com una teoria il·luminista. Aquest tipus de relats, segons diu, s'han popularitzat sobretot arran de la pandèmia, però l'any 2015, quan gairebé ningú en parlava, ell hi va caure totalment i aquella relació el va anar separant de tot el que l'envoltava:
Em va dir que no escoltés els directors de "Merlí", que no m'ajuntés amb la resta d'actors. Que vigilés també amb amics propers. Inclús em va dir que els meus pares, tot i que els estimés, també estaven adormits.
El resultat va ser un aïllament progressiu que el va acabar desconnectant també de la seva pròpia vocació: no podia gaudir del rodatge de la sèrie que, en teoria, havia de ser el gran moment de la seva carrera. "Jo era completament dependent", resumeix. "La relació que teníem era de microsecta."
"No podia sortir-ne"
Franz reconeix que no estava sol del tot: la seva família i els seus amics li deien que aquella relació no li convenia i un company de "Merlí", l'actor Adrian Grösser, que el va arribar a conèixer personalment, li insistia que se n'allunyés. Fins i tot ell mateix, en algun moment, dubtava:
Dins meu hi havia alguna cosa, alguna veu interna, que em deia: "Fuig d'aquest tio". Però era molt petita en comparació amb la resta.
La dependència que havia creat era massa forta per trencar-la des de dins. El detonant va arribar una nit, uns 4 anys després, a la sala Jamboree, quan l'amic li va demanar explicacions sobre què feia allà i amb qui hi havia anat, exercint el mateix control de sempre. Aquell missatge, en aquell moment concret, el va fer esclatar:
Vaig sortir i vaig trucar-lo tremolant: 'M'has estat enganyant, tot això és una gran mentida. M'has fet perdre l'amor per la vida i ja no sé ni qui soc'. I llavors el vaig bloquejar a tot arreu.
El preu que encara paga
Tot i haver tallat la relació, Franz admet que les ferides no s'han tancat del tot. Una de les més doloroses és la distància que es va obrir amb la seva mare, a qui, diu, va passar molts anys sense poder mirar als ulls. Ella, però, mai li va donar l'esquena. A ell, en canvi, li costa parlar de perdonar la persona que el va manipular: "No soc Jesucrist, crec que em puc permetre no perdonar".
Per això ha decidit explicar-ho ara, en un llibre que va començar com un exercici purament terapèutic i que, amb el temps, ha acabat tenint un segon propòsit: ajudar altres persones que puguin haver viscut situacions semblants, després que diverses li hagin escrit per explicar-li experiències similars. Franz no amaga que encara hi treballa en teràpia i que potser no serà un procés que es tanqui mai del tot. El que sí que té clar és l'efecte que li ha fet parlar-ne obertament: "Em sento més integrat", diu. "Sense parlar-ne em sentia molt fora, molt incomprès."
