El conflicte del Sàhara Occidental: el moment més crític després de 50 anys d'ocupació

Cinquanta anys després que Espanya decidís abandonar el Sàhara Occidental, l'antiga colònia del nord d'Àfrica s'enfronta a una votació crucial per al seu futur al Consell de Seguretat de l'ONU.

Els Estats Units pressionen perquè s'accepti el pla d'una autonomia saharaui dins el Marroc i s'allunyi la possibilitat d'un referèndum d'autodeterminació. 

El Front Polisario, que defensa la independència del Sàhara, manté que el referèndum és innegociable i ha proposat a l'ONU un diàleg directe amb el Marroc sobre el futur del territori. Aquestes negociacions permetrien, segons el responsable d'exteriors del Polisario, Mohamed Yeslam, defensar "els interessos legítims del Marroc, si és que n'hi ha, però també les aspiracions legítimes del poble saharaui".

Donald Trump va acceptar la sobirania del Marroc sobre el Sàhara en el seu primer mandat, a canvi que Rabat establís relacions amb Israel. En aquell moment era un trencament amb el consens internacional sobre el conflicte. 

Però els últims anys desenes de països s'han sumat a la proposta de l'autonomia per al Sàhara Occidental, amb sobirania marroquina. Entre ells, destacats països europeus com França, Alemanya o Espanya, l'antiga potència colonial.
 

El referèndum frustrat 

L'ONU té desplegada des del 1991 una missió al Sàhara (Minurso) amb l'objectiu de facilitar la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Va ser la fórmula per posar fi a quinze anys de guerra entre el Marroc i el Polisario, que havia proclamat la República Àrab Saharaui després de la marxa d'Espanya del territori. 

Aquesta consulta ha estat impossible de fer, però per l'oposició del Marroc a acceptar el cens electoral i la possibilitat d'incloure la independència saharaui reclamada pel Polisario.

La Minurso s'ha renovat anualment amb una resolució aprovada per consens en el Consell General de l'ONU, però l'administració Trump intenta que no es renovi i que s'avali la proposta marroquina per posar fi al conflicte.

Això ha fet que es retardi el debat i es mantinguin negociacions per evitar el possible veto de Rússia i la Xina, partidaris fins ara del referèndum, i també l'oposició d'Algèria, que acull els refugiats sahrauís al seu territori des de fa 50 anys, prop de 200.000 actualment. 

Coincidint amb el debat, milers de sahrauís s'han manifestat els últims dies al camp de refugiats de Tinduf, al sud d'Algèria, contra la proposta dels Estats Units.