El Consell de Ministres aprova que la violència vicària finalment no sigui delicte sinó un agreujant
La nova llei contempla la retirada de la pàtria potestat als pares condemnats per violència contra la seva parella i escoltar els menors abans de decidir el règim de visites o la custòdia
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts un projecte de llei per fer front a la violència vicària. Finalment, el govern no ha tipificat la violència vicària com un delicte sobre la integritat de les dones, com es preveia inicialment, sinó que ha optat per considerar-la un agreujant per raó de gènere en el Codi Penal.
En la roda de premsa posterior al Consell, Ana Redondo, la ministra d'Igualtat, ha explicat que aquesta decisió s'ha pres per garantir que només es pugui interpretar la violència vicària com a violència de gènere:
La violència vicària és violència de gènere, i així s'ha entès en aquest projecte de llei.
Una vegada aprovada pel Congrés dels Diputats, la nova llei modificarà fins a deu normes ja existents, entre les quals hi ha la llei contra la violència de gènere, el Codi Penal, la llei de protecció del menor o la llei del poder judicial, entre altres.
En aquest sentit, el magistrat de violència contra la dona de Barcelona Carlos Pascual adverteix que la reforma pot quedar coixa. "Tipificar-ho com un delicte hauria permès castigar conductes que ara queden impunes, però la reforma com a agreujant ha quedat una mica curta", valora en declaracions a 3CatInfo.
De fet, Pascual recorda que ja hi havia eines que permetien condemnar la violència vicària, de manera que "potser ara es remarca una mica més, però no suposa un avanç significatiu".
Aquesta visió la comparteix l'advocada penalista i doctora en Dret Gemma Nicolás, que considera que el marc legal ja és "molt radical" i té l'objectiu de protegir els infants, però no està sent aplicat pels tribunals. "És un fet que no crec que ningú pugui rebatre", assegura.
Causar dolor i patiment a la dona
La nova norma defineix la violència vicària com aquella exercida per les parelles o exparelles amb l'objectiu "de causar dolor o patiment a la dona" a través de maltractar altres persones.
Segons la ministra, la norma "va més enllà de l'assassinat":
Estem parlant de maltractament, d'agressions, d'amenaces i de qualsevol violència contra els infants.
La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que ha aprovat el projecte de llei de violència vicària (EFE/J.J. Guillén)
La definició de violència vicària s'inclourà com a modificació a la llei contra la violència de gènere i ampliarà així la consideració de víctima inclosa en aquesta norma.
Redondo espera que la llei sigui aprovada pel Congrés dels Diputats durant aquesta legislatura. La ministra ha fet referència al consens que, el febrer del 2025, va portar a la renovació del pacte d'estat contra la violència masclista, aprovat amb els vots a favor del tots els grups parlamentaris excepte Vox, que hi va votar en contra.
Ara espera que aquest mateix consens porti a una aprovació àgil de la nova llei.
La nova norma incorpora mesures de protecció per als fills de les dones víctimes de violència masclista, que també corren el risc de rebre'n.
La llei inclou també altres familiars de la dona, com els pares, els germans o la parella actual, com a víctimes potencials.
El projecte que tira endavant avui preveu reforçar que, en els casos de delictes greus contra els fills, es retiri la pàtria potestat. Segona la ministra d'Igualtat, hi haurà una "privació automàtica de la pàtria potestat" en aquells casos en què hi hagi una sentència condemnatòria ferma per delictes greus de violència de gènere o vicària:
Una persona violenta, un maltractador, mai podrà ser un bon pare.
Només es recuperaria la pàtria potestat en cas d'haver-hi una "cancel·lació completa dels antecedents penals" de la persona.
De la mateixa manera, la guàrdia i custòdia dels menors i el seu règim de visites podran quedar suspesos quan hi hagi un procediment judicial obert per violència de gènere o vicària, o quan es detectin "indicis racionals" que aquesta violència s'està produint.
La nova llei també incorpora l'obligació dels jutges d'escoltar els menors i contempla penes accessòries per la difusió pública d'aquests delictes.
Així mateix, Redondo ha explicat que es faran formacions específiques sobre violència vicària per als professionals de la judicatura.
Altres mesures que preveu la norma són la possibilitat que la mare d'un fill mort per violència vicària pugui canviar els cognoms del seu fill i també dels fills supervivents menors d'edat per evitar que continuï existint un vincle nominal amb l'agressor.
També es retocarà la llei de la Seguretat Social per garantir que els agressors no tinguin dret a les prestacions per mort i supervivència generades en cas de violència vicària.
Finalment, la norma introduirà canvis en l'Estadística de víctimes mortals per violència contra la dona per raó de gènere, que inclourà de manera diferenciada els fills o altres familiars de la dona que hagin patit violència vicària.
Aprovació ajornada
L'aprovació ha arribat aquest dimarts al Consell de Ministres, després que el govern decidís al febrer ajornar-ne l'aprovació per les discrepàncies entre els ministeris implicats i les reivindicacions d'associacions feministes com la Coordinadora Estatal per a l'Erradicació de la Violència Vicària i la Violència de Gènere Institucional.
En concret, s'apuntava que calia modificar algunes qüestions per evitar riscos en la protecció de les víctimes. Les modificacions s'enfocaven en el règim de visites, la pàtria potestat i el dret d'escoltar infants i adolescents; també es considerava inacceptable que el text inicial seguís permetent a l'agressor mantenir contacte amb fills i filles víctimes de violència vicària o de gènere.
