Jordi Sánchez: "El judici serà el moment on ningú ens podrà tapar la boca"

EL JUDICI

1- En les properes dues setmanes els traslladaran de nou a Madrid. Com afronta el canvi de presó i el judici? Tem que no els tornin a Catalunya?

Amb serenitat i determinació. 15 mesos de presó sense haver comès cap delicte és una barbaritat. El Judici serà el moment on ningú ens podrà tapar la boca. Haver-hi d'anar com a pres, emmanillat en un trasllat diari de més d'una hora, no ajuda a encarar-lo amb garanties. Però aquesta és la seva justícia.

Quan acabi el judici no hi ha cap motiu per no tornar a Catalunya a esperar la sentència. En tot cas espero tornar-hi en llibertat.

2- Tot i que comparteix advocat amb Jordi Turull i Josep Rull, vostè en el moment de la seva detenció i entrada a presó l'octubre del 2017 era el President de l'ANC. Se l'acusa igualment de rebel·lió i sedició, quina estratègia tindrà vostè?

És la Fiscalia qui haurà de demostrar el que és indemostrable. Tota la pressió la té ella. Cap dels dos fets que es van produir l'octubre del 2017 a Catalunya i que ningú discuteix estan contemplats en el Codi Penal; organitzar un referèndum i una declaració política d'independència sense violència,. L'any 1995 el Congrés de Diputats va despenalitzar la secessió de qualsevol part del territori sense armes i violència. I l'any 2012 el mateix Congrés de Diputats va fer una altra reforma del Codi penal on va despenalitzar l'organització de referèndums il·legals.

Posaré l'Estat espanyol davant del mirall dels Drets Humans i la democràcia. Li diré més, en el pitjor dels casos em condemnaran però si ho fan no convenceran a cap persona honrada de la nostra culpabilitat.

3- Confiar en Estrasburg vol dir confiar en una resolució força anys vista, en el cas d'Otegi van ser 6, en el cas de l'expresident del Parlament Basc, Juan María Atutxa, gairebé una dècada. I mentrestant?

De la presó en sortiré. I cada dia que segueixi dintre seguiré treballant per que sigui un dia menys en el conflicte irresolt amb Espanya i en la constitució d'una Catalunya independent. El nostre empresonament ens fa mal a nosaltres i les nostres famílies i amics, fa mal a tota la gent de bona voluntat. És una injustícia. Fem que cada dia d'injustícia sigui un dia que es giri contra aquest Estat.

4- Què els diria a aquells que demanen no acudir i reconèixer a la justícia espanyola? Que no és més que un nou reconeixement de l'Estat i les seves estructures?

El judici és la primera oportunitat des del meu empresonament per denunciar, per acusar públicament amb llum i taquígrafs internacionals, a l'Estat Espanyol, les vulneracions contra els drets humans i la seva negativa a resoldre un conflicte polític per vies democràtiques com és un referèndum. No comparèixer al judici, no declarar, només aportaria silenci. El silenci que el regne d'Espanya i el Suprem voldrien. Jo no els hi donaré. Després de 15 mesos de presó i un munt de mentides i violacions processals, d'un estat d'amenaça i excepció no declarat formalment però constant, jo no callaré. Faré sentir la meva veu.

5- Demanen una sentència absolutòria, i què creu que passarà?

Si em condemnen serà a partir del dret creatiu, d'una enginyeria judicial impròpia d'un estat de democràtic i de dret. Només l'absolució farà justícia.

LA SENTÈNCIA I LA FINESTRA D'OPORTUNITAT

6- Durant el judici i davant la sentència heu demanat que el carrer us doni suport. Què els demaneu exactament? Es diu que amb la sentència s'obrirà una nova finestra d'oportunitat i llavors què hauria de passar?

Demano que tothom assumeixi i faci explícit que l'absolució serà l'única sortida justa. No és el moment de pensar en el dia després de la sentència. Hem de concentrar-nos en el judici i en l'exigència de l'absolució. Si això ho fem bé i al final el Tribunal ens condemna, que ningú pateixi que hi haurà la resposta ciutadana oportuna.

7- Entendríeu que després de l'1 d'octubre i de la utilitat que ha tingut, alguns catalans independentistes desconfiïn d'aquestes finestres d'oportunitat aparentment no aprofitades?

No menystinguem l'1 d'octubre. Si no hagués servit per res, si hagués estat una oportunitat perduda, jo no portaria 15 mesos a la presó. I això no té res a veure amb el fet d'analitzar els errors que segur vàrem cometre. Jo voldria saber quina és la finestra d'oportunitat no aprofitada.

8- Tensar la situació per després aturar i demanar negociar, que és el que va fer Eslovènia, de moment no sembla que hagi funcionat. Negociar és la sortida?

