Els 4 milions de persones que votaran a última hora: el malson de les enquestes
Aquest dilluns, dia 17, és l'últim dia que es poden publicar enquestes de cara a les eleccions generals del 23J. La majoria d'estudis d'opinió coincideixen en una victòria del PP d'Alberto Núñez Feijóo a l'Estat i amb possibilitat de sumar majoria absoluta amb l'extrema dreta, tot i que alguns sondejos, com l'últim del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), apunten a una victòria per la mínima del PSOE de Pedro Sánchez.
La llei orgànica de règim electoral general prohibeix la publicació d'enquestes els cinc dies previs a les eleccions, però els sondejos publicats fins ara poden ser determinants per als més de quatre milions de ciutadans de l'Estat que asseguren que decidiran el vot els últims dies de la campanya.
Les enquestes també són un cavall de batalla entre els partits, però per què és tan important el que diuen els instituts demoscòpics a les portes d'unes eleccions? L'hi preguntem a Oriol Bartomeus, professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Quatre milions d'electors declaren que decidiran el seu vot dissabte, és a dir, la jornada de reflexió, o el mateix diumenge. Això situa les estimacions en un terreny una mica relliscós.
I aquests votants poden decidir el vot influïts pel que diguin les enquestes.
És un votant molt menys fidel, que es decideix en funció de la conjectura. Aquest votant està més sotmès a l'impacte de les enquestes. Les probabilitats que les enquestes atorguen als diferents partits, el votant les recull per decidir el seu vot. Per tant, tenen una força que fa 20 anys no tenien.
Els indecisos són també el punt més difícil dels enquestadors i és el que més fa variar els resultats d'un sondeig a un altre. La clau, la cuina de l'enquesta, és interpretar bé cap a on es decantaran el dia de votar.
Quan es fa una projecció, s'han de situar els indecisos en algun lloc: o que s'abstindran, o bé que votaran algú. Llavors és quan s'utilitzen indicadors indirectes, com ara la simpatia de partit o la preferència d'un candidat.
Amb aquestes premisses, què diuen les enquestes?
Oriol Bartomeus assegura que el que es dedueix a partir de les enquestes és que el PP obtindria el primer lloc. El PSOE quedaria en segona posició amb una diferència d'entre dos i vuit punts en funció de l'enquesta.
Pel que fa al tercer i quart llocs, la distància entre Sumar i Vox que pronostiquen les enquestes, segons Bartomeus, és molt petita. "A hores d'ara és impossible determinar qui seria tercer i qui seria quart", explica.
A Catalunya, les enquestes donen un avantatge "molt important" al PSC. El professor de la UAB assegura que les enquestes mostren que el segon lloc se'l disputen ERC i Junts, i Sumar se situaria a prop d'aquestes dues formacions.
