El govern preveu tancar 13 abocadors de residus municipals en deu anys
El 31% dels residus municipals acaben a l'abocador, amb tot el que això comporta (emissions i lixiviats). En deu anys, el govern vol que aquesta xifra es redueixi al 10%.
Per aconseguir-ho, cal reduir la generació de residus i també reformular les infraestructures en matèria de residus. "És un repte majúscul", en paraules de Sílvia Paneque, consellera de Territori, que insisteix que "hem d'assolir aquestes xifres".
I és que Catalunya té encara molts deures pendents en matèria de residus. Segons marca la normativa europea, hauríem de tancar l'any amb una taxa de reciclatge del 55% (estem a l'entorn del 40%) i caldria arribar al 65% l'any 2035.
Tancar 13 abocadors en deu anys
La disminució de la generació de residus --i, sobretot, dels de la fracció resta-- hauria de permetre tancar i segellar 13 abocadors dels 25 existents. Aquesta és "una part fonamental de l'estratègia de descarbonització del sector", segons el govern. La majoria se situen a les comarques de Lleida i Girona.
En canvi, els abocadors que es mantinguin operatius caldrà millorar-los i fins i tot ampliar-los en alguns casos. Ara bé, no se'n preveu cap de nou.
Segons càlculs del govern, els 1,2 milions de tones anuals que acaben als abocadors passaran a només 350.000.
Noves plantes per tractar la matèria orgànica i els residus de la fracció resta
Perquè menys quantitat de residus acabin als abocadors caldran noves infraestructures. El govern pretén ampliar la capacitat de les 25 plantes de tractament de matèria orgànica que hi ha al país i crear-ne dues de noves, una a Barcelona i una altra a Girona. I és que la previsió de fort creixement de la recollida selectiva i el dèficit de capacitats actuals les fan del tot necessàries. En aquests centres es transformen els residus orgànics en compost o biometà.
D'altra banda, també preveuen que el 100% dels residus dipositats al contenidor de la resta passin per una planta de tractament de la fracció resta. Ara hi passen el 75% dels residus. Per això, caldrà crear set plantes noves a Tarragona, Mas de Barberans, Manresa, Girona, Tremp, la Seu d'Urgell i Bellver de Cerdanya.
Incineració: creix, però sense noves instal·lacions
La reducció dràstica del volum de tones que arriben als abocadors també requerirà un increment de la incineració, com passa en alguns països europeus. La voluntat del govern passa per arribar, com a màxim, a un 25% de valorització energètica dels residus (incinerar), sis punts més que en l'actualitat. Ara bé, aquest augment es faria millorant processos de les quatre plantes actuals, ampliant-ne alguna. "No està previst construir-ne cap de nova", afirma Paneque.
Albert Planell, director de l'Agència de Residus de Catalunya, assegura que la valorització energètica en molts països del nord d'Europa fins i tot supera el 50% i que "aquest escenari aquí no està sobre la taula".
Fomentar l'intercanvi d'objectes que encara poden ser útils
Pel govern també és fonamental prioritzar l'impuls de la reutilització i el reciclatge, i per això vol promoure una xarxa de cinc-cents centres de recursos. Serien espais cèntrics on els ciutadans podrien portar objectes que ja no fan servir, com ara material esportiu o per a nadons, llibres, joguines i electrodomèstics, però que encara es conserven bé i poden ser útils per a altres persones. "Es tracta d'allargar la vida útil de molts objectes per prevenir residus", diu Paneque.
A Catalunya, ja existeixen algunes propostes similars, com la Trocalleria de Rubí o el programa d'intercanvi d'objectes en perfecte estat Com Nou, que està en marxa al Penedès.
D'altra banda, el pla preveu l'ampliació i millora de la xarxa de deixalleries i fomentar les activitats de reparació i divulgació de pràctiques ambientals, entre altres.
Aquest pla del govern se sotmetrà, des d'aquest dimarts, a un procés de participació i es vol que quedi definitivament aprovat abans d'acabar l'any. En paral·lel s'està tramitant la nova llei de residus, que encarà podria trigar un any i mig més a ser una realitat.
