El topless perd adeptes entre les més joves i guanya terreny la marca del biquini
El que fa uns anys era un clàssic de l'estiu, avui ja no és tan habitual. El topless va ser una reivindicació feminista, però avui està en retrocés entre les més joves.
Els motius són diversos, però el principal és la por de ser fotografiades i estar exposades a les xarxes socials.
Por de ser fotografiades
Les noies més joves opten majoritàriament per mantenir la part de dalt del biquini i asseguren que se senten més còmodes així.
Entre els motius hi ha les mirades incòmodes, la pressió estètica i, sobretot, la por que algú faci una fotografia sense consentiment i aquesta acabi circulant per internet. Moltes noies, com la Sònia, destaquen que "noto que em miren i no m'agrada".
El mateix destaca la doctora en Història i Teoria de la moda Sílvia Rosés Castellsaguer, que considera que la digitalització ha canviat la manera de relacionar-se amb el propi cos:
Abans el moment de despullar-se a la platja era puntual i tan sols era visible per a la gent que t'envoltava. Ara això no passa
I, per tant, diu, es pot perdre el control sobre el cos: "el teu cos queda arxivat".
I, fins i tot, s'ha viscut un canvi de paradigma. Si abans eren les mares qui marcaven els límits, ara s'ha invertit i són les filles que ho fan, com és el cas de la Génesis que explica que "la meva filla m'ha dit que em tapi i jo no ho entenc".
Una nova moda: la marca del biquini
El retrocés del topless se suma a una nova tendència estètica.
Si abans moltes persones buscaven un bronzejat uniforme, ara cada vegada és més habitual voler lluir la marca blanca del biquini, una imatge que s'ha popularitzat a les xarxes socials i s'ha convertit en la nova moda per mostrar la pell morena quan arriba la calor.
Les expertes, com Bruna Álvarez, professora d'Antropologia d'AFIN-UAB, apunten que es tracta d'un canvi cultural. Les noves generacions continuen reivindicant la llibertat sobre el propi cos, però ho fan des d'altres codis:
Fan servir el biquini en aquest cas per mostrar la marca i ho han portat més al camp de la bellesa.
De fet, moltes d'elles, entrevistades a la platja, expliquen que les joves "tenen pudor de mostrar els pits, però, en canvi, els biquinis cada vegada són més petits".
L'inici del topless
Durant anys, el topless va ser una imatge habitual a les platges catalanes. El que avui sembla un gest quotidià va ser, en el seu moment, una conquesta de llibertat.
Als anys 80, va explotar aquesta pràctica per reivindicar el feminisme i l'alliberament del cos de la dona. Amb el pas dels anys, mostrar els pits a la platja s'ha normalitzat fins a convertir-se en un dels símbols de l'estiu.
La professora d'Antropologia Bruna Alvarez recorda que, fa unes dècades, fer topless era un acte d'alliberació, "un acte de rebel·lia contra les normes socials que imposaven que el cos femení s'havia de tapar".
Avui, en canvi, les formes de reivindicació són unes altres i el fet de portar o no portar biquini ja no té el mateix significat.
Les expertes coincideixen: la reivindicació es manté, encara que adopti noves formes.
