El president Illa i el ministre Bolaños presenten els resultats del pla de xoc contra la multireincidència
Gran desplegament institucional per presentar els resultats de la implementació del pla de xoc contra la multireincidència aquest divendres al Palau de la Generalitat.
A banda del president, Salvador llla; la consellera d'Interior, Núria Parlon, i el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, l'acte també compta amb la presència del ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños.
Espadaler ha obert l'acte destacant que s'ha constatat una "millora significativa en la resposta judicial davant la multireincidència" al partit judicial de Barcelona, amb una reducció clara dels terminis d'assenyalament. Segons les dades facilitades pel conseller, "els judicis lleus immediats han passat de 8,8 mesos a 2,7 mesos, mentre que els judicis ràpids han reduït el seu termini de 18 mesos a 13,9 mesos".
Ramon Espadaler ha subratllat que aquesta evolució, "possible gràcies a la dedicació de més recursos humans", permet acostar la celebració dels judicis al moment dels fets i reforçar l'efectivitat de la resposta judicial.
En el cas del partit judicial de Barcelona, Espadaler ha recordat que el 13 de març de 2025 van entrar en funcionament quatre unitats judicials penals de reforç, i el 17 de març de 2025 la unitat judicial penal de guàrdia de delictes lleus immediats, dedicats específicament a l'enjudiciament de delictes vinculats a la multireincidència.
El conseller de Justícia ha assenyalat que aquest reforç ha permès incrementar la capacitat d'assenyalament i reduir els terminis. Actualment, el sistema judicial a Barcelona pot assolir fins a 18.000 judicis anuals en delictes lleus immediats i uns 8.400 judicis ràpids anuals, fet que "ha contribuït directament a la reducció dels terminis i a una resposta més efectiva contra la multireincidència".
Espadaler ha destacat també que "la resposta del sistema contra la multireincidència passa per una combinació de reformes organitzatives i legals, més recursos humans i tecnològics, i el diàleg constant amb tots els operadors jurídics i policials". En aquest sentit, ha remarcat que "aquesta és la línia que estem desplegant i que ja està donant resultats".
Finalment, Ramon Espadaler ha detallat que es preveu la creació de 180 noves unitats judicials els anys 2026 i 2027, fet que contribuirà a reduir encara més els terminis d'assenyalament i a incrementar la capacitat d'enjudiciament. Així mateix, s'han demanat 35 noves places de fiscal per a Catalunya per al 2026, dins de les 200 noves places anunciades pel ministeri i es crearan 300 places de funcionaris de l'Administració de justícia per acompanyar aquest creixement.
"Es redueix un 40% l'activitat dels delinqüents multireincidents"
Per la seva banda, la consellera d'Interior, Núria Parlon, ha començat la seva intervenció recordant que l'objectiu del govern és arribar a les 25.000 places de Mossos d'Esquadra i ha destacat que les mesures contra la multireincidència, així com el pla Kampai, volen acabar amb la sensació d'"impunitat" per part dels delinqüents.
En aquest sentit, Parlon ha fet referència a l'eslògan del govern per presentar els resultats del pla:
Tenir més seguretat, vol dir garantir una bona convivència.
La consellera d'Interior ha donat dades concretes del pla Kampai, que "té l'objectiu d'anar a cercar el delinqüent allà on actua". Segons Parlon, "s'ha aconseguit reduir un 40% l'activitat dels delinqüents multireincidents".
En aquest sentit, Núria Parlon ha detallat que s'està duent a terme el "pla Kampai pista" que ha permès reduir un 37% els delictes a l'AP-7, i en la globalitat del Pla Kampai s'han identificat 32.000 persones.
Bolaños: "La seguretat garanteix la convivència"
Durant la seva intervenció, el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha destacat que "sense seguretat no hi ha convivència, però tampoc, prosperitat, igualtat d'oportunitats i estat del benestar".
"No volem utilitzar la seguretat per assenyalar cap col·lectiu, ni sembrar odi o desafecció. Volem fer polítiques eficaces de seguretat per garantir la convivència", ha assenyalat Bolaños.
En aquest sentit, Bolaños ha destacat que "mentre alguns volen fer polítiques contra la convivència a Catalunya", el govern espanyol legisla "a favor de la convivència a Catalunya".
El ministre ha explicat que la clau dels bons resultats del pla de xoc contra la multireincidència han estat les reformes legislatives, l'aprovació de més mitjans humans i tècnics i la coordinació entre administracions públiques.
Illa: "Catalunya cada dia és més segura"
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha començat el seu discurs apel·lant a la convivència exhibida a tot Catalunya durant la diada de Sant Jordi i, en aquest sentit, ha destacat que la prioritat del govern és "la convivència i la seguretat".
"Si fem bé la feina, s'obtenen bons resultats. En qüestió de seguretat ciutadana estem fent bona feina i, per això, podem afirmar que Catalunya cada dia és més segura", ha afirmat Salvador Illa, per després agrair la tasca dels diferents cossos policials i de les diferents administracions.
Illa ha assenyalat que els resultats de les mesures són "inapel·lables" i ha destacat que durant els primers mesos del 2026 "els delictes s'han reduït un 8% en l'àmbit físic i un 2.9% en l'àmbit digital", respecte el mateix període del 2025.
El fet que la multireincidència també s'hagi reduït "influeix positivament en la percepció de seguretat" que té la població i a trencar amb la creença de "la impunitat", ha manifestat el president de la Generalitat.
Estratègia pactada per La Moncloa i la Generalitat
El novembre del 2024, els governs català i espanyol van acordar treballar per descongestionar la justícia i van anunciar el desenvolupament d'un pla de xoc per combatre la multireincidència.
El pla, que es va presentar oficialment el 4 de desembre d'aquell mateix any, incloïa la creació de quatre jutjats penals per fer judicis ràpids i més jutjats per fer judicis immediats, dedicats a delictes lleus.
La voluntat de la iniciativa era descongestionar els tribunals per evitar que els lladres multireincidents continuessin delinquint sense conseqüències.
Així mateix, el pla també contemplava que la Guàrdia Urbana pogués accedir als historials de multireincidència a partir del març del 2025.
En el moment que es va presentar el pla, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana havien detectat 487 delinqüents multireincidents a Barcelona en el període 2023-2024, que acumulaven 6.169 imputacions per fets penals.
Els cinc més actius de Barcelona, de fet, acumulaven tots sols un total de 274 antecedents del gener al juny, segons els cossos policials.
Pla Kampai, una altra eina contra la multireincidència
Paral·lelament a aquest pla, el 2025 els Mossos van posar en funcionament el pla Kampai, també orientat a la multireincidència. Aquest pla està focalitzat a identificar aquests individus i mirar de neutralitzar-los, amb actuacions policials a Barcelona, l'àrea metropolitana i l'aeroport.
Segons van comunicar el març d'aquest any els Mossos, des de la posada en marxa del pla s'han dut a terme 613 detencions i 28.000 identificacions de persones que acumulaven en total 65.000 antecedents.
El Congrés aprova la llei contra la multireincidència
És una de les mesures més destacades de l'enduriment de penes per l'entrada en vigor aquest divendres de la llei de la multireincidència, una iniciativa de Junts que es va aprovar definitivament fa dues setmanes al Congrés amb els vots del PP, el PSOE, Vox, el PNB i UPN.
Una llei que endureix les penes contra delictes lleus. Fins ara, els casos es castigaven habitualment amb una multa, mentre que la nova legislació contempla penes de presó.
De fet, preveu poder enviar a la presó un lladre quan tingui tres sentències fermes, independentment que el valor dels objectes robats superi o no els 400 euros.
