El vent destrossa una instal·lació amb 300 làmines de vidre al pavelló Mies van der Rohe
Durant deu dies, la instal·lació d'un complex i delicat laberint de vidre havia de modificar l'aspecte del pavelló Mies van der Rohe de Barcelona.
Els treballs per col·locar-hi fins a 300 làmines de vidre, segons una idea conjunta de l'arquitecte argentí Ciro Najle i del català Josep Ferrando, s'han allargat més d'una setmana.
Però el muntatge ha durat poc. Aquest dijous, després de la inauguració a la una del migdia, els cops de vent hi han provocat destrosses importants i s'han trencat i esquerdat molts vidres. Per sort, sense que ningú hagi pres mal.
Des de la Fundació Mies van der Rohe asseguren que la intervenció artística titulada "Pavelló-Laberint" es repararà i es podrà veure aviat, com estava previst, en grups reduïts i amb reserva prèvia. El calendari previst inicialment era del 12 al 22 de novembre del 2026.
Segons els autors, l'obra construïda –ara malmesa– sobre el pòdium de travertí romà de l'edifici esdevé "un laberint de vidre que revifa i desplega la tensió latent de l'espai miesià, en què la transparència es materialitza, amb una precisió inquietant, com a límit sense gruix".
La intervenció, apunta la fundació, "convida a repensar l'espai i redefineix la transparència, no com una condició de neutralitat, sinó com una realitat densa, viva i profundament contemporània".
Una instal·lació en un edifici emblemàtic
Projectat per Ludwig Mies van der Rohe –arquitectura– i Lilly Reich –disseny d'interior– per a l'Exposició Universal de Barcelona el 1929, el pavelló alemany, símbol de la modernitat, es va convertir en una de les obres més emblemàtiques de l'arquitectura barcelonina, que projectava la ciutat internacionalment.
És habitual que la fundació converteixi el pavelló en un espai viu d'experimentació, debat i intervenció artística. En aquest sentit, hi programa instal·lacions temporals, exposicions i mostres sobre arquitectura, disseny i cultura contemporània.
L'any passat, l'espai va acollir la instal·lació artística "La padrina i les pertinences de la domesticitat", en què l'arquitecte Xevi Bayona exposava, cap per avall, mobiliari d'una altra època per fer reflexionar sobre l'ús de l'arquitectura.
