El papa Lleó XIV tanca el viatge per Espanya amb una crida a acollir els migrants
El papa Lleó XIV ha acabat a Tenerife el viatge oficial d'una setmana a Espanya. I ho ha fet amb gairebé quatre hores de retard, després d'un imprevist que l'ha obligat a canviar d'avió i tornar a Roma en el Falcon de l'exèrcit espanyol que li ha ofert el rei Felip VI.
L'Airbus 320 d'Iberia que havia de portar Robert Prevost de l'aeroport de Tenerife Norte-Los Rodeos al de Roma-Fuimicino s'ha avariat quan tothom ja era a bord. Un dels motors no s'ha engegat i tant el pontífex com el seu seguici i els 80 periodistes que l'acompanyaven (i que s'han quedat sense la roda de premsa de balanç de viatge prevista a dalt de l'avió), han hagut de baixar.
En saber-se que l'avió tenia una incidència tècnica, el rei Felip VI, que l'havia acomiadat a peu de pista, ha pujat a l'aparell i li ha ofert el Falcon, l'avió de les forces aèries espanyoles que l'havia de portar a Madrid perquè pogués tornar a Roma.
Lleó XIV ha abandonat Espanya passades les 19 h i ha arribat a Roma gairebé a mitjanit, després de set dies d'un viatge apostòlic en tres etapes Madrid, Catalunya i les Canàries, on ha intervingut en 21 actes, en els quals han assistit més de 2,5 milions de persones, segons la primera valoració feta pels organitzadors.
El rei Felip VI s'ha quedat esperant l'arribada d'un altre Falcon que el vingués a buscar des de Madrid, i la resta de la delegació que acompanyava el pontífex també ha hagut d'esperar a Tenerife, en el seu cas fins a quarts de dotze de la nit, fins que un altre avió els recollís per portar-los a Roma.
El primer balanç oficial del viatge, que el pontífex havia de fer davant els periodistes a l'avió de tornada, es farà la setmana vinent.
Trobada amb immigrants a Tenerife
L'illa de Tenerife ha estat l'última etapa del viatge i l'ha visitat l'endemà de denunciar el drama migratori en una missa multitudinària a Gran Canària.
A l'aeroport de Tenerife hi ha arribat cap a les nou del matí, on l'ha rebut el president canari Fernando Clavijo.
La primera visita l'ha fet al centre d'acollida d'immigrant Las Raíces, el més gran de l'estat espanyol i que fins ara ha atès més de 70.000 persones. Allà ha pogut conèixer de primera mà l'experiència d'algunes de les persones que hi viuen.
La majoria dels 685 allotjats actualment a Las Raíces són del Senegal, Gàmbia i Mali, i tots, o gairebé tots, han desembarcat a les Canàries després d'un viatge en embarcacions precàries que van arribar a l'illa del Hierro.
Durant l'acte que s'ha fet a l'esplanada del centre, dues d'aquestes persones migrants han pogut parlar amb el pontífex.
El papa s'ha adreçat en francès a les persones migrants en un discurs en el qual ha lloat la feina solidària dels que practiquen "la universalitat de l'amor" per Crist, ha dit el papa, que és la de "la bona acció de l'home d'un altre poble i religió, que té pietat d'una persona ferida i maltractada".
L'amor de Déu no coneix fronteres ni fa distincions, es dona a tots i ens reuneix en la unitat.
"Tot som en certa manera immigrants, som peregrins en ruta cap a la pàtria celestial", ha dit el pontífex, que també ha demanat a les persones migrants que estiguin "obertes" a allò que se'ls ofereix al país d'acollida.
Prevost també ha recordat el seu predecessor, el papa Francesc, que no va poder fer aquest viatge tot i que tenia intenció de fer-lo. "Anhelava tant estar amb vosaltres", ha dit el papa Lleó XIV, que ha fet aquesta visita en nom seu i ha manllevat de Francesc la imatge de les arrels (com el nom del centre Las Raíces) per no oblidar els orígens, el fet d'estar units i de tenir confiança en Déu.
Després, Lleó XIV s'ha dirigit a la plaça del Crist, a San Cristóbal de La Laguna, la seu del bisbat canari, on ha mantingut una trobada amb organitzacions religioses i socials que treballen amb persones migrants.
Durant el segon acte de la seva jornada a Tenerife, Lleó XIV també ha llançat una dura condemna als traficants de persones i als qui organitzen rutes de mort:
Per cada vida perduda, cada família enganyada, cada cos sotmès, cada dona amenaçada, cada treballador explotat, hauran de comparèixer davant la justícia divina.
Més de 35.000 fidels han seguit aquest acte al port de Santa Cruz de Tenerife, on hi ha hagut actuacions musicals i on representants de diverses entitats han fet obsequis al pontífex. Allà també hi ha hagut una de les anècdotes de la jornada, un altre moment six-seven que s'ha fet viral a les xarxes socials.
