Centenars de camions amb ajuda humanitària entren a Gaza després de l'alto el foc

Comencen a notar-se a Gaza els efectes de l'entrada en vigor de l'alto el foc. Aquest diumenge centenars de camions amb ajuda humanitària comencen a entrar a la Franja de Gaza des d'Egipte. Això després que aquest dissabte ja hi entressin els primers camions, segons va confirmar l'UNRWA, l'Agència de l'ONU per als refugiats palestins.

Els camions van entrar a la Franja a través del pas de Rafah, entre Egipte i Palestina.

Aquest era un dels punts de l'acord de pau a Gaza: un cop acceptat per les parts, s'havia de permetre l'enviament immediat de l'ajuda a la Franja.

No hi ha hagut, però, una distribució ordenada d'aquesta primera ajuda, segons els testimonis. A Khan Yunis, els camions s'han vist encerclats per centenars de persones, que han començat a endur-se caixes i paquets.

Segons les forces de seguretat israelianes, els camions transporten aliments, medicaments, tendes de campanya i productes de primera necessitat, gasolina i gas per cuinar.

Al marge del pla de Trump, les Nacions Unides havia presentat el seu propi full de ruta a curt termini per fer arribar l'ajuda humanitària a Gaza. Sabedors que la reconstrucció de la Franja durarà anys, el presenten com un "pla d'emergència" dirigit a suplir les necessitats bàsiques de la població aquests primers 60 dies.

És un pla ambiciós que prioritza l'accés de 170.000 tones de medicaments, aliments i béns essencials per "frenar la fam". El màxim responsable d'ajuda de l'ONU, Tom Flecher, feia una petició explícita: "Demanem que tots els passos fronterers s'obrin immediatament".

La primera prioritat serà erradicar la fam que ja ha pres la vida a desenes de gazians. Es racionarà el menjar per arribar als 2,1 milions de persones que necessiten ajuda alimentària i al mig milió que necessiten nutrició: "El nostre objectiu és augmentar el subministrament a centenars de camions cada dia".

També es vol restablir la xarxa d'aigua per reduir la dependència del transport en camions. Una iniciativa que s'aplicarà també al combustible.

Per impulsar l'autosuficiència alimentària, l'ONU vol donar suport a fleques i cuines comunitàries, pastors i pescadors. I donar efectiu a 200.000 famílies perquè puguin comprar al mercat i així reimpulsar l'economia primària.

S'augmentarà el cribratge nutricional i es proporcionaran suplements rics en nutrients i energia als grups vulnerables, dones embarassades i infants.

La salut és un altre dels punts que es vol abordar amb rapidesa: "Restaurarem el sistema sanitari", subministrant més medicaments, reforçant les emergències, ampliant l'atenció primària i supervisant possibles brots o malalties contagioses.

Pel que fa al refugi, es vol dur a terme "un augment massiu del subministrament d'allotjament, incloent-hi ajuda per a les famílies per preparar-se per a l'hivern". La idea és distribuir milers de tendes de campanya cada setmana, començant per les famílies vulnerables i prioritzant les persones que van ser desplaçades i que s'han quedat sense llar.

Per als 700.000 infants en edat escolar, es reobriran escoles temporals i se'ls proporcionarà material.

Aquesta primera fase ha d'anar encadenada d'una altra pensada més a llarg termini i centrada en la reconstrucció del terreny, per la qual fa falta més inversió, més maquinària i més temps.

Com es farà?

L'ONU ha presentat una llista amb deu peticions imprescindibles per poder dur a terme el pla. La primera és que es permeti l'entrada d'1,9 milions de litres de combustible cada setmana, juntament amb la represa del gas per cuinar.

Respecte als passos fronterers, es volen instal·lar escàners perquè els combois es puguin moure ràpidament: "Necessitem garanties de seguretat". A mesura que arriben els subministraments, diuen, disminueixen els saquejos.

Demanen que es protegeixin els treballadors humanitaris, que es faciliti l'accés de les ONG i que es restaurin les infraestructures bàsiques.

Tot plegat, diuen, s'ha de fer "de manera ràpida i sense obstacles" i les operacions s'han de finançar adequadament.

No ignoren que la part econòmica és fonamental per poder dur a terme totes les propostes del pla, i fan una crida "a governs, estats i individus que han estat observant el desenvolupament d'aquesta crisi i es pregunten què podem fer".

"Ara és el moment de fer que aquesta generositat compti, d'ajudar-nos a complir, d'ajudar-nos a salvar tantes vides a la Franja de Gaza", conclouen.

Sobre paper, el model sembla un bon plantejament per al futur immediat de Gaza. Però tot i la bona intenció en el plantejament, deixa algunes incògnites: Hi ha prou efectius sobre el terreny? S'aconseguirà el finançament necessari per portar-ho a terme? I, per últim, però indispensable, Israel aixecarà el bloqueig que manté a la Franja?