El retorn de "Dexter" i el biopic de Maradona, al capdavant de les sèries d'estrena

1. "Dexter: New blood"

Semàfor Verd

A quina plataforma Movistar+

De què va? Té com a protagonista un assassí en sèrie i en el seu moment va tenir molt d'èxit. Va tenir quatre temporades excel·lents, però després es va anar desgastant fins a tenir un final molt dolent, que no estava a l'altura.

La tornada calia? Si la nova etapa serveix per donar-li un final com cal, sí. Ara bé, si ha de servir per tornar-la a allargar-la fins a l'extenuació, no calia que tornés.

De moment el que tenim és un Dexter clàssic: ha tornat amb totes les característiques que van fer que fos un personatge d'èxit. Amb les mateixes reflexions, els mateixos rituals i, sobretot, la mateixa vista a l'hora de triar víctimes.

La clau del personatge sempre ha estat el fet que ha matat individus que l'audiència estava d'acord que mereixien morir. És el més interessant d'un personatge que mostra una part nostra que no volem admetre: la que faria justícia a ganivetades.

El guionista principal de la nova temporada, Clyde Phillips, coneix molt bé aquest mecanisme i l'explota molt bé. En Michael C. Hall està perfecte interpretant el personatge i el primer episodi és com retrobar-se amb un vell amic que trobaves a faltar.

Té també un punt de rutina. De repetir una altra vegada una dinàmica que ja havies vist altres vegades sense interès a fer-ho de manera diferent. Manté els manierismes acumulats.

Hi ha trama relacionada amb una responsabilitat del personatge que podria dur la sèrie per territoris nous. Però, més enllà d'això, és el Dexter de sempre. És com si la sèrie hagués posat el marcador a zero en un lloc diferent per tornar a començar.

 

2. "Maradona: Sueño bendito"

Semàfor Verd

A quina plataforma Amazon Prime

De què va? Podria haver estat una biografia basada en èxits esportius de Diego Armando Maradona, i això hi és, però és molt més ambiciosa que això. Els guionistes han volgut captar la importància social del personatge i han acabat fent un retrat d'una època, de manera que fets històrics com les concentracions de les Mares de la Plaza de Mayo o la guerra de les Malvines hi tenen un paper molt important.

És una mica com un "The Crown" protagonitzat pel rei del futbol. De fet, molts episodis segueixen una estructura similar, començant amb la presentació del context i acabant amb imatges i dades sobre els fets i què va passar en el futur amb alguns secundaris. També com a "The Crown", l'actor va canviant en funció de cada etapa, alternant entre quatre versions diferents de Maradona.

La sèrie sovint retrata el futbol com una cortina de fum per encobrir les barbaritats de la dictadura militar i de la qual Maradona va formar part, ho volgués o no. El mostra com un noi que és bona gent i a qui, excepte el futbol, li anaven grans moltes coses. Tenir un rol polític, ja sigui propagandístic o com a activista, formava part de les moltes coses que es demanaven i s'esperaven d'ell.

És una pressió que se sumava a la pressió esportiva, a la pressió de treure la família d'un entorn molt humil i la pressió de no deixar-se emportar per les temptacions de la seva nova vida d'èxit.

Com sabem, al final va ser un home d'excessos, que la sèrie també narra en paral·lel, ja que fa salts entre present i passat. Es combina la defensa del personatge, com una víctima de l'entorn, amb l'acusació, sobretot per part de la seva dona, que el responsabilitza dels seus actes. El noi de bona pasta es va diluint fins a desaparèixer i la primera temporada, de set episodis, acaba amb aquesta desaparició.

A la segona temporada s'endinsarà en la pitjor cara del personatge. Haurem de veure si entra a fons en els aspectes més controvertits.

L'etapa del Barça mereix un comentari a part. Deixa molt malparats els catalans, que són retratats com uns racistes, i en Núñez, que interpreta Francesc Orella, com un manipulador.

 

3. "Dopesick"

Semàfor Verd

A quina plataforma Disney+

De què va? Una sèrie de sis episodis sobre la crisi dels opiodes als Estats Units que està protagonitzada per Michael Keaton.

Es mostra com els Sackler van crear l'OxyContin i van dissenyar una campanya basada en l'engany, on asseguraven que només un 1% dels pacients es tornaven addictes a aquest opioide. Veure'ls planificar l'engany (donar les claus als comercials, amb frases paraula per paraula, perquè venguessin el producte als metges) és esfereïdor.

Michael Keaton interpreta un d'aquests metges, que recepta l'OxyContin pensant que és positiu. A més, en un poble de miners, gent molt humil, que va ser el target principal de la farmacèutica.

La minisèrie explica l'origen de l'epidèmia, com es va aconseguir que s'aprovés -per mitjà de la corrupció-, i l'esforç posterior per jutjar-los. És molt completa i ambiciosa i està molt ben feta. Si us agraden ficcions sobre temes actuals, apunteu-vos-la.

4. "Impeachment: American Crime Story"

Semàfor Groc

A quina plataforma La Sexta

De què va? Tracta sobre l'escàndol polític i sexual de Bill Clinton i Monica Lewinsky. La Sexta s'ha quedat amb els drets de la nova temporada d'"American Crime Story", però l'han rebatejat com "El caso Lewinsky", que és més clar i no deixa cap dubte que el públic que busquen no és el de la sèrie, sinó el de qualsevol que tingui curiositat o morbo per aquesta història.

Hi ha poc que no sapiguem sobre aquesta història. El que fan aquí és centrar-se en la relació d'amistat entre Monica Lewinsky i Linda Tripp, que va ser qui va gravar les trucades entre Lewinsky i Clinton, aprofitant-se d'haver-se guanyat la confiança d'ella. Es tracta d'una història de traïció, d'una dona a una altra.

El to és molt més telefilmesc que en temporades anteriors, en part perquè no aconsegueix evitar la morbositat. Tampoc aconsegueix acabar de fer una lectura feminista del cas, que és el que vol.

La salven sobretot les interpretacions. Sobretot de Sarah Paulson, que interpreta Linda Tripp i que clava el paper de l'alta funcionària de la Casa Blanca que odia les dones joves i guapes que aconsegueixen més bona posició que ella sense que ho mereixin.

La feina de caracterització és estranya: s'emmascaren les cares dels actors i en alguns casos no s'aconsegueix que s'assemblin al personatge real. En comparació amb la temporada d'O.J. Simpson, és fluixa.