El Constitucional avala la llei d'amnistia: i ara què?
L'amnistia és constitucional. Així ho ha conclòs aquest dijous el ple del Tribunal Constitucional, que ha avalat la norma amb els vots a favor dels sis magistrats progressistes i l'oposició dels quatre conservadors.
L'amnistia no està prohibida per la Constitució i la seva adopció, quan respon a una situació excepcional i a una finalitat legítima d'interès públic, pot resultar constitucionalment admissible
Poc més d'un any després de l'aprovació al Congrés, la llei del perdó té totes les garanties, però el camí no s'acaba aquí.
Després de quatre dies de deliberacions, el tribunal ha aprovat una sentència que rebutja el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular contra la norma i que descarta, alhora, acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Els magistrats progressistes han ratificat pràcticament tot l'esborrany de la vicepresidenta, Inmaculada Montalbán.
I com a novetat, segons ha pogut saber 3Cat, hi han introduït un fonament jurídic per deixar clar que la llei d'amnistia ve d'una situació excepcional, amb l'aplicació de l'article 155 el 2017 i la reforma de la llei orgànica del TC, l'any 2015, per garantir el compliment de les resolucions del tribunal.
És a dir, que l'amnistia és constitucional perquè hi va haver un conflicte constitucional.
La sentència considera que la llei impugnada respon a un fi legítim, explícit i raonable. Així, es dedueix tant del text normatiu com del preàmbul, on es manifesta que l'amnistia té com a propòsit reduir la tensió institucional i política generada pels fets del 'procés' i facilitar un escenari de reconciliació
La sentència diu que la norma no és un capritx, no vulnera el dret comunitari en matèria antiterrorista i d'ordres europees de detenció i entrega i tampoc la separació de poders.
L'esborrany de Montalbán, però, donava la raó als populars en tres aspectes menors, uns punts que també han ratificat la majoria progressista: acotar l'amnistia als fets posteriors al 13 de novembre del 2023, que el perdó s'apliqui també a les protestes en contra del procés i que s'escoltin totes les parts abans d'arxivar un procediment al Tribunal de Comptes.
I Puigdemont i Junqueras?
En principi, l'aval a la llei d'amnistia no tindrà conseqüències directes sobre el futur de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, ni del president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras. Tampoc sobre el d'altres líders del procés, com el secretari general de Junts, Jordi Turull, o els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Raül Romeva o Dolors Bassa.
La clau està en el delicte de malversació. El Suprem no els ha aplicat l'amnistia perquè considera que hi va haver enriquiment personal, cosa que va afectar els interessos de la Unió Europea, una de les excepcions que contempla la norma.
Però, a més, la sentència del TC no ha abordat la malversació perquè el recurs del PP no la inclou.
Per als casos de Puigdemont i dels líders independentistes caldrà esperar als recursos d'empara, que no es resoldran abans de la tardor, segons informen les fonts.
A partir d'aquest dijous, Puigdemont i Comín podran recórrer al TC, després que aquest dimecres el Suprem tanqués la porta a amnistiar-los.
Carles Puigdemont demanarà mesures cautelars que deixin sense efecte la seva ordre de detenció i poder tornar a Catalunya sense risc de passar per la presó, segons ha avançat a Catalunya Ràdio la defensa de l'expresident de la Generalitat.
L'equip de Gonzalo Boye té 20 dies hàbils per presentar aquest recurs d'empara contra la negativa dels magistrats del Suprem a aplicar-li la llei i a amnistiar-li el delicte de malversació.
Perquè l'empara sigui aplicable i la tornada es pugui fer sense risc de detenció, el recurs demanarà com a garantia que se suspengui cautelarment l'ordre de captura dictada pel jutge instructor, Pablo Llarena, vigent en el territori de l'Estat espanyol.
"He llegit la ponència i hi ha coses interessants. Diu que ningú pot deixar de complir la llei. Per això espero que quan demanem mesures cautelars s'apliquin", ha assegurat Boyé al programa Els Matins de TV3.
Un macroplè històric amb dos sectors dividits
Els magistrats s'han reunit des de dilluns en un macroplè amb el recurs del Partit Popular a la llei d'amnistia com a únic punt de l'ordre del dia.
De la trentena de procediments oberts contra aquesta norma, van escollir el del PP com el de capçalera perquè era el que presentava més objeccions i tocava més tecles: el front polític, el judicial i el de la mobilització al carrer.
Durant aquesta setmana, els magistrats s'han mostrat en contra d'esperar el pronunciament de la justícia europea i han acordat que les amnisties, en general, tenen cabuda dins la Constitució espanyola. També han conclòs que la llei del perdó acordada pel PSOE, Junts i Esquerra s'adequa a la Carta Magna.
El sector conservador discrepa. Era partidari de guanyar temps a l'espera que es pronunciï el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i evitar resoldre amb presses una qüestió tan transcendental. I tot i que no hi ha hagut enfrontament directe entre magistrats, sí que han traslladat la sensació que la sentència ja estava escrita.
"Ha valgut la pena"
Per al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l'aval del Constitucional a la llei d'amnistia demostra l'èxit de la política com a eina de "transformació" per resoldre el conflicte català:
La política es reivindica amb aquesta sentència com una eina per la transformació i per a la convivència i la coexistència pacífica de ciutadans i de territoris.
Des de la cimera de l'OTAN, a la Haia, Sánchez també ha remarcat que els esforços i atacs que ha patit el seu executiu per aquesta norma "han valgut la pena".
Comunitats autònomes, el Suprem o el TSJC: els altres recursos
Aquesta sentència marcarà el camí a la resta dels trenta recursos que es tramiten al tribunal i que no es veuran fins després de l'estiu.
A banda del recurs del PP i els dels condemnats pel procés, el Constitucional tindrà sobre la taula les impugnacions de les comunitats autònomes governades pel PP i per Castella-la Manxa, presidida pel socialista Emiliano García-Page.
També les del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l'Audiència Provincial de Madrid i el Suprem, que es basa en la vulneració del dret a la igualtat davant la llei. El que va ser president de la Sala Penal del Suprem durant el judici del procés, Manuel Marchena, ja ha deixat clar que, si cal, aniran a Europa.