Un jove ha regalat una samarreta al pontífex del seu club de Taekondo. A canvi, Lleó XIV li ha fet entrega d'un detall commemoratiu amb el qual el jove ha fet el gest de six-seven, que el papa ha imitat amb una simpàtica i espontània reacció.
En acabat, el papa s'ha traslladat a Santa Cruz de Tenerife, la capital de l'illa, i ha recorregut amb el seu papamòbil els carrers engalanats amb flors fins al port de la ciutat. Al port també s'hi havia traslladat la imatge de la Mare de Déu de Candelaria que, segons la tradició, també va arribar per mar i "que es va tornar tota bruna quan va baixar del cel a la sorra".
"Apreneu la llengua i respecteu les lleis"
La Verge de la Candelaria ha ocupat una banda de l'altar que ha estat presidit pel crucifix del Crist de La Laguna, que, per primer cop en 500 anys, ha estat traslladat a Santa Cruz de Tenerife.
El pontífex ha demanat l'acollida de les persones migrants i el respecte de la seva història, però també que ells s'obrin amb confiança a la comunitat que els rep, aprenguin la seva llengua, respectin les seves lleis, coneguin els seus costums i participin en la vida comuna.
Poc després del migdia, el pontífex ha oficiat una missa multitudinària, l'última de la seva visita a l'estat espanyol, amb 300 concelebrants, entre els quals el president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, dos cardenals veneçolans i del bisbe de Nouakchott, Víctor Ndione.
La missa s'ha oficiat amb un fort simbolisme migratori: l'altar, dissenyat amb pedra i sorra volcànica i plantes autòctones, ha tingut com a fons l'oceà Atlàntic i, al voltant, tres pasteres de les que acostumen a arribar a les Canàries, com a presència silenciosa de l'epopeia migratòria.
A l'homilia, Lleó XIV ha tornat a recordar el papa Francesc en un missatge fet en una de les illes més turístiques de l'arxipèlag, on ha demanat respondre sense enganys a "la set" dels cors humans i "no reduir-ho tot a comerç i benefici".
Aquest ha estat el primer viatge d'un papa a les illes Canàries. Hi va arribar dijous, quan va aterrar a Las Palmas provinent de Barcelona. Allà també va visitar el moll d'Arguineguín i un centre d'acollida de migrants, on va parlar amb usuaris, treballadors i voluntaris.
L'acte a la Sagrada Família, consignat davant notari
Hi ha hagut diversos moments clau en el viatge de Lleó XIV a l'estat espanyol, alguns en actes massius i d'altres en trobades més íntimes.
A Madrid va fer les reunions més institucionals i polítiques, amb crides contra la divisió i la polarització, i també els actes més multitudinaris, com la celebració del Corpus a La Cibeles, la trobada de joves a la Plaza Lima o la missa a l'estadi Santiago Bernabéu, que van acollir més d'un milió i mig de persones. També es va dirigir al Congrés i es va reunir amb els reis, amb Pedro Sánchez i amb diversos càrrecs institucionals, polítics i eclesiàstics.
A Catalunya, on va combinar el català i el castellà en els seus discursos i homilies, la majoria d'actes es van fer a Barcelona, excepte la visita a Montserrat i una reunió amb reclusos a la presó Can Brians I. També va oficiar una homilia a la catedral de Barcelona i va presidir un acte a l'estadi Lluís Companys davant de 40.000 persones, abans beneir la torre de Jesús de la Sagrada Família, en un dels actes culminants del centenari de la mort de Gaudí.
L'acte va acabar amb un emotiu espectacle de llum, música, drons i pirotècnia per inaugurar la torre més gran del temple, que el pontífex va presidir des de la façana del Naixement de la basílica.
Abans el papa havia firmat a la sagristia del temple, al costat del cardenal Omella, un document notarial que donava fe de la culminació de la torre de Jesús, segons ha informat aquest divendres el Col·legi Notarial de Catalunya.
El document recull la finalització de la Torre de Jesús, la seva benedicció per part del papa i l'estat actual de l'obra, i té per objectiu "deixar constància pública i solemne de l'estat d'execució de les obres de la basílica de la Sagrada Família, amb la finalitat que les generacions futures puguin conèixer les circumstàncies en les quals s'ha culminat la torre de Jesucrist".
L'escriptura signada pel pontífex davant notari queda vinculada, tal com es recull a les seves pàgines, a l'acta de col·locació de la primera pedra del temple de la Sagrada Família el 1882, conservada a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona del Col·legi Notarial de Catalunya. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va lliurar al papa com a obsequi un facsímil d'aquesta escriptura.
