El teu municipi recicla prou? La meitat no assoleix els objectius de recollida: consulta el mapa

La recollida selectiva augmenta a Catalunya, però encara és lluny dels objectius de reciclatge fixats per la Comissió Europea per a l'any 2025. El 2024, la recollida separada de les diverses fraccions de residus per facilitar-ne el reciclatge va assolir el 47,1% del total dels residus municipals --un 3% més que l'any anterior.

Tot i això, més de la meitat dels municipis de Catalunya no assoleix l'objectiu de reciclatge que les institucions europees fixen al 55% aquest 2025.

Dels 947 municipis que hi ha a Catalunya, només 424 hi arriben (el 44,7%). En les primeres posicions dels que més reciclen hi ha municipis com ara Verges, Sant Pere de Riudebitlles, Albons, Juià o Torrelavit, amb percentatges superiors al 90%.

Entre els municipis que pitjor reciclen hi ha Fígols, amb tan sols un 10% de recollida selectiva, Cabrera d'Anoia, Pineda de Mar, Cubelles o Maçanet de la Selva.

Pel que fa a comarques, les que presenten en conjunt millors resultats són la Conca de Barberà, el Lluçanès i Osona, amb taxes superiors al 70% de RS. Hi ha 21 comarques que superen el 50% de RS.

Les grans ciutats no fan els deures

Les primeres posicions de la llista amb els millors resultats les ocupen municipis petits, la majoria dels quals no arriben als 2.000 habitants. De fet, el primer municipi de la llista que té més de 20.000 habitants i supera el llindar del 55% és Manlleu, en la posició 70. I el següent municipi que supera aquesta xifra és Sant Just Desvern, a la posició 302.

Cap gran ciutat de Catalunya, les que tenen més de 100.000 habitants, arriba al 55% de recollida selectiva de residus, l'índex necessari per complir els objectius europeus.

Els municipis més grans que arriben a la fita marcada són, per ordre de més habitants, Vic (amb el 60% de RS), Ripollet (56% RS), Premià de Mar (56%) i Manlleu (82% RS).

Barcelona és la ciutat que en nombres absoluts separa més residus, més de 311.000 tones. Però en percentatge es queda en el 42%.

La clau de l'èxit, els models de recollida eficients

Els municipis que presenten una taxa més alta de recollida selectiva tenen tots models de recollida eficient de residus, ja sigui amb el model porta a porta o amb contenidors tancats amb control d'accés.

De fet, les cinc primeres posicions les ocupen Verges, Sant Pere de Riudebitlles, Albons, Juià i Torrelavit, tots municipis que implementen el sistema de recollida porta a porta.

Noe Castillo, regidora de Sostenibilitat de Verges, al Baix Empordà, assegura que en ser un municipi molt petit poden tenir fer un seguiment "molt acurat" de qui recicla i qui no".

Matadepera, al Vallès Occidental, i Tiana, al Maresme, són els municipis més grans amb taxes del 90 %, i també implementen el sistema de recollida porta a porta.

Els municipis que fan servir el sistema de contenidors tancats amb control d'accés, que funcionen amb una targeta o codi identificatiu, també presenten un alt percentatge de recollida selectiva.

A les primeres posicions hi trobem Rajadell, Fonollosa, Centelles, Balsareny i Aguilar de Segarra, amb índexs de RS superiors al 80%.

Lluny encara dels objectius de reciclatge

La recollida selectiva a Catalunya representa un 47,1% del total de residus, amb un total d'1,8 milions de tones recollides el 2024. Més de la meitat, doncs, el 52,9%, va a la resta.

La fracció orgànica és la matèria que té més pes en la recollida selectiva, un 11,8% del total, i la que més creix, un 6% respecte al 2023. La segueixen el Paper i el Cartró (10,6%), els residus voluminosos i de fusta (7,7%), els envasos (5,9%) i el vidre (5%).

Les dades de RS inclouen totes les fraccions de residus recollits selectivament, però no tots aquests acaben en processos de valorització i reciclatge, sinó que pel camí es produeixen pèrdues i rebuigs.

L'índex net de reciclatge a Catalunya l'any 2024 se situa en el 39%, lluny encara dels objectius fixats per la Comissió Europea del 55% per al 2025, i del 60% per al 2030.