Noves dades apunten a l'alentiment de l'AMOC, el corrent que protegeix Europa del fred
L'AMOC (sigles en anglès d'Atlantic Meridional Overturning Circulation, que traduïm com a circulació meridional de retorn de l'Atlàntic) és el sistema de corrents oceànics més conegut del món, i periòdicament arriba als titulars i es difon per xarxes pel seu potencial catastròfic.
Es tracta d'un corrent marí que transporta aigua calenta de sud a nord i freda de nord a sud per l'oest de l'oceà Atlàntic i que és el responsable, entre altres coses, del clima temperat que tenen els països del nord d'Europa.
Hi ha el consens científic que si aquest corrent arribés al punt d'inflexió ("tipping point") i s'atura o es capgira, les conseqüències serien una caiguda general de les temperatures al nord d'Europa i bona part del continent i un règim meteorològic més rigorós i alterat.
Ara, dos nous estudis afegeixen dades observacionals que apunten que, efectivament, aquest corrent s'estaria alentint.
El que no estaria sobre la taula, però, seria un canvi climàtic sobtat i extrem com el de la pel·lícula "El dia de demà".
Dels titulars a la ciència
Els últims dies han aparegut informacions, posts, vídeos i tuits esmentant l'AMOC, una "misteriosa bombolla freda" sobre l'Atlàntic Nord ("cold blob") i les conseqüències apocalíptiques de tot plegat.
D'entrada, val a dir que la bombolla freda sobre l'Atlàntic Nord no és nova i que els científics fa anys que en tenen constància.
D'altra banda, segons el consens dels experts, és cert que l'alentiment i l'alteració de l'AMOC podria tenir un potencial catastròfic per a Europa.
Aquest alentiment podria tenir un efecte directe en la vida de les persones, les collites i l'habitabilitat del nord del continent.
Tot i així, en el que també estan d'acord científics com Santiago Giralt, investigador i director de Geoscience Barcelona-CSIC, és que si això arribés a passar, seria de manera progressiva:
La inèrcia d'un corrent tan important com aquest no s'atura bruscament. El que es es veuria seria un alentiment amb efectes que es notarien en un període llarg de temps.
Segons Giralt, no hem de pensar en esdeveniments com els de la pel·lícula "El dia de demà", on l'hemisferi nord es congela d'un dia per l'altre.
En aquesta pel·lícula, afirma Giralt, "la física és correcta però els tempos no".
Últimes proves
La novetat i el motiu pel qual s'ha viralitzat de nou l'AMOC són dos estudis que s'han obert pas a internet.
El primer, obra entre d'altres de Stefan Rahmstorf, cap de l'Institut d'Anàlisi de la Terra de la Universitat de Potsdam i referència en l'estudi de l'AMOC, afegeix dades observacionals de satèl·lits, boies i vaixells a l'anàlisi del corrent que fins ara s'havia fet sobretot amb models teòrics.
En les seves conclusions, aquest estudi apunta que l'alentiment de l'AMOC seria una realitat i explicaria per què una zona de l'Atlàntic sota Groenlàndia i Islàndia és un dels pocs racons del planeta que no s'estan escalfant sinó refredant (la "bombolla freda").
Així ho mostrava ja el 2015 aquest mapa de la NASA que ara s'ha viralitzat però retallat.
La versió que ara hem vist més és aquesta altra, on sembla que la bombolla freda sigui l'únic lloc del món que es refreda, perquè no s'hi veu l'Antàrtida.
El refredament d'aquest punt de l'Atlàntic ha estat objecte de debat científic en els darrers anys, amb alguns experts apuntant que el responsable serien condicions atmosfèriques en superfície, mentre que d'altres apuntaven a l'AMOC.
Segons explica Rahmstorf ara, el refredament d'aquesta "bombolla freda" es deuria al fet que el corrent (l'AMOC) està transportant menys aigua calenta des dels tròpics fins a l'Atlàntic Nord i no a condicions atmosfèriques. Aquesta disminució de l'aigua calenta tindria una explicació antropogènica, és a dir, provocada per la humanitat.
Estrella Olmedo, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, explica per què aquesta bombolla freda se situa en aquesta zona del planeta:
Aquella regió és on l'aigua més calenta i salina s'enfonsa. Per tant, és el lloc on es veuria si arriba menys o més d'aquesta aigua.
Per Santigo Giralt, la disminució de la calor que transporta l'AMOC pot tenir a veure amb l'augment d'aportació d'aigua freda i dolça del desglaç del pol nord: "Si continuem amb l'escalfament global, l'aportació d'aigua freda procedent de les glaceres de Groenlàndia i de les poques que hi ha a Europa poden acabar reduint la circulació oceànica, amb conseqüències per al clima".
Tot i que tots els experts admeten que en aquests sistemes tan complexos les causes d'un fenomen són múltiples, Rahmstorf assegura que "l'equilibri entre moltes proves diferents dona un suport sòlid a un alentiment passat i actual de l'AMOC."
El segon estudi que aporta novetats en aquest assumpte és el liderat per Valentin Portmann, investigador del medi ambient oceànic de la Universitat de Bordeus.
En aquest estudi també s'afegeixen dades observacionals que en aquest cas permeten reduir la gran incertesa que apuntaven els models matemàtics en què es basava fins ara l'observació de l'AMOC.
De fet, posant-hi xifres, l'equip de Portmann ha vist que si s'introdueixen dades reals als models, els pronòstics que en sorgeixen quadren amb les previsions més greus fetes només amb models matemàtics: projecten un debilitament d'un 50% del flux del corrent a finals de segle.
Portmann era taxatiu sobre la informació aconseguida:
Hem obtingut una estimació d'un futur alentiment de l'AMOC més greu del que esperàvem.
Dit això, la comunitat científica encara debat sobre la intensitat de l'alentiment, les previsions a mitjà termini i la seva intensitat.
Menys mitjans per a la recerca
Enmig d'aquestes noves dades i les seves conseqüències, l'administració nord-americana, de la mà de Donald Trump, ha pres una decisió crítica que podria posar en perill la recerca sobre el comportament dels corrents oceànics.
Els darrers dies la National Science Foundation ha anunciat que retirarà la major part d'una xarxa de 900 boies i dispositius instal·lats tant al Pacífic com a l'Atlàntic que feien la funció de recollir dades per, justament, entendre millor processos com l'alentiment de l'AMOC, entre d'altres.
Aquesta xarxa, anomenada Ocean Observatories Initiative i que es va començar a desplegar el 2015, ha tingut un cost de 386 milions de dòlars i ha servit per observar des de la circulació oceànica i els ecosistemes marins fins al canvi climàtic i els fenòmens meteorològics extrems.
Justament per això, l'administració Trump considera que aquesta xarxa contribueix a generar informació massa alarmista sobre el canvi climàtic, i ha decidit reduir-la.
De fet, en un document oficial, la Casa Blanca va dir que la NSF deixaria de rebre 5.200 milions de dòlars perquè servien per fer "recerca especulativa".
Sobre això, Olmedo i Giralt coincideixen que és una decisió que tindrà un impacte negatiu molt gran en la informació científica i la recerca del futur.
Retirar les boies és terrorífic, perquè són dades que perds i són dades irrecuperables.
Afortunadament, els sistemes d'observació nord-americans no són els únics que existeixen. Programes com l'Argo, OCEAN-SITES o l'EMSO-ERIC europea garanteixen que la informació sobre els oceans no deixi de recollir-se i estudiar-se.
