Els municipis de la Riera de Merlès demanaran la declaració d'emergència pels danys de l'aiguat
Va ser en poca estona. La nit de dijous va caure una pluja torrencial que va deixar 190 litres per metre quadrat a Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà. És on neix la riera de Merlès, una riera de força cabal que recorre 45 quilòmetres i nou municipis del Ripollès, el Lluçanès i el Berguedà fins que desemboca al Llobregat.
La riera va començar a baixar molt carregada i la força de l'aigua va arrencar arbres i va arrossegar grans pedres que ara s'amunteguen a la llera i als ponts que han sobreviscut. Perquè com a mínim el pont de la Molina, un dels deu que hi ha al municipi de Santa Maria de Merlès, ha desaparegut. Així era abans de l'aiguat:
I això és el que en queda:
Declaració d'emergència
Els municipis afectats estan fent els tràmits per fer la declaració i agilitzar les ajudes de desbrossament i reconstrucció. No han quantificat els danys perquè encara estan fent inspeccions, però són elevats perquè com a mínim hi ha una vintena de ponts afectats on no es pot circular o només ho poden fer vehicles petits i amb cura.
És el cas del pont de la Moreta, a les Llosses (Ripollès). La barana i una bona part de l'asfalt suren per l'aigua, arrencats com paper de fumar.
En una banda del pont hi ha masies, explotacions ramaderes i cases de turisme rural. Un dels propietaris, Nil Hoste, no sap si podrà obrir perquè pel pont "no hi pot passar el camió de gasoil que necessitem per escalfar l'aigua".
Altres rieres desbordades i camins destrossats
En aquests municipis, la majoria micropobles de menys de 500 habitants, els camins també han tingut grans desperfectes.
La mobilitat les pròximes setmanes o mesos serà complicada. "Estem parlant de pobles petits, amb molts disseminats on aquests ponts i camins són infraestructures vitals. Ells sols no poden afrontar aquest desastre", explica el president del Consell Comarcal, Moisès Massanas.
A Borredà (Berguedà) no només van patir els efectes de la crescuda de la riera de Merlès. La de Merdançol també va sobreeixir pels ponts. Un d'ells ha caigut per una banda i sembla un tobogan, i la via alternativa és un pas inundable que ha quedat mig foradat.
L'alcalde, Jesús Solanellas, està preocupat perquè "és l'únic pas per on podria passar un cotxe dels bombers", cosa que els preocupa per si es declara algun incendi.
Santa Maria de Merlès, la zona zero
És el municipi més afectat, amb tots els ponts danyats, fins i tot el més emblemàtic, el romànic. Per a alguns d'aquests ponts han de passar aviat les màquines per segar els camps de blat, que o no hi podran arribar o hauran de fer molta volta.
La riera és el nostre refugi, ens l'estimem molt i ara s'ha convertit en aquest merder.
Ho explica Laura Casanova, ramadera i pagesa, que se sent impotent de veure la vegetació que hi ha a la llera. I llança una queixa: "Però si veus un pollancre mort, no el toquis, no el talis, que t'arrisques a un expedient. No estem sabent gestionar bé els paisatges de les rieres i ve una riuada i passa això."
La neteja de la llera
L'alcaldessa de Santa Maria de Merlès, Sara Costa, diu que per sort encara no som a la temporada d'estiu que atrau una munió de gent a la riera.
Creu que ha estat un miracle que no hagi passat res més. "Per sort no hem de lamentar cap víctima mortal." Però reclama a l'administració que es faci càrrec de mantenir tota la llera neta i, sobretot, exigeix que es retiri tota la vegetació que ara taponen els ponts.
Des de l'Associació Adeffa expliquen que l'actuació ha de ser urgent perquè si ve una altra riuada, per petita que sigui, s'endurà els pocs ponts que han quedat drets.
Núria Valls, d'Adeffa, gestiona el Centre de Recuperació de Fauna de Camadoca, a Merlès. Viu a 400 metres de la riera i del pont romànic. De la base de la riera a la punta del pont hi ha 9 metres d'altura. L'aigua el va sobrepassar:
No oblidaré mai el soroll dels troncs, de les pedres, de l'aigua. El soroll de destrucció.
Explica que ara la fesomia de la riera ha canviat. On abans hi havia una gola plena, hi ha un ditet d'aigua i sembla una platja. S'haurà de veure com afecta la flora i la fauna.
Què hi diu l'ACA
Des de divendres passat els tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua estan estudiant i inspeccionant a peu i amb drons l'estat de la riera i els ponts. A partir d'aquí decidiran les actuacions més urgents a fer, sobretot de retirada de matèria acumulada a la riera.
Pel que fa al manteniment de les lleres, afirmen que autoritzen a fer-ne i sobretot l'eliminació d'espècies invasores, que solen ser les que més impedeixen el pas de l'aigua. Però la riera de Merlès és un espai PEIN (Pla Especial d'Interès Natural) i, per tant, es necessita un permís concret per actuar-hi. Afirmen que no han rebut cap petició en aquest sentit.
Es plantegen prohibir l'accés a la riera
Tot plegat, quan s'acosta la temporada de més afluència de gent. De fet, els últims anys han restringit l'accés amb vehicle a la riera per evitar massificacions i danys a la fora i fauna. Però ara es plantegen prohibir l'accés excepte per a les persones que vinguin a cases de turisme rural o càmpings.
Tots els alcaldes s'han de posar d'acord, però ara per ara temen pel risc que suposa que vingui molta gent tal com estan els ponts i les pedres i vegetació a la riera. "No és segur", avisen.
L'alcalde de les Llosses, Jaume Cuní creu que una de les solucions a llarg termini és repoblar aquests municipis. "Si hi ha més gent, el manteniment de les lleres, camins i tot és més fàcil". Les Llosses havien tingut 1.800 habitants. Ara en són 200.
