Els Mossos tenen detectats 34 grups juvenils violents amb un miler de persones vinculades
A Catalunya hi ha 34 grups juvenils violents, segons els Mossos d'Esquadra. El cos policial assegura que els tenen identificats, juntament amb un miler de persones que hi tindrien relació d'una manera o altra.
El seu tret més característic és la violència i, segons els Mossos, hi ha tres bandes principals: els Trinitarios, Barrio 18 i Los 300. Per mirar de desarticular-los, els Mossos posaran en marxa al novembre el Pla Proa.
Segons explica el cos policial, la mitjana d'edat dels membres d'aquests grups és d'uns 20 anys, aproximadament. Tot i això, es tracta d'un fenomen format tant per menors com per joves majors d'edat. "No tots els fets delictius que passen amb menors d'edat operen amb aquests grups violents", aclareix la comissarà en cap dels Mossos d'Esquadra, Sílvia Catà.
Els Mossos atribueixen als grups juvenil violents almenys tres homicidis en els últims anys. Un dels quals és l'assassinat a trets d'un menor a Barcelona aquest juliol. S'investiga com un possible enfrontament entre bandes rivals.
L'activitat delictiva
Els principals delictes que cometen, segons els Mossos, són agressions, càstigs entre ells, baralles, lesions, robatoris, tràfic de drogues, tinença d'arma blanca i, de vegades, arma de foc.
El 66% dels delictes d'aquests 34 grups juvenils violents identificats els fan els grups més actius: els Trinitarios, Barrio 18 i Los 300; de manera que tres de cada quatre membres són d'aquests tres grups principals.
Operen, sobretot, a Barcelona i a l'àrea metropolitana, amb ramificacions al Camp de Tarragona, Girona i Lleida.
S'inspiren en les bandes llatines
A diferència de les bandes llatines que van proliferar fa anys, els grups violents juvenils actuals no s'identifiquen per la nacionalitat. Durant la primera dècada dels anys 2000, predominaven les estructures jerarquitzades i un dels principals vincles era l'origen, principalment de països llatinoamericans. També disposaven d'una simbologia que els identificava.
El fenomen actual, en canvi, té una naturalesa multicultural, segons concreten els Mossos. La majoria dels integrants han nascut a Catalunya. En canvi, el sentiment de pertinença al grup s'articula a través de la violència i del domini territorial.
Per això, el pla preveu augmentar el patrullatge en determinats espais com places o línies de metro.
Tot i aquestes diferències, coincideixen en la voluntat de mantenir l'estatus dins del grup i la rivalitat amb grups contraris.
Preocupa la capacitat d'expansió
La policia catalana encara no disposa de xifres precises sobre aquesta nova realitat, però han detectat que tenen una gran capacitat de creixement i accés a armes blanques i, en menor mesura, també de foc.
"Preocupen perquè són grups on hi ha menors, molts joves i per la violència extrema que moltes vegades opera entre grups", ha manifestat la comissària Catà.
El pla Proa
De cara al novembre, els Mossos d'Esquadra posaran en marxa el Pla Proa, amb dos objectius concrets: desarticular els grups juvenils violents i fer prevenció perquè no n'hi hagi de nous.
Es tracta, a diferència de l'abordatge de les bandes llatines dels anys 2000, d'una estratègia més transversal que integrarà la prevenció, la detecció, la investigació i la neutralització sota una mateixa direcció estratègica.
Per tal d'arribar a actuar a tot el territori català, es crearà una Taula Central i diferents taules territorials amb professionals especialitzats.
