El preu de l'habitatge puja un 11,6% a Catalunya, a nivells d'abans de l'esclat de la bombolla
El preu de l'habitatge s'ha encarit a Catalunya un 11,6 % el segon trimestre de l'any si ho comparem amb el mateix període de l'any passat. És, juntament amb el primer trimestre, l'increment interanual més fort des del 2007, poc abans que esclatés la bombolla immobiliària, que és quan van començar els registres.
Segons les dades de l'INE, els pisos nous s'han encarit un 11,4% i els de segona mà, una mica més.
Els preus de l'habitatge, tant nou com de segona mà, porten nou anys seguits a l'alça i ara s'enfilen amb més intensitat.
Aquesta escalada de preus s'explica, entre altres factors, per la falta d'oferta. El dèficit d'habitatge acumulat a Espanya entre els anys 2021 i 2024 podria explicar fins al 39% de l'encariment del mercat, segons l'últim informe sobre el sector immobiliari del servei d'estudis econòmics de CaixaBank.
L'informe constata que el mercat residencial de l'Estat ha entrat "en una nova fase expansiva", a nivells similars als del 2007, i ho atribueix a "una combinació de factors conjunturals i estructurals" com ara la relaxació de la política monetària del Banc Central Europeu, a la millora del poder adquisitiu de les llars i a la moderació de la inflació.
Falten 125.000 habitatges
Catalunya acumula un dèficit de 125.000 habitatges en els últims quatre anys, segons l'estudi de CaixaBank.
Per demarcacions, Barcelona es troba entre les primeres de l'estat espanyol que concentren més falta d'habitatge entre 2021 i 2024, fins a més de 70.000. A Tarragona i Girona les situa entre les deu primeres, amb gairebé 25.000 i 21.151, respectivament. A les comarques lleidatanes, segons les dades de CaixaBank Research, en falten 6.472.
L'elevada demanda comporta que els preus es disparin no només a la ciutat de Barcelona, sinó en municipis propers com Esplugues o Sant Cugat del Vallès i d'altres de més allunyats com Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú.
Segons CaixaBank Research, el dèficit d'habitatge acumulat a Espanya en quatre anys puja a uns 515.000 habitatges, xifra que creix fins als 600.000 si es consideren els habitatges acabats (en comptes dels visats) i fins als 765.000 si a més es resten altres usos alternatius.
L'estudi subratlla que "el persistent desequilibri entre l'oferta i la demanda" és "determinant" per l'augment experimentat els últims anys i pronostica que el 2025 seguirà creixent sobre el 10% i el 2026 un 6,3%.
Les zones més afectades són: Barcelona, Madrid, Alacant i Màlaga, on la demanda turística i estrangera té un fort impacte.
Aquest dèficit d'habitatges representa entre un 3% i un 4% del total del parc d'habitatges principals el 2024 i prop del 80% de llars netes creades. Es calcula que només una de cada 5 famílies noves ha pogut accedir a un habitatge nou.
L'anàlisi del centre d'estudis de CaixaBank puntualitza que la pressió "encara és més evident" en els lloguers, on detecta una pujada del 5,5% la primera meitat del 2025 i un 30% d'acumulat des del 2019, una valoració feta a partir dels rebuts domiciliats amb aquest concepte.
