Els Estats Units fan arribar un pla de pau de 15 punts a l'Iran, que Teheran rebutja: "És excessiu"
El president dels Estats Units, Donald Trump, insisteix que estan negociant amb l'Iran, suposadament desesperat per arribar a un acord, però aquest nega qualsevol negociació.
Tot i això, hi hauria uns primers passos. Fonts iranianes confirmen haver rebut, via el Pakistan, una proposta per acabar la guerra. Segons el New York Times, que cita dos funcionaris, Washington ha enviat a l'Iran aquest pla de 15 punts que pretén posar fi al programa nuclear i a la capacitat balística de l'Iran.
Però, una font oficial ha dit a la cadena estatal iraniana Press TV que la proposta de Washington és "excessiva".
Bàsicament, el pla de Trump preveu que l'Iran s'ha de comprometre a destruir les instal·lacions nuclears, limitar la quantitat i l'abast dels míssils, obrir l'estret d'Ormuz i declarar-lo zona de lliure navegació, i desmantellar les milícies aliades a l'Orient Mitjà. A canvi, se li aixecarien totes les sancions.
Per contra, l'Iran hauria establert les seves pròpies condicions: el cessament total d'agressions i assassinats d'Estats Units i Israel, un mecanisme que garanteixi que no s'iniciï una nova guerra, la reparació dels danys pels atacs soferts i el reconeixement de la sobirania legal d'Iran sobre l'estret d'Ormuz.
Fonts diplomàtiques confirmen que el Pakistan, Turquia i Egipte han obert un canal indirecte de comunicació, una petita finestra de diplomàcia, amb un futur incert perquè les posicions dels Estats Units i l'Iran estan a anys llum.
El Canal 12 d'Israel assegura que els EUA busquen un alto el foc d'un mes per discutir aquest pla.
Trump ha reafirmat aquest dimarts les negociacions amb l'Iran. "Estem tractant amb la gent adequada" per arribar a un acord per posar fi a les hostilitats", ha manifestat, i ha afegit que Teheran li ha fet un "regal molt gran" relacionat amb els hidrocarburs i el transport marítim a l'estret d'Ormuz i que ha acceptat que mai tindrà l'arma nuclear.
El "regal" arriba l'endemà que anunciés l'ajornament de cinc dies dels atacs contra centrals elèctriques i altres infraestructures a l'Iran, si la República Islàmica no desbloquejava aquesta via navegable estratègica.
Si podem posar fi a això sense que hi hagi més morts, sense enderrocar centrals elèctriques de 10.000 milions de dòlars, m'agradaria poder fer-ho. Però no poden tenir certes coses, com les armes nuclears. Ells hi han estat d'acord.
Trump va decidir ajornar els atacs, assegura, després d'unes converses "productives" amb l'Iran. Ho ha dit als periodistes a la Casa Blanca, a qui, a més, ha anomenat els negociadors per part de Washington: el seu enviat, Steve Witkoff; el seu gendre, Jared Kushner; el vicepresident, J. D. Vance, i el secretari d'Estat, Marco Rubio.
Tot i no confiar en ells, Trump s'ha mostrat convençut que l'Iran "arribarà a un acord", perquè a la República Islàmica s'ha produït "un canvi de règim", ha assegurat.
Teheran nega cap conversa formal i afirma, a més, que és Washington qui s'hi ha posat en contacte.
De fet, durant la darrera nit la Guàrdia Revolucionària ha tornat a negar els contactes i ha advertit que el preu del petroli seguirà car. També s'ha expressat en el mateix sentit el portaveu de l'exèrcit iranià Ebrahim Zolfaqari, que acusa Trump de "negociar amb si mateix".
Davant aquesta incertesa, el barril de Brent ha pujat aquest dimarts un 4,55% i ha superat els 104 dòlars.
Enviament de 3.000 efectius al Pròxim Orient
Malgrat que Trump parla de converses per posar punt final a la guerra, l'escalada militar no s'atura.
Alguns mitjans als Estats Units asseguren que Washington es disposa a desplegar 3.000 efectius de l'exèrcit a l'Orient Mitjà per donar suport als atacs, tot i que no s'hauria pres la decisió que impliqui un desplegament en territori iranià.
Des de fa dies s'especula amb la possibilitat que Washington faci desplegaments de soldats en punts com l'illa de Kharg, on hi ha el principal centre petrolier de l'Iran, o altres punts del territori iranià per fer diferents missions, una decisió que podria topar amb el rebuig de bona part de l'opinió pública.
I és que, segons els sondejos, el 55% de nord-americans estan en contra d'un desplegament de tropes a l'Iran.
Ormuz, tancat només a Israel i els EUA
Des de l'inici de la guerra, Teheran ha tingut parcialment bloquejat l'estret d'Ormuz, ruta comercial clau per on passa el 20% del cru mundial.
Els últims dies, les dades de seguiment de vaixells han demostrat que l'Iran ha permès que un petit nombre de vaixells passin per les seves aigües territorials.
Ara l'Iran ho ha oficialitzat i ha enviat una carta als països membres de l'Organització Marítima Internacional (OMI) dient que els "vaixells no hostils" poden transitar per l'estret d'Ormuz "en coordinació amb les autoritats iranianes".
Segons el Financial Times, que ha tingut accés a la carta, el Ministeri d'Afers Exteriors iranià assegura que Teheran ha "pres mesures necessàries i proporcionades per evitar que els agressors i els seus partidaris explotin l'estret d'Ormuz per avançar en operacions hostils contra l'Iran".
Uns 3.200 vaixells estan atrapats al Golf, sense voler arriscar-se a transitar per l'estret, on almenys 22 vaixells han estat atacats per l'Iran des de l'esclat del conflicte.