El trampolí dels joves ballarins que Catalunya no pot retenir
La dansa és un art efímer, un instant de pura expressió a través del moviment, un moviment que omple l'espai, el silenci i el sentit. IT Dansa, la jove companyia de l'Institut del Teatre que va néixer el 1996, és la màxima representació d'aquesta definició. Va sorgir de la passió i la visió de Catherine Allard, una ballarina belga a qui l'art li ve de bressol i que, amb 36 anys, va endinsar-se en el viatge de conformar la secció de dansa de l'IT i posar-se'n al capdavant com a directora artística del projecte.
IT Dansa és un espai perfecte per a generacions de joves ballarins i un pont únic entre la formació i el món professional a Catalunya. Però què significa ballar en un món que canvia a una velocitat vertiginosa? Com s'acompanya el talent en una indústria sense grans companyies públiques al país? I com s'ha transformat IT Dansa després de tants anys? Judit Jordana resol tots aquests interrogants a la secció de dansa d'"Assaig general".
Ballar per conèixer-se i entendre's
"Ballar és processar i conèixer-se molt", explica Catherine Allard. La seva veu transmet la mateixa passió amb què, fa gairebé trenta anys, va engegar aquest projecte sense saber ben bé què suposaria. Des d'aleshores, centenars de ballarins han passat per IT Dansa, com Lorena Nogal, Premi Nacional de Dansa, i hi han trobat un espai de maduració i una escola, no només de dansa, sinó de vida.
Tenen una cosa en comú, que és que poden ballar. I això és processar i conèixer-se molt. Això és molt maco, perquè és una sort poder ballar en aquest moment i poder processar a través del cos i la creativitat.
Perquè no és únicament una qüestió de perfeccionar la tècnica o guanyar estil. La dansa, tal com remarca Allard, també és un llenguatge emocional. En un món cada cop més accelerat, més joves arriben a la companyia amb problemes de salut mental:
Procurem no ser psicòlegs, però tenir psicologia. Els ajudem molt i saben que poden parlar amb nosaltres. Hem vist canvis, també, després de la pandèmia: hi ha més ansietat, més preguntes, més inseguretats...
Però gràcies a l'enfocament d'IT Dansa on, més enllà del rigor físic i artístic, l'acompanyament humà és clau, el projecte s'ha convertit en un model de referència. És un espai on cos i ment treballen conjuntament per crear artistes íntegres, sensibles i adaptables.
IT Dansa: un referent que en necessita un altre
Malgrat el reconeixement internacional i la qualitat dels seus ballarins, IT Dansa es troba amb una realitat complexa: Catalunya no té una gran companyia pública de dansa i això fa que molts dels seus talents marxin a fora per buscar oportunitats a l'estranger.
Som referents per a l'escola, però nosaltres també necessitem un referent.
La companyia ha donat sortida a ballarins que han brillat arreu del món, però la pregunta continua oberta: què passaria si existís una estructura estable que permetés retenir aquest talent al nostre país? Catherine Allard ho té clar: "Continuo pensant que una companyia aquí a ells els donaria una sortida." IT Dansa ha fet la seva part, però el sistema encara no sembla respondre. El missatge s'ha enviat, però no arriba enlloc.
Ballar cap al futur
"El temps ha passat tan ràpid!", confessa Allard a la pregunta de què pensa d'aquests gairebé trenta anys d'IT Dansa. La companyia va néixer de la ingenuïtat, la creença i la passió d'una ballarina que ni tan sols sabia què era un institut ni una institució. Ara, pràcticament tres dècades després, encara és una de les iniciatives escèniques més valuoses del país.
Són molts anys, però val la pena.
IT Dansa s'ha convertit en un espai que no només forma ballarins, sinó que els prepara per ballar en un món que, malgrat les dificultats, sempre necessita art. Perquè mentre hi hagi cos i moviment, hi haurà dansa. I mentre hi hagi dansa, hi haurà futur.