El diàleg és la solució. La nostra és una cultura democràtica. Hem d'estar determinats a seguir tensant per guanyar el dret al diàleg i a trobar una sortida política. No hi ha alternativa a la solució del conflicte que no passi per un final de camí amb un referèndum.

LA PRESÓ I LA VAGA DE FAM

9- Quan van començar la vaga de fam denunciaven que el Tribunal Constitucional estava bloquejant la seva capacitat d'arribar als tribunals internacionals. El TC havia de resoldre llavors 9 recursos seus. De què van servir els 20 dies de vaga de fam? Com es troba ara? Descarta tornar-ne a fer de nou?

Va ser una decisió extrema, en una situació també extrema com la de trobar-nos després d'un any amb recursos d'empara no resolts quan haurien d'haver-se resolt en 30 dies. Tanta raó teníem que el que no va ser possible en 1 any, ho va ser en poques hores després de l'inici de la vaga de fam.

En 48 hores es va establir un calendari de desbloqueig, en dues setmanes es van resoldre 3 recursos i fa una setmana es va abordar un altre d'en Junqueras. Una vergonya que per fer que s'apliquin els terminis de la justícia després d'un any de bloqueig s'hagi hagut de fer una vaga de fam. Per cert, aprofito per agrair el suport i presentar disculpes a tota la gent que va patir amb la nostra protesta.

10- Què és el pitjor avui de la seva situació a la presó?

Veure quan la família i els amics s'acomiaden després d'haver compartit una estona breu – sovint darrera un vidre -. Injust per ells i també per mi.

11- Com es relaciona amb la resta de presos polítics? S'ha establert algun tipus de rols entre vostès, encara que sigui no buscat?

Amb una gran normalitat. Els presos polítics formem part d'una dinàmica, d'una rutina, on no hi ha diferències entre presos.

12- Quina relació té amb el vicepresident Junqueras? Hi ha unitat dins la presó?

És una relació normal i cordial, idèntica a la que mantinc amb qualsevol altre pres polític. Hi ha una coordinació per fer front al judici i que compromet també a totes les nostres defenses.

ELS PRESSUPOSTOS

13- A qui interessa que surtin endavant aquests comptes? Suposarien més inversió que mai a l'última dècada per a Catalunya

El que interessa a tothom és encarrilar la solució al conflicte polític que vivim. I la negociació de pressupostos és sempre on es discuteixen els temes polítics més importants que hi ha sobre la taula. I en tot cas cal no oblidar que diner pressupostat no és el mateix que diner invertit, executat. L'Estat espanyol és el rei en incomplir del seu propi pressupost les inversions per Catalunya.

14- ERC i PDeCAT, segons vostè, haurien de donar suport al projecte de pressupostos? Li dol que a dia d'avui l'única oferta de l'Estat hagin estat diners?

La proposta nostra és clara. Avancem en la via per solucionar políticament el conflicte i la resta ja trobarà camins per abordar-se.

15- Pedro Sánchez esgotarà legislatura anant de la mà dels independentistes? Si és que no, vostè diu que els barons del PSOE no li permetran, per què aquest circ? Als partits independentistes els convé?

La política espanyola té mala peça al teler. Una oposició (PP, Ciutadans) atrapada per la seva pròpia demagògia amb Catalunya. Un govern en evident minoria i amb un president que sembla haver optat per refugiar-se i no abordar cap proposta de solució al conflicte català. La legislatura no depèn de l'aprovació dels pressupostos del govern. Ni les principals mesures socials depenen de tenir o no pressupostos de l'Estat. Amb decrets-llei poden fer molta feina. Per això crec que els barons del PSOE prefereixen un govern sense pressupostos que uns pressupostos votats per nosaltres a tocar d'unes eleccions on el PP i Ciutadans aniran de cacera major.

A nosaltres el que ens convé és aprovar pressupostos de la Generalitat, per fer front a les necessitats – tant socials com d'altres serveis – que la societat catalana té després dels anys de la crisis i 7 mesos del 155.

16- Quin hauria de ser el punt clau en aquesta negociació? El PDeCAT diu que és parlar -només parlar- del dret a l'autodeterminació. Creu, sincerament, que avui hi ha cap partit a l'escena espanyola disposat a abordar seriosament aquest punt?

La proposta del president Puigdemont és clara: un espai de partits per abordar i estudiar vies de solució al conflicte entre Catalunya i Espanya. M'agradaria afirmar que Espanya va en la bona direcció a favor del diàleg i l'abordatge polític del conflicte. Però no ho veig. L'any electoral no ajuda.

17- Negociar uns pressupostos estatals és seguir amb l'autonomisme?

