El G7 d'Évian encarrila la fi dels conflictes a l'Iran i Ucraïna però confirma que l'ordre mundial ha canviat per sempre
Els conflictes internacionals que més afecten Europa, el d'Ucraïna i l'Iran, havien agafat aquests darrers mesos trajectòries d'incertesa, i la presidència francesa del G7 va deixar en mans de la providència els debats que poguessin generar.
Aquest havia de ser un G7 per tancar la guerra comercial oberta per Trump, amb una sessió per "rellançar el creixement econòmic de manera equilibrada, repartida i duradora". Sobre aquests desequilibris macroeconòmics, una frase es repetia als brífings de l'Elisi i de la Casa Blanca: "Hi ha països que produeixen massa o exporten massa. Altres que no produeixen prou. I altres que estalvien massa i no produeixen prou." A grans trets, el bloc asiàtic, els Estats Units i la Unió Europea.
Una cimera prèvia una setmana abans, amb un representant de la Xina, va posar tothom d'acord en el diagnòstic i les bases per una agenda de creixement comuna. La destral de la guerra dels aranzels començava a enterrar-se.
Fins que, just abans d'aterrar a Ginebra, de camí a la cimera d'Évian, Donald Trump amenaçava de taxar al 100% el vi francès. Galleda d'aigua freda sobre Emmanuel Macron, que s'havia treballat la bona entesa amb Trump convidant-lo a sopar només a ell al Palau de Versalles. El president nord-americà feia saber al diari New York Post que si París no aixecava l'IVA del 3% imposat a les empreses tecnològiques que operen a França –Facebook, Amazon, Apple o Google– "no tindré cap altre remei que imposar drets de duana del 100% sobre els xampanys i vins procedents de França".
L'amenaça no ha anat més enllà i França i els Estats Units han decidit resoldre el tema en un altre marc. Però la sessió dedicada a la intel·ligència artificial ha posat en evidència l'enorme avantatge que els Estats Units mantenen davant la resta del G7 en aquest aspecte.
Els presidents i consellers delegats d'una desena de grans tecnològiques s'han trobat per dinar amb els líders de França, Alemanya, el Regne Unit, el Canadà, Itàlia, el Japó i els Estats Units. Sam Altman –fundador d'Open IA–, el francès Arthur Mensch –representant de Mistral– o Dario Amodei –director executiu d'Anthropic– s'han assegut a taula amb Trump, Macron, Keir Starmer, Giorgia Meloni, Friedrich Merz, Mark Carney i Sanae Takaichi.
Prova de fins a quin punt aquestes empreses s'han convertit en un poder a part, l'objectiu era debatre com mantenir un cert control perquè la intel·ligència artificial no es converteixi en un espai incontrolable. Entre les 9 declaracions que França havia preparat per fer signar hi ha la que demana a les tecnològiques que ajudin a protegir els drets dels menors d'edat.
Però més enllà d'aquest punt, que forma part de l'obsessió de la Unió Europea per regular aquest espai digital, Brussel·les i els estats europeus tenen un gran problema: a part de la francesa Mistral, no disposen de cap gran empresa local d'intel·ligència artificial.
L'estocada la va donar divendres l'administració nord-americana suspenent l'accés als models més poderosos d'Anthropic a qualsevol ciutadà de fora dels Estats Units, després que el comissari europeu hagués tancat un acord amb la tecnològica per poder provar els seus models punters a la Unió Europea. La vella Europa està condemnada a no poder avançar de bracet d'una tecnologia que està fent passos de gegant i generant plusvàlua allà on s'aplica.
Coneixedor del desavantatge europeu, Emmanuel Macron s'ha mostrat constructiu. "Hem d'aconseguir regular millor", ha dit en referència als models d'intel·ligència artificial més avançats, "per evitar que caiguin en mans de règims autoritaris, on hi hagi persones que puguin amenaçar la nostra ciberseguretat". La solució, pel president francès, passa per posar en marxa "estàndards comuns entre les democràcies".
El memoràndum signat amb l'Iran
Quan Donald Trump va arribar a Évian-les-Bains acabava de signar virtualment el memoràndum per a treballar un acord amb l'Iran. Tothom esperava les seves primeres paraules sobre el contingut d'aquest acord, i la recepció amb l'amfitrió Macron just abans de l'obertura oficial de la cimera va ser l'ocasió.
