El Constitucional suspèn la derogació de la llei de memòria democràtica a les Balears
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admès el recurs d'inconstitucionalitat que el govern espanyol va presentar contra la derogació de la Llei de Memòria i Reconeixement de les Balears. Com a conseqüència, la derogació queda sense efecte fins que el tribunal resolgui el fons de l'assumpte i dicti sentència.
El recurs presentat pel govern espanyol argumenta que es podrien vulnerar drets constitucionals perquè s'elimina l'estatut jurídic de les víctimes de violacions greus dels drets humans durant el franquisme. També considera que es podrien estar envaint competències de l'Estat i vulnerant el principi de col·laboració entre administracions.
Llei del govern de progrés
L'eliminació de la llei de memòria la van aprovar PP i Vox al Parlament balear el mes de març passat, amb l'oposició de la resta de partits que van assistir al ple amb fotos de represaliats pel franquisme per reivindicar la seva memòria. Aquell dia, també un centenar de persones es van manifestar a les portes de la cambra per rebutjar aquesta derogació, exhibint fotografies d'algunes de les dones assassinades o torturades durant el franquisme.
La llei que la dreta balear vol derogar inclou qüestions com l'elaboració d'un cens d'elements franquistes per procedir a la seva retirada, el dret a prohibir l'exhibició d'elements o la celebració d'actes franquistes, la conservació d'arxius i la creació d'un banc d'ADN perquè els nens robats puguin localitzar els seus familiars. L'exhumació de fosses queda fora de la llei de memòria democràtica.
La derogació d'aquesta llei era un dels objectius polítics de Vox per a aquesta legislatura. El PP hi va acabar donant suport per aprovar els pressupostos del 2025.
Ho va fer després que el 2024 els populars evitessin el primer intent de la ultradreta de suprimir aquesta llei, a canvi del suport de les esquerres per retirar unes esmenes. Aquest pacte a què els partits de dretes a les Balears van arribar al març enterrava la llei aprovada el 2018 durant el segon pacte de progrés de les Balears, presidit per la socialista Francina Armengol i a la qual el PP va donar suport.
