Catalunya, on es compren els pisos més petits: "Només el 38% té més de 80 metres quadrats"
La compravenda d'habitatges va créixer un 11% a Catalunya al juny respecte a l'any passat, segons dades del Consell General del Notariat
Redacció
2 min
Els notaris corroboren la febre immobiliària a Catalunya. Un dia després de saber-se que les contractacions d'hipoteques a Catalunya han assolit la xifra més alta dels darrers quinze anys, el Consell General del Notariat ha reafirmat que la compravenda d'habitatges va a l'alça.
Segons dades que han fet públiques aquest dijous, les transaccions al mercat immobiliari han crescut al juny un 11,2% a Catalunya respecte a l'any passat, pràcticament el doble de l'augment registrat en el conjunt d'Espanya (5,9%).
De la mateixa manera, el preu per metre quadrat a Catalunya s'ha incrementat un 11,4% respecte al 2024 i s'ha enfilat fins als 2.400 euros.
L'autonomia on es compren pisos més petits
L'augment de les transaccions immobiliàries coincideix amb l'escalada de la contractació d'hipoteques. Ahir es va saber que feia quinze anys que no se n'havien firmat tantes a Catalunya en el primer semestre.
Una de les característiques diferencials del mercat residencial català és la mida dels pisos. El fundador de la Càtedra Unesco d'Habitatge, Sergio Nasarres, ha explicat a "El matí de Catalunya Ràdio" que és la comunitat autònoma on es compren els pisos més petits:
Així com a la resta d'Espanya la mitjana és que el 51% dels pisos són més grans de 80 m2, les mides d'un pis modest, a Catalunya estem parlant que només un 38% dels catalans compren pisos més grans de 80 m2.
Construcció d'un bloc d'habitatges a Vilanova i la Geltrú (ACN/Gemma Sánchez Bonel)
El mercat immobiliari es polaritza
Les dades aportades pels notaris exposen que poc més de la meitat de les compres es financen amb una hipoteca, que, de mitjana, suposa gairebé el 73% del preu de la transacció. Gairebé la meitat dels pisos es paguen al comptat.
Segons l'expert immobiliari i les dades dels registradors i l'INE, bona part dels immobles que es compren són adquirits com a segones residències o per part de ciutadans estrangers:
Els que estan comprant pisos no són les mateixes famílies que abans estaven de lloguer.
Nasarre afirma que "estem parlant clarament d'inversions, per part de ciutadans estrangers, fons o famílies que ja són propietàries".
A aquest escenari se sumen les dificultats per accedir al mercat d'habitatge per part de ciutadans amb menys poder adquisitiu, que han de recórrer cada cop més a alternatives precàries, com ara el lloguer d'habitacions o de temporada.
La legislació deixa fora les famílies amb baix poder adquisitiu
Dels estrangers que estan comprant pisos, només el 54% són ciutadans de la Unió Europea. Nasarre destaca particularment el volum de transaccions d'immobles de ciutadans de Romania i el Marroc.
L'expert també apunta que en els darrers quinze anys s'han impulsat marcs legislatius a l'estat espanyol que han evitat que les famílies puguin comprar, sigui amb finançament o sense.
Són lleis que cada vegada han posat més difícil accedir al finançament hipotecari. I, esclar, si a les famílies no els han deixat comprar, uns altres ho han fet: els fons immobiliaris, ciutadans estrangers amb més poder adquisitiu...
Pots sentir l'entrevista sencera al fundador de la Càtedra Unesco d'Habitatge, Sergio Nasarres, a partir del minut 45:25:
