El mercat del lloguer representa el 3,5% del PIB català, l'equivalent a sectors com la construcció
Si sumem tot el que paguen els catalans en lloguers d'habitatges durant un any, la xifra que ens surt és altíssima: 11.300 milions d'euros, segons ha pogut saber 3CatInfo.
Aquest número és una estimació de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) basada en la combinació de fonts públiques --INE, Incasòl, Ajuntament de Barcelona i IDRA-- que, per primera vegada, dona una idea del negoci que genera el lloguer a casa nostra: un 3,5% del PIB.
La major part d'aquests diners corresponen al lloguer residencial --parlem de contractes de fins a 7 anys--, però hem vist que uns 2.600 milions d'euros els aporta el lloguer turístic --de menys d'un mes-- i uns 470 milions més el lloguer de temporada --d'1 a 11 mesos.
Com es llegeix la xifra?
Aquests 11.300 milions d'euros és el volum de la transferència de capital que s'està produint ara mateix d'una part de la població, la que no té propietats, cap a una altra, la que sí que en té i que cada cop n'acumula més, segons l'investigador de l'IDRA Jaime Palomera.
Palomera remarca que el mercat del lloguer "el que fa és transferir una part molt important del PIB, de la riquesa que generem entre tots, de baix cap a dalt".
Un altre expert en la matèria, el director de la Càtedra UNESCO d'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili, Héctor Simón, afegeix:
Ens estem convertint en una societat de propietaris rics i llogaters pobres.
El catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la UPF, Oriol Amat, comenta també que el cost dels lloguers és una de les qüestions que "més estan perjudicant ara mateix l'objectiu de l'economia, que és millorar el benestar de la gent".
L'any passat l'economia catalana va créixer fins a un 3,6%, però, en canvi, el PIB per càpita va baixar.
El pes del lloguer al PIB
El lloguer del pis cada cop es menja una part més gran del sou. En els últims 15 anys, els lloguers s'han incrementat un 28%, segons l'Eurostat, i en conjunt ja mouen pràcticament el mateix que un sector productiu com el de la construcció, que representa un 4,4% del PIB català, segons l'Idescat.
Si ho comparem amb el que genera l'agricultura, la ramaderia i la pesca a Catalunya, el mercat del lloguer multiplica per quatre el volum de negoci del sector primari.
Habitatge com a actiu financer
Comprar habitatge per destinar-lo a lloguer és una de les inversions que més benefici dona. La rendibilitat bruta de l'habitatge va arribar al 10,5% anual entre el 2015 i el 2022, segons l'IDRA. La perspectiva de l'habitatge com a actiu financer queda més que clara, segons assenyalen tant Simón com Amat: "S'estan tractant les cases com qualsevol mercaderia."
I Jaime Palomera afegeix que "el problema d'això és que les persones no podem deixar de consumir habitatge ni substituir-lo per cap altre bé".
"L'habitatge no es cap descobriment que sempre ha estat un actiu financer, perquè és una inversió a llarg termini", explica el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues.
Per ell, "l'habitatge sempre té un cost i sempre hi ha una transferència per l'ús d'un bé que té un valor alt i que tu estàs utilitzant de forma temporal".
L'oferta d'habitatge de lloguer, a més, ha caigut un 40% des del 2020. Ara mateix per cada pis que es lloga a Catalunya hi ha entre 7 i 8 inquilins que el voldrien, segons la Càtedra UNESCO d'Habitatge de la URV.
Una situació que s'ha agreujat també perquè, com confirma la investigació d'IDRA, una part de la inversió en lloguer s'ha reorientat cap al turisme --2.600 milions d'euros-- i una altra cap al lloguer de temporada --470 milions.
El resultat és que l'habitatge ja és inaccessible per a molta gent. I aquesta és només la fotografia del negoci del lloguer a Catalunya. Si aquí hi poguéssim sumar la de l'habitatge de compravenda, les magnituds que obtindrien probablement ens farien marejar.
