El tramvia més enllà de Barcelona: pot arribar al Bages, l'Ebre, les comarques gironines i Andorra
Catalunya tindrà tramvies més enllà de l'àrea de Barcelona. L'any 2029 s'estrenarà la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona entre Cambrils i Vila-seca. Més endavant arribarà la connexió amb Tarragona i Reus.
Però aquest no serà el primer i últim tramvia territorial fora de Barcelona. I és que el govern vol estendre aquest model de transport públic al Bages, a les Terres de l'Ebre i a les comarques gironines.
Tramvies que no eren rendibles, però ara sí
El Departament de Territori va encarregar el 2021 estudis de viabilitat tècnica i funcional de trens tramvia a diferents àmbits territorials amb l'objectiu d'analitzar les alternatives i traçat, els costos, l'oferta possible i la demanda que podrien tenir.
En la majoria de casos aquests estudis concloïen que aquests tramvies no eren rendibles econòmicament. De l'anàlisi cost-benefici es determinava que des del punt de vista socioeconòmic era preferible reforçar el servei de busos existent, ja que requereixen una inversió menor. Ara bé, admetien que amb els tramvies s'incrementaria notablement el volum de passatgers.
Tanmateix, el govern ha decidit apostar igualment pels tramvies territorials. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha assegurat a TV3 que aquests estudis tècnics van fer-se amb dades de població poc actualitzades i que la situació actual és ben diferent.
I és que el Bages, les Terres de l'Ebre o les comarques gironines estan fent salts de població importants que justificarien aquests tramvies. "Les oportunitats de creixement d'aquesta nova Catalunya dels 8 milions permet que aquests projectes tinguin viabilitat econòmica i social", diu Paneque.
Tant de bo alguns d'aquests tramvies ja estiguessin fets! Permetrien assumir el creixement exponencial que hem tingut al transport públic.
Carme Miralles, professora de Mobilitat de la UAB, també creu que els tramvies estan més que justificats a dia d'avui "atenent el gran retorn social" que poden tenir entre els veïns d'aquests municipis. Miralles diu que "són alhora urbà i interurbà" i que "poden penetrar molt fàcilment als municipis", cosa que els fa "imbatibles".
Un tren tramvia al Bages aprofitant les vies de les antigues colònies
Les vies de mercaderies que ja existeixen des de Manresa fins a Súria i Sallent -alguns trams dels quals, en desús- són els elements que facilitarien que el Bages pugui tenir tramvia abans que altres comarques. I és que el projecte del govern preveu utilitzar-les també per a passatgers i convertir el traçat en un tren tramvia.
De moment, el govern ja ha encarregat la redacció d'un estudi informatiu per perllongar la línia R5 dels FGC des de Manresa fins a Santpedor mitjançant el corredor ferroviari de mercaderies existent, part del qual està en desús. Aquest perllongament, de quatre quilòmetres, connectarà Manresa amb Sant Fruitós de Bages i Santpedor amb una inversió prevista de 28 milions.
Els treballs de redacció de l'estudi inclouran l'anàlisi de diverses alternatives per determinar quina és la més adequada (integració territorial, planejament urbanístic afectat, impacte ambiental...) i definiran les obres necessàries d'infraestructura ferroviària i futures estacions, entre altres.
Aquesta seria la primera fase d'un futur tramvia comarcal, que podria arribar fins a Sallent i Súria a través de les actuals vies de mercaderies. La inversió estimada és de 150 milions i s'estima que podrien fer-lo servir 1,8 milions de passatgers cada any.
En canvi, la construcció d'un nou ramal fins a Sant Joan de Vilatorrada sembla que tingui menys opcions de futur, ja que la construcció parteix de zero.
Banyoles i Girona, connectades pel tramvia?
Les comarques gironines també aspiren a comptar amb un tramvia. En aquest cas, el corredor Banyoles-Girona és el que té més números de tirar endavant en un termini proper.
Com al Bages, el Departament de Territori també ha licitat la redacció d'un estudi informatiu i d'impacte ambiental per connectar el sistema urbà de Girona (Montilivi-Fontajau), Sarrià de Ter, Cornellà del Terri i Banyoles per un import d'1,5 milions. El termini de redacció és de 18 mesos.
La voluntat d'aquesta actuació és oferir alternatives al vehicle privat, reduir la congestió viària i afavorir una mobilitat més eficient i sostenible. És un tram de 25 quilòmetres que costaria més de 300 milions.
La continuïtat des de Banyoles fins a Olot no queda descartada pel govern, com tampoc es descarta connectar Girona amb Cassà de la Selva, Sant Feliu de Guíxols, Palamós o Palafrugell més endavant. Tot i així, els estudis tècnics del 2021 proposaven apostar per una millora del servei de bus.
De fet, alguns experts, com Jordi Rosell, professor d'Economia de la UdG, creu que els autobusos ràpids són una alternativa molt més viable: "Com més velocitat acabi tenint l'autobús, més atractiu serà. I aquesta és la veritable política en matèria de transport públic."
En canvi, Xevi Baena, de l'Associació pel Desenvolupament del Ferrocarril i el Transport Públic a les Comarques Gironines, considera que cal fer arribar el tramvia als municipis de la Costa Brava, "una zona molt maltractada en l'àmbit d'infraestructures de transport".
Un sistema tramviari al sud del país
El tercer tramvia territorial que el govern vol desenvolupar és el de les Terres de l'Ebre. En aquest cas, l'estudi de viabilitat es preveu licitar abans d'acabar l'any. La futura reconfiguració dels serveis ferroviaris del corredor mediterrani determinaran quins trams tindrien prioritat.
Els estudis previs que s'havien fet en aquest cas també concloïen que l'escenari de millora del transport públic existent era el més favorable des del punt de vista socioeconòmic.
Carles Garcia, vicepresident de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic, diu que la implementació de sistemes tramviaris "té uns costos inicials molt més elevats que el bus, però que a la llarga surt a compte i la demanda requereix sistemes de més capacitat."
El govern descarta el tramvia del Pirineu, però sí la connexió amb Andorra
L'únic tramvia territorial que, ara per ara, queda descartat és el del Pirineu. Segons ha explicat la consellera Paneque a TV3, la connexió entre la Seu d'Urgell i Puigcerdà no té prou demanda per justificar la enorme inversió econòmica que requeriria en una zona tan muntanyosa.
En canvi, es manté a l'agenda el Tramvalira, un projecte estudiat pels dos governs i que pretén unir la Seu d'Urgell amb Andorra de forma sostenible, quinze quilòmetres que haurien de servir per acabar amb el col·lapse de la nacional 145, una via per on poden arribar a circular fins a 20.000 vehicles diaris.
El TramCamp començarà a circular el 2029
Mentre aquests projectes de tramvies territorials es defineixen als despatxos, al Camp de Tarragona avancen les obres del futur tramvia. S'està actuant en diferents punts de Vila-seca, Salou i Cambrils, les tres poblacions que unirà el TramCamp quan entri en servei l'any 2029, uns mesos més tard del que estava previst.
Farà un recorregut de 14 quilòmetres, tindrà 14 estacions i la inversió és de 245 milions d'euros. La segona fase connectarà Reus i Tarragona amb un ramal a l'aeroport de Reus i s'unirà a l'anterior recorregut. La previsió és que l'utilitzin 9 milions i mig de persones l'any.
