Els nous jubilats cobren un 46% més que els treballadors joves: retrat de la bretxa generacional

Segons dades de la Seguretat Social i de l'INE, a Catalunya les persones que es jubilen ara cobren uns 1.636 euros mensuals de mitjana, mentre que el sou mitjà entre els joves de menys de 25 anys és de 1.117 euros. Això és una diferència d'un 46%.

A més a més, la majoria dels contractes dels joves són temporals, un 60%, i parcials, un 40%, segons el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE).

També hi ha diversos estudis que evidencien que la renda dels joves cau mentre augmenta la de la gent més gran.

Així, la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA) i el Consell General d'Economistes asseguren, per exemple, que la renda dels joves ha disminuït un 10% des de l'any 2008 i que la de les persones de més de 65 anys s'ha incrementat un 8%.

L'habitatge, l'escull principal

A la caiguda de la renda dels més joves s'hi afegeix un altre problema important: el de l'emancipació i l'accés a l'habitatge. Segons dades de l'Eurostat, els joves espanyols no s'independitzen fins als 30 anys de mitjana. A més, fa 20 anys, 7 de cada 10 joves tenien un pis en propietat, i ara només el tenen 4 de cada 10.

Els que viuen de lloguer tampoc no ho tenen fàcil perquè hi han de destinar bona part dels ingressos. En el cas de Barcelona, l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) apunta que hi destinen un 51% del que cobren, tot i que altres organitzacions asseguren que és més.

Què hi diuen els joves?

Albert Salvador, portaveu del sindicat juvenil Avalot-Joves de la UGT de Catalunya, considera que s'han trencat l'ascensor social i la idea que les noves generacions viuen millor que les anteriors.

La realitat, diu, és que abans amb una formació inferior es podia accedir a un habitatge, estalviar i tenir una vida estable. Ara hi ha una generació sobrequalificada que no troba feina i, si en troba, està marcada per la precarietat i la temporalitat. I això els genera incertesa i desesperança:

Salvador demana que millorin les condicions dels joves i de la classe treballadora en general. I també reclama no crear confrontació entre generacions i atacar el sistema de pensions.

Recorda que a Catalunya hi ha un 61% de jubilats i pensionistes que cobren per sota del salari mínim interprofessional (SMI) --1.184 euros mensuals en 14 pagues-- i que, per tant, també cal treballar per aconseguir pensions dignes.

En el mateix sentit, Marea Pensionista considera que les pensions no han de ser motiu de disputa. La seva portaveu, Conchita Ribera, assegura que millorar la situació dels joves no ha d'anar en detriment dels pensionistes ni del sistema de pensions. I proposa mesures com que, igual que es fa amb les pensions, els salaris es revalorin cada any --per llei-- d'acord amb l'IPC.

Els experts demanen reformes

Segons els economistes, cal buscar solucions que garanteixin el futur econòmic dels joves. El catedràtic d'Economia José Ignacio Conde-Ruiz puntualitza, però, que com que són una generació demogràficament més petita ho tindran més difícil.

Conde-Ruiz és autor de l'estudi "Joves sense aliats: quan l'economia i la política els donen l'esquena" i del llibre "La juventud atracada", escrit amb la seva filla.

Diu que com que els joves són menys en xifres absolutes, la seva productivitat ha d'augmentar per poder sostenir el creixement econòmic.

Entre les receptes per millorar les seves condicions de vida, proposa invertir en educació, en recerca i innovació tecnològica. També calen polítiques, diu, per donar-los més estabilitat laboral i oferta d'habitatge.

Aquest catedràtic d'Economia demana col·locar els joves al centre del debat per resoldre'ls els problemes "i no per donar-los un xec de 400 euros".

"Votar amb els peus"

José Ignacio Conde-Ruiz també adverteix que si no s'atenen les necessitats dels joves, aquests poden "votar amb els peus", un concepte econòmic que vol dir que marxaran a llocs on les polítiques públiques els siguin més favorables.

I és que pel sol fet de ser una generació més petita en nombre que altres, també tenen menys força a l'hora de pressionar perquè els polítics els facin cas.

Afegeix, però, que hi ha pares que ja n'han pres consciència i que voten pensant en polítiques que ajudin més els seus fills que no pas a ells.