Tant com tenir un Parlament o un Govern nascut d'unes eleccions autonòmiques. És evident que treballem en diversos fronts polítics i socials cada un d'ells té les seves servituds i potencialitats. Soc partidari de no abandonar cap espai d'incidència política ja que tot allò que no ho ocupi el sobiranisme ho ocuparà l'unionisme. El que cal saber és políticament que esperem en cara un d'aquests àmbits d'acció política.

FULL DE RUTA

18- Al 2015 va agafar el relleu de Carme Forcadell al cap davant de l'ANC i va presidir-la durant 2 anys. En quin estat de salut es troben les entitats avui?

Les entitats respiren al ritme que ho fa el país, no pot ser d'altra manera. La seva salut és bona, no oblidem que el passat 11 de setembre van mobilitzar més d'un milió de persones. Em consta que segueixen mantenint el nord i no renuncien a la mobilització ciutadana.

19- Quin ha de ser el paper avui de les entitats davant un independentisme que alguns veuen dividit i amb estratègies polítiques tan diferents?

Seguir sumant complicitats per fer democràticament irreversible la República. I fer-ho des de la independència i la transversalitat, és a dir com sempre.

20- El seu empresonament i el d'en Jordi Cuixart després d'haver aconseguit una de les mobilitzacions més ràpides i efectives que hi ha hagut -la del 20 i 21 de setembre del 2017- creu que pot haver desmoralitzat les bases de les entitats? Podria entendre que avui estiguin desorientats "mobilitzacions sí, moltes, però amb compte que no trenquem cap plat" què els diria?

No hem de tenir por. La presó no ens pot aturar. Si ho féssim estaríem renunciant a la democràcia i la llibertat. Cal seguir fent bé les coses. No renunciant a cap mobilització des de la no-violència. Assumint el dret a expressar l'opinió i la dissidència. No podem tirar la tovallola. Si ho fem, l'Estat autoritari guanya i les llibertat i la democràcia perden.

21- Durant el seu mandat a l'ANC va liderar que l'entitat treballés per què s'aconseguís un Referèndum a Catalunya. L'1octubre es va poder dur a terme, es va votar i la posició independentista va guanyar. Per què no es va implantar? Podria entendre que els seus propis companys de l'ANC no entenguin què ha passat?

Tothom entén el que va passar. La gent és adulta i té capacitat de llegir la història i la vida política i social. L'Estat va trencar totes les regles de joc democràtic, va construir un relat imaginari de violència i ens va imposar la presó per doblegar-nos. Políticament havíem guanyat però l'Estat ens va caure al damunt amb tota la seva força coercitiva per convertir la nostra victòria política en derrota repressiva. Ens havia de decapitar. Ho van anunciar i ho van fer. Però això no durarà sempre. Si persistim en la nostra actitud guanyarem la via del diàleg i el referèndum com a solució al conflicte. No hi ha millor alternativa.

22- Si no va poder ser llavors, quan i com podria ser efectiu un Referèndum?

Serà efectiu quan haguem forçat l'Estat a dialogar. I això passarà, tard o d'hora passarà. No hi ha govern que en democràcia es vegi capacitat de gestionar una crisis permanent per negar-se al diàleg davant un conflicte social o polític. La pregunta que ens hem de fer és si estem disposats a forçar des de la no-violència la via del diàleg. Jo ho estic.

AMPLIAR LA BASE

23- Gran part de la seva carrera política l'ha fet a Iniciativa per Catalunya. Què cal esperar del que avui s'agermana al voltant dels Comuns i de Podem?

Compromís amb la democràcia i determinació personal i col·lectiva per fer possible – si cal forçant motors des de la lluita civil i política – el dret a l'autodeterminació o com alguns diuen el dret a decidir.

24- És necessari esperar a ampliar la base com diu Esquerra? I mentrestant, què espera que faci ERC?

Aquest és un fals debat. Tothom aspira a ser-ne més. No serem més si parem motors. Estem obligats a ser-ne més i a la vegada a seguir avançant. No hi veig alternativa.

NOVA ETAPA: LA CRIDA

25- Aquesta setmana passada Jordi Cuixart va proposar que els polítics empresonats passessin a una segona línia i que passessin el relleu a nous actors/líders. Amb la idea que els polítics empresonats abandonessin la primera línia per anar a judici sense crosses, com es va fer al País Basc, i no enterbolir el camí independentista per unes necessitats jurídiques. Què en pensa?

Des de que vàrem entrar a la presó el relleu en els nostres lideratges està en marxa. Tant a entitats com a partits. Nous presidents, nous portaveus, vicepresidents en funcions de president... Els relleus, com deia, estan en marxa i són afortunadament inevitables.

