Els dies de pluja de 2026 es disparen respecte a l'hivern de màxima sequera de 2022
Quasi dos mesos de pluges continuades i nevades molt abundants al Pirineu ens deixen un paisatge actualment molt humit, d'embassaments plens o gairebé, i de serralades amb un rebost de neu per al desglaç futurible com feia almenys 5 anys que no passava.
En ratxa de pertorbacions
Estem en ratxa de pluges des de la segona quinzena de desembre. Els primers dies del mes van ser més tranquils.
Queda clar que, respecte a anys anteriors, les pertorbacions ens han visitat amb facilitat i eficàcia, lluny d'anticiclons subtropicals i estàtics que van provocar una sequera molt greu des de 2022 fins a inicis de 2024.
Aquest any, l'anticicló acompanyat de temperatura relativament alta no s'ha format a l'oest de Portugal, entre les illes Canàries i les Açores.
Ara, el patró és oposat: l'anticicló polar a latituds altes és potent i allà la temperatura, tot i ser freda, és de 10 a 20 graus per sobre dels valors normals.
I a latituds mitjanes (tant a Europa com als Estats Units) no paren de discórrer bosses fredes i pertorbacions atlàntiques de gran impacte, amb un nom associat.
A més, en alguns casos, van impulsades per corrents d'aire molt extensos i humits, que arrenquen des de la regió font oriental del mar del Carib fins a la península Ibèrica. Són els anomenats rius atmosfèrics, com el que ha arribat aquesta setmana pel golf de Cadis.
Tot va començar de l'1 al 6 de gener amb la pertorbació Francis. Fins al dia d'avui, amb la Leonardo i la Marta, aquestes pertorbacions han determinat unes pluges culminants aquests primers dies de febrer.
Es disparen els dies de pluja
Si comptem els dies de precipitació, segons el criteri establert pel Servei Meteorològic de Catalunya (dies en els quals s'han recollit més de 0,2 mm de precipitació), les dades són clares i irrefutables.
Ha plogut molts dies, o ha nevat a cotes més elevades. Des del dia 1 de gener, a diversos observatoris oficials, s'hi sumen entre 14 i 24 dies de pluja a Catalunya.
L'hivern de màxima sequera, el 2022, els embassaments de les conques internes van baixar del 16%. Recordem, per exemple, que Sau va arribar al 3%. Aleshores, els primers dies de l'any deixaven d'1 a 6 dies de pluja, a més, de poca quantitat.
La sequera extrema va començar l'estiu o tardor del 2021, segons la zona.
Aquest mapa representa la comparació del nombre de dies de precipitació entre l'1 de gener i el 6 de febrer d'enguany i els del mateix període de 2022 en algunes poblacions catalanes.
A tall d'exemple, el 2022, la ciutat de Lleida va sumar 6 dies de pluja, però, compte, perquè alguns d'aquests eren dies de boira ploranera. Enguany, en són 24, quatre vegades més.
També s'han multiplicat per quatre els dies de pluja a Girona. Per set, en el cas de la Seu d'Urgell o Vic.
La diferència és més escandalosa a la façana litoral (Barcelona, Tarragona o Amposta) o encara més a Falset.
El 2022, totes aquestes poblacions van registrar un dia de pluja en aquest període. Enguany, els dies de pluja s'han multiplicat per més de 10 o més de 20.
Un país de contrastos
En definitiva, es va confirmant que som un país de contrastos, també en el temps atmosfèric.
De tenir ratxes interminables de secada a episodis de pluges persistents que posen al límit el sistema hidrològic i territorial.
Som una zona de temps irregular, de patrons contraposats. I cal dissenyar un sistema de resposta a aquesta tipologia climàtica per adaptar les nostres necessitats socials i demogràfiques.
Fa ben poc, alguns opinaven que mai més nevaria o que mai més veuríem els embassaments plens. La natura segueix amb els seus cicles, tot i que el consens científic majoritari indica que l'home els altera i els amplifica, amb un balanç energètic i calòric cada cop més exagerat, per la presència creixent de gasos d'efecte hivernacle.
Però queda clar que ara estem en època de vaques grasses i cal fer memòria dels moments magres.
