Els bombardejos de Trump: atacs a set països en 13 mesos de mandat

Des del seu retorn a la Casa Blanca el 20 de gener de 2025, Donald Trump sembla decidit a posar en pràctica la seva doctrina "America first". Aquell dia, després de jurar el càrrec de president sobre la Bíblia, Trump va dir que Déu l'havia salvat "per fer que Amèrica torni a ser gran" i que tot just començava "l'era daurada de Nord-amèrica".

Segons un informe del Washington Post --amb dades recopilades per l'organització sense ànim de lucre Armed Conflict Location and Event Data (ACLED)-- fins a finals de desembre els Estats Units havien fet 658 atacs militars individuals repartits per tres continents. Atacs que justifiquen per la lluita contra organitzacions terroristes, règims autoritaris i càrtels de la droga.

Dissabte 28 de febrer Donald Trump ha portat a la pràctica una de les seves amenaces recurrents i, en un atac conjunt amb Israel, ha bombardejat diverses ciutats de l'Iran. Una incursió militar aèria que, de moment, evita desplegar soldats sobre el terreny i amb què Trump anima els iranians a prendre el poder i posar fi a la República Islàmica.

13 mesos d'intervencions militars

En els primers 13 mesos del seu segon mandat, Trump ha ordenat atacs a set països i ha deixat clara la seva disposició a intervenir militarment a l'estranger, tot i mostrar-se com a paladí de la pau i postular-se per al Premi Nobel.

• Somàlia

  Des de l'1 de febrer l'exèrcit nord-americà va intensificar la campanya aèria contra Al-Shabab a Somàlia. L'Africom, el comandament unificat del Departament de Defensa dels Estats Units a l'Àfrica va atac i cèl·lules d'Estat Islàmic al país africà en un intent de minar la presència jihadista a la regió.

• Iraq

  El president nord-americà també va autoritzar atacs selectius a l'Iraq contra milícies proiranianes i cèl·lules d'Estat Islàmic. El 13 de març del 2025 una acció de la coalició liderada per l'exèrcit dels EUA a la província iraquiana d'Anbar va matar un alt comandament de l'organització jihadista.

• Iemen

  Al març i l'abril el principal objectiu militar dels Estats Units va ser bombardejar posicions dels rebels houthis del Iemen, a la vegada que amenaçava l'Iran si continuava donant-los suport. Els houthis havien refermat el seu compromís de solidaritat amb els palestins de Gaza, amenaçaven amb atacs a Israel mentre la Franja continués sota setge i havien atacat vaixells comercials al mar Roig.

• Iran

  Després de diverses amenaces, Trump va ordenar atacar les tres principals centrals nuclears iranianes de Fordow, Natanz i Esfahan el 22 de juny del 2025, en un intent de desmantellar el programa atòmic de la República Islàmica.

• Veneçuela

  Des del setembre l'administració Trump va impulsar una campanya d'atacs letals al Carib i al Pacífic oriental encaminada a interceptar i desmantellar xarxes de narcotràfic i frenar l'entrada de narcòtics en territori dels Estats Units. Segons Trump, aquestes organitzacions estarien dirigides des de Veneçuela i assenyalava directament Nicolás Maduro de ser-hi al capdavant.

  Finalment, el 3 de gener del 2026, tropes dels Estats Units van atacar diversos punts de Veneçuela i van capturar Nicolás Maduro i la seva dona i els van traslladar a Nova York per jutjar-lo per narcoterrorisme.

• Síria

  Al desembre una operació militar de l'exèrcit dels Estats Units va atacar més d'una setantena d'objectius d'Estat Islàmic a Síria. El Departament de Defensa va dir que el bombardeig a Síria era una represàlia directa per un atac previ en què van morir dos soldats dels Estats Units i un intèrpret.

• Nigèria

  El dia de Nadal l'exèrcit nord-americà, en coordinació amb el govern nigerià, va llançar atacs aeris a l'estat de Sokoto, al nord-oest del país, contra suposats campaments d'un grup vinculat a Estat Islàmic. Donald Trump ho va descriure com "un regal de Nadal" en resposta a la persecució contra els cristians del país.

Totes aquestes intervencions militars s'han fet sense l'aval del Congrés dels Estats Units, estament en el qual recau la facultat de declarar una guerra.

Després de l'últim atac a l'Iran, alguns legisladors demòcrates proposen que es faci una votació al Congrés de resolució de poders de guerra que impedeixi a Trump obrir un conflicte bèl·lic amb l'Iran.

Les amenaces vigents

Tot i presentar-se en campanya com el "president de la pau", les xifres demostren que Donald Trump ja ha ordenat més atacs militars en només un any de govern que el seu antecessor, Joe Biden, durant tot el mandat.

Ara el republicà intensifica les amenaces contra adversaris tradicionals dels Estats Units com Cuba i l'Iran, alhora que pressiona Dinamarca perquè renunciï al control del territori estratègic de Groenlàndia.