Què és l'amiant, per què n'hi ha tant i és tan nociu i quines malalties causa
L'amiant o asbest és el nom que reben tot un conjunt de minerals naturals força abundants, les principals característiques dels quals són l'estructura fibrosa i la gran resistència a les altes temperatures i al foc.
Coneguts des de fa mil·lennis, el nom prové del grec "asbestos", que vol dir "inextingible", perquè no es cremen, i per això s'han fet servir des de fa segles per fabricar proteccions contra el foc.
L'ús massiu, però, no va arribar fins al segle XX, quan es van començar a explotar de manera sistemàtica els jaciments per utilitzar-los en la indústria i la construcció en tota mena de productes.
Es va fer servir durant dècades per fabricar revestiments, envasos, peces i teixits resistents al foc i a la calor, però sobretot en forma de teulades i canonades de fibrociment, la famosa uralita.
Fibres "eternes" als pulmons
El problema és que les fibres de l'amiant es trenquen en fragments molt petits que l'aire s'enduu, en respirar-les entren als pulmons i s'hi queden per sempre, cosa que provoca tota una sèrie de malalties greus.
Si se'n respiren moltes, formen una malla o estructura rígida a dins dels pulmons que provoca la malaltia anomenada asbestosi, que inflama els pulmons i comporta moltes dificultats per respirar, tos i dilatació del cor, entre d'altres.
És una malaltia molt greu i incapacitant que pot comportar la mort i que afecta principalment les persones que han treballat directament amb amiant sense protecció i també els familiars.
El mesotelioma pot trigar 50 anys a aparèixer
Però encara és pitjor la seva capacitat per provocar càncer, sobretot l'anomenat mesotelioma, que causa únicament l'amiant a la pleura, la membrana que envolta els pulmons.
És un càncer en què des de la inhalació de les fibres fins a manifestar-se poden passar 30, 40 o fins i tot 50 anys, i que, pel que se sap, no cal haver inhalat moltes fibres perquè aparegui.
A banda del mesotelioma, l'amiant també és el responsable d'un 10% dels càncers de pulmó, com a mínim, i també provoca altres càncers, com el de laringe, el de faringe, el d'esòfag i el d'ovaris.
Tot això es va anar descobrint durant la segona meitat del segle XX, però les empreses que treballaven amb amiant van intentar amagar-ho i també van negar que tingués aquests efectes tan nocius. Així van aconseguir endarrerir-ne la prohibició.
Prohibit a Espanya des del 2002, però encara una amenaça
A Espanya es va prohibir el 2002, però encara hi ha milers i milers de tones d'amiant als espais públics, sobretot en forma d'uralita o fibrociment en teulades i també en canalitzacions.
Són elements constructius que porten dècades instal·lats i el ciment s'ha erosionat, de manera que les fibres d'amiant queden lliures i passen a l'aire que respirem, i d'aquí ve la urgència per retirar-los.
El pneumòleg Josep Tarrés, que ha dedicat dècades a tractar els malalts afectats per l'amiant, està convençut que es tracta d'una epidèmia que anirà a més:
Si ara, de cop i volta, per un miracle, poguéssim eliminar tot l'amiant del nostre ambient, durant 40 anys encara anirien sortint casos de càncer.
Tarrés espera que la llei per erradicar l'amiant de Catalunya que s'acaba d'aprovar no quedi oblidada en un calaix i que serveixi de debò per avançar en la retirada de tots els elements d'amiant que encara hi ha per tot arreu.
