Sorpresa electoral als Països Baixos: els liberals empaten amb l'extrema dreta

Les terceres eleccions generals als Països Baixos en els últims cinc anys han portat aquest dimecres a un tomb electoral, amb una gran davallada de l'extrema dreta, liderada per Geert Wilders.

Amb el 99% dels vots escrutats, el que es pot considerar guanyador de les eleccions és Rob Jetten, el líder de 38 anys dels Demòcrates 66 (D66). Aquest partit liberal progressista aconsegueix 26 escons i gairebé triplica els que va aconseguir a les últimes eleccions (9).  

Ja quan s'han conegut els sondejos que avançaven els resultats, Jetten ha proclamat la "victòria de l'optimisme" i ha demanat la cooperació de totes les forces de centre per crear "un govern estable i ambiciós" capaç de respondre a les demandes socials i mediambientals del país. 

L'extrema dreta de Geert Wilders es desploma i queda empatatcom a segona força amb 26 escons, lluny dels 37 que li van donar la victòria el 2023 després de més d'una dècada amb el liberal Mark Rutte com a primer ministre del país. Wilders, al capdavant del Partit per la Llibertat (PVV), no va arribar a governar perquè van negociar una coalició a quatre bandes que va fer president l'independent Dick Schoof, amb majoria de l'extrema dreta. 

El líder del PVV ha admès la derrota i ha anunciat que no formaran part del nou govern: "26 escons seria el nostre segon millor resultat de la història." Tot i que fins ara liderava les enquestes i ningú havia previst una victòria de D66, els competidors han anat escurçant distàncies. 

En tercer lloc amb 22 escons, dos menys que fins ara, ha quedat el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia, VVD, considerat conservador-liberal i liderat per Dilan Hesilgöz, exministra de Justícia i Seguretat.

I en quart lloc els verds de Frans Timmermans, que, amb 20 escons, perden cinc dels que tenien fins ara a la cambra. De fet, l'exvicepresident de la Comissió Europea, que havia deixat el càrrec per liderar els socialdemòcrates, ja ha anunciat la seva dimissió: "Estic profundament decebut."

En canvi, la Crida Demòcrata Cristiana (CDA) en guanya: és un nou partit d'extrema dreta que passa d'un a nou diputats.

Camí difícil cap a la majoria

Tant Jetten com Wilders ho tindran complicat per arribar a un acord i aconseguir 76 dels 150 escons necessaris per governar. Gairebé tots els partits ja han avançat que amb el líder d'extrema dreta no hi pactaran. Qui té més opcions d'aconseguir una majoria és Jetten.

És un país políticament molt fragmentat, amb més de 27 partits que s'han presentat als comicis i més de 15 amb opcions d'aconseguir representació. Les diverses formacions han concentrat esforços per persuadir la població en els dos assumptes que preocupen especialment: l'habitatge i la immigració.

Eleccions anticipades pel col·lapse del govern

Si s'ha arribat fins aquí és pel col·lapse del govern de Dick Schoof, que fa tan sols onze mesos va acceptar el càrrec de primer ministre. Un dels quatre socis de coalició era el PVV de Geert Wilders fins que, al juny, aquest va abandonar el pacte. El motiu va ser la negativa de Schoof a un pla migratori sense precedents que l'extrema dreta volia aplicar als Països Baixos. 

Wilders s'ha mantingut ferm amb aquest discurs i ha aconseguit situar-se al capdavant de les enquestes, tot i que finalment el sondeig a peu d'urna l'ha situat en segona posició, a poca distància de la resta i amb la negativa de la resta de partits a donar-li suport.

Més de 13,4 milions de neerlandesos estaven cridats a les urnes, un dret a vot que poden exercir en llocs poc convencionals, com una estació de bombers d'Amsterdam, el Zoo de Rotterdam, la seu del Parlament a la Haia o el centre commemoratiu de l'antic camp de concentració de Westerbork. També en museus, teatres, estacions, bars, botigues i fins i tot una granja urbana.