El preu de la terra agrícola s'estanca: grans diferències per territoris i segons si és regadiu o no
Vendre una finca agrícola avui a Catalunya no és necessàriament més fàcil que fa vuit anys. Tampoc és, de mitjana, gaire més rendible per al propietari. El preu de la terra agrícola catalana s'ha mantingut pràcticament estancat: ha passat dels 11.839 euros per hectàrea del 2016 als 11.593 del 2024, segons les dades de l'Observatori Agroalimentari de Preus del Departament d'Agricultura.
Una lleugera baixada del 2,1% que contrasta, però, amb les enormes diferències que hi ha entre territoris i, sobretot, entre una finca amb aigua i una sense. Ara mateix, segons dades extretes de la Declaració Agrària Única, la superfície agrícola declarada l'any 2025 va ser de 970.919 hectàrees, el secà continua sent el més estès i ocupa el 73,01% de la superfície agrària declarada, mentre que el regadiu representa el 26,99%.
Perquè en el mercat agrícola català, tenir regadiu ho canvia gairebé tot. Una hectàrea de secà té un valor mitjà de 8.085 euros, mentre que una de regadiu arriba als 26.018 euros. Més de tres vegades més. Segons les organitzacions agràries, l'aigua permet produir més, diversificar els cultius i accedir a produccions de més valor, com els fruiters, l'horta o l'arròs.
De moment, les dades definitives del 2025 encara no estan disponibles. El Departament d'Agricultura preveu publicar-les durant l'octubre, però avisa que aquest any canviarà les categories de conreu i les seves ponderacions.
Segons el departament, el canvi metodològic provocarà un trencament de la sèrie històrica i farà que les noves dades siguin comparables del 2020 al 2025.
"La meva mare és molt gran i jo soc informàtica"
A Aitona, al Segrià, Erundina Vilà ha posat a la venda una finca familiar de prop de cinc hectàrees que és de la família des de l'any 1940. Durant anys l'han tingut arrendada, però ara han decidit posar-la a la venda perquè ja no se'n poden fer càrrec.
L'estic venent perquè la meva mare és molt gran, ella no la pot portar, i jo tampoc perquè soc informàtica.
La finca té paraguaians i presseguers en producció i disposa de reg. El preu que en demana la família és d'uns 26.000 euros per hectàrea, pràcticament el mateix que el valor mitjà del regadiu que recull l'Observatori.
Però posar preu a la terra no vol dir trobar comprador. "Tinc dues persones, però en principi no te la volen comprar. Volen fer a vuit anys aquest import. Pel que estic parlant, crec que no s'està pagant bé ni a mi ni a ningú", explica Vilà.
La finca té aigua, producció i una ubicació en una de les principals zones fructícoles de Catalunya. I, tot i això, la venda no és immediata. El cas posa de manifest una de les paradoxes del camp català: la terra pot tenir un valor elevat sobre el paper, però això no significa que hi hagi prou capacitat de compra al sector per assumir-lo.
Un mercat que es mou a dues velocitats
La mitjana catalana també amaga comportaments molt diferents segons la demarcació.
Entre el 2016 i el 2024, el preu mitjà de la terra ha augmentat un 18,2% a Barcelona i un 7,6% a Girona. Segons les organitzacions agràries, el motiu d'aquesta pujada és, sobretot a les comarques de Barcelona, la falta de sòl agrícola disponible. A Lleida, en canvi, s'ha mantingut pràcticament estable, amb una baixada de l'1,1%. I a Tarragona ha caigut un 23,3%. Segons els sindicats, la caiguda del preu es deu sobretot a la poca rendibilitat de la terra, amb poques zones de regadiu.
Així, darrere dels 11.593 euros de mitjana per hectàrea de Catalunya hi ha un mercat molt més heterogeni del que podria semblar.
I també hi ha una altra diferència fonamental: no val el mateix produir que poder produir amb aigua.
"Cada vegada hem de ser més grans"
Mentre alguns propietaris busquen sortir de l'activitat agrària, altres pagesos continuen comprant terra per créixer.
És el cas de Joan Carles Massot, pagès i president de JARC a Catalunya, que acaba d'adquirir una finca agrícola. Ara l'està preparant per plantar-hi cultius extensius i hi està instal·lant el reg.
Ens hem hagut de dimensionar, cada vegada hem de ser més grans.
Però comprar una hectàrea és només el principi. Segons Massot, "transformar-la, instal·lar-hi reg i preparar-la per produir implica noves inversions". Per això, el president de JARC a Catalunya reclama ajudes tant per als qui compren com per als qui venen terra agrícola.
El seu cas representa l'altra cara del mercat: explotacions que necessiten créixer per continuar sent viables i que, per fer-ho, han d'assumir el cost de comprar i posar en producció noves terres.
Qui hereta la terra i qui la pot comprar?
L'estancament dels preus no es pot desvincular d'un dels grans reptes del sector: el relleu generacional.
La falta de pagesos joves disposats a incorporar-se a l'activitat i la rendibilitat limitada de moltes explotacions condicionen tant l'oferta com la demanda de terra. Hi ha propietaris que deixen l'activitat i posen les finques a la venda, però al mateix temps no sempre hi ha prou explotacions amb capacitat econòmica per comprar-les.
Això pot ajudar a explicar per què, malgrat l'augment dels costos i les transformacions que viu el sector, el preu mitjà de la terra agrícola catalana no ha crescut en els últims anys.
L'aigua pot tornar a dibuixar el mapa del preu de la terra
El futur, però, pot accentuar encara més les diferències.
La modernització dels regadius, la disponibilitat d'aigua i el desplegament de les energies renovables (a través del PLATER) poden obrir noves possibilitats productives i fins i tot, podrien fer augmentar el valor d'algunes finques. Especialment aquelles que puguin incorporar nous sistemes de reg o diversificar les seves produccions.
Per això, més que parlar d'un únic preu de la terra a Catalunya, el mercat apunta cap a una realitat cada vegada més desigual: secà o regadiu, producció o terra pendent d'inversió, explotació petita o finca integrada en una estructura més gran.
Mentrestant, a Aitona, l'Erundina continua esperant comprador per a la finca que la seva família ha conservat durant més de vuitanta anys: "Esperem vendre-la, sí."
