Els municipis de les Terres de l'Ebre impulsen la creació de comunitats energètiques
Segons dades del ministeri, cada dia es creen dues noves comunitats energètiques a tot l'Estat. Només el 19% de l'electricitat que es va produir a Catalunya el 2024 prové de fonts renovables. Des d'ara i fins al 2050, la dada ha d'augmentar fins a arribar al 50%.
Ara mateix, la regulació de les comunitats energètiques fixa en 2 quilòmetres la distància màxima que hi ha d'haver entre el punt de producció de l'energia i el punt de consum.
Un exemple de municipi que podria complir amb aquest requisit és Roquetes, al Baix Ebre. La seva localització i el fet de tenir diversos polígons industrials el fan un bon exemple.
"Fins fa quatre dies el radi era de cinc quilòmetres, però políticament hi ha hagut una trava administrativa. Amb la norma actual, Roquetes és un poble que té un radi d'acció de dos quilòmetres en què es cobreixen tots els polígons industrials del seu voltant", resumeix Xavier Socias, representant de les Oficines de Transició Energètica del Col·legi d'Enginyers de Tarragona.
Qui pot participar en aquests projectes?
Qualsevol persona física o jurídica pot formar part d'una comunitat energètica. En el cas dels comerços i empreses, negocis de tots els sectors hi poden participar.
Aquí a les Terres de l'Ebre, un paper important el pot tenir la pagesia. Des d'Unió de Pagesos rebaten els arguments que sovint se senten sobre l'oposició a projectes d'energies renovables.
"Participar en un projecte així els pot suposar una reducció del cost de l'energia. Està relativament estipulat que en una granja o una instal·lació pot suposar entre un 34 i un 40% d'estalvi en la factura", remarca Estanis Valmaña, responsable de les Oficines de Transició Energètica d'Unió de Pagesos. I afegeix: "i no deixa de ser, també, una energia més neta."
Per explicar què són i com funcionen les comunitats energètiques, entitats com el Col·legi d'Enginyers Tècnics de Tarragona en col·laboració amb altres organitzacions sectorials, fan xerrades pels municipis que se'n poden beneficiar.
En el cas de Roquetes, les primeres impressions són bones. "A mi personalment m'interessa perquè tinc molta teulada", destaca el Pol, un petit empresari que fa gestió dels residus provinents de l'oli d'oliva. Entre els dubtes més freqüents hi ha com es comença.
"L'inici és el més complicat, com han explicat, però és una bona iniciativa i va bé. Conèixer-lo és molt interessant", resumeix el Francesc, comerciant i responsable d'una petita explotació.
Entre els assistents també hi ha qui destaca el paper que han de fer les administracions per tirar-ho endavant. "Ho haurien de potenciar perquè, a nivell empresarial o particular, la gent s'hi pogués adherir amb facilitat", afegeix el Carles, responsable d'una empresa del sector del reciclatge.
Roquetes no és l'únic municipi de les Terres de l'Ebre amb interès per crear una comunitat energètica entre els seus habitants. Hi ha altres casos com ara la Fatarella, a la Terra Alta, i Flix, a la Ribera d'Ebre, on ja la van constituir l'any 2022.
En aquest sentit, per impulsar la creació d'aquests projectes comunitaris, les oficines de transició energètica ebrenques s'han associat. L'objectiu és facilitar la seva activació i ajudar a través d'assessories gratuïtes.