Dit això cal fer el possible des de la presó i l'exili per acompanyar els lideratges emergents. No ho tenen fàcil. La pressió és molt elevada i la manca d'una estratègia ben definida genera sovint desconcert que acaba posant les coses més difícils als nous lideratges.

26- Tot i això vostè lidera, de moment, la creació de la Crida al costa de Carles Puigdemont i el president Torra. Aquest nou espai polític, que fixarà les seves intencions dissabte 26 de gener, quina utilitat ha de tenir? I quan podria estar a punt?

La Crida servirà per aglutinar i per avançar. A partir d'aquest dissabte comença a caminar, amb una direcció de 20 persones (jo no m'hi compto) que és una aposta ben clara per un nous lideratges, unes noves cares.

27- Quin paper hi tindria vostè? Des de la presó vostè està agafant un gran paper d'ideòleg d'aquest nou espai.

Jo acompanyo. El lideratge efectiu li pertoca a les persones que estan fora de la presó, les persones que seran escollides per formar part de la direcció. Jo hi seré per donar suport en tot el que em demanin. Una mena de suport per tot el que es consideri útil.

28- Hi ha perill que La Crida fragmenti encara més l'escenari independentista quan vostè ha estat sempre un dels artífexs de la unitat?

La Crida mai dividirà, mai fragmentarà. Neix per aglutinar, per sumar. Serà pacient. Per això neix com associació i moviment polític, no com a partit. No farem passos en fals.

29- La idea inicial de La Crida era que d'alguna manera ERC i la CUP s'hi poguessin sumar a l'estil d'un gran moviment polític com el Partit Nacionalista Escocès, però no ho faran de moment. Quin sentit té encara tirar-lo endavant?

Tot el sentit. La unitat no és una moda passatgera. Fixem-nos en Barcelona. Si les forces sobiranistes majoritàries (ERC i Junts per Catalunya) van juntes ja sabem amb quasi absoluta certesa que el proper alcalde o alcaldessa de Barcelona serà sobiranista. Si anem separats amb tota probabilitat no ho serà. A Barcelona cap formació tindrà majoria absoluta, per tant el més probable és que el govern serà liderat per qui tingui un vot més. Perquè hem d'arriscar-nos a no tenir l'alcaldia? Si el problema és qui va primer a la llista jo no en faré qüestió de principi. No m'interessa cap partit, cap sigla. Vull que el sobiranisme guanyi. No entenc que desaprofitem els recursos que tenim per fer-ho possible.

CDRs, LA MOBILITZACIÓ NECESSÀRIA. AMB QUIM OBJECTIU?

30- Vostè va dir fa unes setmanes, quan Pedro Sánchez va portar a Catalunya el Consell de Ministres: "La dignitat que ens fa guanyadors com a país és la mostrada l'1-O per milers d'homes i dones resistint de manera no-violenta la violència policial. En cap cas la de les persones que s'amaguen darrere un passamuntanyes i que opten per l'enfrontament i els aldarulls al carrer. Les cares tapades no ens representen." Entén que avui hi hagi un grup d'independentistes que vulguin seguir –com sigui- amb el full de ruta fixat fa 2 anys?

El full de ruta és un instrument, una guia de navegació, no una veritat revelada, un llibre sagrat. L'única política guanyadora és aquella que és capaç de rellegir-se i adaptar-se a les noves circumstàncies. Des del 2017 fins ara han passat moltes coses que necessàriament obliguen a fer una reflexió.

31- Com creu que s'hauria d'unificar l'estratègia dels CDRs, amb la dels joves d'Arran, la de la CUP i la de la resta de partits independentistes?

Si hi ha voluntat de coordinar-se i sumar tot és possible. Jo crec en la coordinació i els espais compartits per fixar objectius concrets de mobilització. L'1 d'octubre va ser possible perquè durant anys – des del 2012 - hi va haver molt diàleg i també coordinació. Ara no hauria de ser diferent. I si és diferent no ens en sortirem. L'esmicolament estratègic i d'acció ens fa petits. Ens converteix en molles.

32- Un cop la CUP s'ha autodescartat per donar suport al Govern català, com es podria seguir treballant amb ells, tenint en compte la força que tenen al carrer?

Qui cerca espais de diàleg, sempre en troba. Hi ha molts exemples on sectors importants de la CUP – per exemple Poble Lliure – segueixen treballant a favor de la coordinació. No vull traslladar la sensació que tot és blanc o negre. No ho és amb la CUP i en el meu tarannà no ho hauria de ser amb ningú.

33- Veu eleccions a Catalunya abans d'acabar la legislatura?

Soc partidari d'acabar la legislatura, quatre anys. Anticipar les eleccions no sé que ens aportaria. No hi sé veure cap avantatge.

Moltíssimes gràcies senyor Jordi Sánchez