D'entrada, res de vi ni xampany, sinó felicitacions del president nord-americà per la victòria d'un lluitador francès al torneig que va fer muntar a la Casa Blanca pel seu 80è aniversari; la manera de Trump de destensar l'ambient després de les amenaces aranzelàries.
"Hem signat un gran acord, l'estret d'Ormuz està parcialment obert i estem buscant i desactivant les mines que hi queden per garantir que la navegació sigui segura". Trump va afegir que l'acord amb l'Iran comportaria desenvolupaments molt positius a la regió i que divendres l'estret ja estarà obert del tot.
Tot el G7 en bloc va celebrar la notícia de l'acord: permet abaixar el preu de la gasolina arreu del món i deixar de patir pels estocs de petroli, com és el cas del Japó. I amb el carburant circulant lliurement es podrien reprendre les sancions econòmiques sobre Rússia. Un acord en podria portar un altre?
Amb la carpeta iraniana aparentment tancada, malgrat la falta d'informació concreta sobre el memoràndum, el debat del "dia després" va ser cosa del dinar amb els presidents d'Egipte, els Emirats Àrabs i l'emir de Qatar. L'Iran necessitarà fons per reconstruir-se, però Occident no vol encara aixecar les sancions econòmiques. I aquí les monarquies del Golf van trobar el seu paper. Una exclusiva de l'agència Reuters avançava que, en el marc de l'acord, els Emirats Àrabs Units desbloquejarien 10.000 milions de dòlars destinats a l'Iran.
En acabar el G7 s'han conegut alguns detalls del memoràndum que no eren exactament els que el president nord-americà havia anunciat a l'inici de la cimera. Però el G7 en ple ha vist com en tres dies els preus de la gasolina han baixat arreu i les borses han pujat. Així que han fet seva la proposta d'acord i la idea que s'ha evitat una catàstrofe econòmica mundial.
L'optimisme de Trump, però, ha estat insistentment desconfiat: "Si violen l'acord (els iranians), els bombardejarem. No vull que ho facin. Vull que compleixin l'acord", ha dit en la roda de premsa de dimecres. Considera els iranians "gent intel·ligent". I ha agraït al president xinès Xi Jinping i al president rus Vladímir Putin haver estat "neutrals" durant el conflicte i no haver frustrat els seus esforços per frenar les ambicions nuclears de Teheran.
Ucraïna reforçada
Si d'alguna cosa pot estar satisfet Emmanuel Macron és del viratge que Donald Trump ha fet sobre Ucraïna. No és estrictament mèrit seu, però el president francès estava convençut que el seu homòleg nord-americà cauria algun dia del cavall en relació amb Vladímir Putin. De les paraules de Trump durant aquesta cimera se'n dedueix que és així. Sense criticar obertament el president rus, li va dirigir una frase que fins ara només havia dedicat a Volodímir Zelenski: "Ja és hora que Rússia arribi a un acord".
Després de constatar que els esforços fets pels seus enviats especials no han tingut, fins ara, un resultat satisfactori, Trump ha anat fins i tot més enllà. Segons Macron, els Estats Units tornaran a subministrar "sistemes de defensa i capacitats militars de llarg abast". La reunió improvisada de dimarts amb el president ucraïnès, auspiciada per l'amfitrió, va ser "una molt bona trobada", va dir Trump.
En tot cas, el president nord-americà ha constatat la seva impotència per resoldre un conflicte que s'està allargant més que la Primera Guerra Mundial. "Crec que tots dos volen fer alguna cosa, però no saben com", ha dit en referència a Putin i Zelenski.
El canvi de rumb ha donat esperances a Ucraïna, que fa uns mesos es veia capitulant i perdent territori. Ara, el vent li torna a bufar a favor, sobretot després de veure com, un cop tancat –o congelat– el conflicte amb l'Iran, Occident ha tornat a imposar sancions sobre les exportacions de petroli i gas des de Rússia. Amb l'estret d'Ormuz reobert, l'economia mundial tornarà –aparentment– a tenir tot el cru que necessita. I Rússia s'ha convertit en el següent adversari a obligar a negociar.
