Els papers d'Epstein: dels fets demostrats a les teories de la conspiració

Els més de tres milions de documents publicats el divendres 30 de gener pel Departament de Justícia dels Estats Units sobre el cas Epstein compleixen perfectament una estratègia: inundar d'informació, fer soroll i donar peu a aquells a qui els agrada creure en teories de la conspiració amb moltes implicacions i vincles internacionals.

Qualsevol persona que els vulgui consultar ho pot fer al web que el Departament de Justícia ha habilitat. Fins i tot, es poden fer cerques per nom o per paraula clau amb un buscador molt eficaç.

A banda de les referències a Donald Trump i els seus suposats abusos a menors, Bill Gates, el príncep Andreu d'Anglaterra o Elon Musk, els infinits documents estan plens de converses, dades, informacions, llistes, rumors, correus electrònics o resums de comentaris de xarxes sense context i en què s'especula sobre les més esbojarrades teories, des de sectes ocultes fins a ritus satànics passant per la geopolítica mundial.

La conspiranoia que va guanyar unes eleccions

Abans de les eleccions nord-americanes del 2016, les que Trump va guanyar contra Hillary Clinton, una teoria conspirativa triomfava als fòrums trumpistes d'internet, dins de xarxes com 4Chan i Reddit.

La teoria, en aquell moment, es deia Pizzagate i, en resum, deia que, al soterrani d'una pizzeria de Washington (Comet Ping Pong), els demòcrates (liderats pels Clinton) hi feien rituals satànics en què es bevien la sang de nadons i nens i controlaven una xarxa de pedofília internacional.

Aquella història esbojarrada ressona amb força a mesura que es van analitzant els milers i milers de documents del cas Epstein, de manera que es fa difícil saber què va ser abans, la trama Epstein o la teoria conspirativa. O si una s'alimentava de l'altra.

Epstein, pedòfil convicte

En el moment de la seva (sospitosa) mort el 10 d'agost del 2019 en una presó de Nova York, Epstein estava condemnat per inducció a la prostitució d'una menor i sobre ell pesaven diversos càrrecs relacionats amb el tràfic de menors i l'explotació sexual.

Si diem que la mort va ser, com a mínim, sospitosa és perquè la versió oficial, que parla de suïcidi, reconeix que aquella nit els guardes no van fer la ronda per la seva cel·la i que les càmeres de seguretat tenien errors.

D'altra banda, tal com s'ha anat confirmant al llarg dels anys i amb els documents publicats, Epstein tenia entre la seva llista de contactes celebritats rellevants de molts àmbits.

Des de Bill Clinton al mateix Trump passant pel científic Stephen Hawking, Elon Musk, la princesa Mette-Marit, Noam Chomsky i el mag David Copperfield, entre molts d'altres.

Recordem que ser a la llista de contactes d'algú no és cap delicte.

Per aquesta banda, la teoria conspirativa del Pizzagate, amb la xarxa de celebritats orbitant una trama de pedofília, encaixaria amb el cas Epstein, amb l'exfinancer al centre.

En els documents ara publicats hi ha moltes referències a aquest suposat tràfic, algunes més pertorbadores que d'altres.

De tota manera, per ara no hi ha cap prova ni investigació d'aquestes celebritats que les relacioni amb el tràfic de menors.

De fet, el fiscal general adjunt, Todd Blanche, va dir que en els documents hi ha coses terribles però res suficient per investigar ningú:

Si anem al detall, per tant, només trobem càrrecs sobre pedofília contra Epstein i un seguit de noms famosos a la seva agenda.

Però a les teories de la conspiració no els importen els detalls. El seu interès rau a dibuixar esquemes clars i senzills per explicar situacions plenes de matisos, complexitat i grisos.

La relació amb la veritat és secundària.

La conspiració de les elits, del Pizzagate al QAnon

En tota bona teoria de la conspiració hi ha al darrere un poder malèvol ("els que manen, les elits") que maquina per controlar el món.

Més enllà de la part de veritat que pot tenir aquest plantejament, en el Pizzagate, aquestes elits eren sempre celebritats relacionades amb el Partit Demòcrata, amb els Clinton al centre de tot, el financer George Soros o fins i tot actors de Hollywood com Tom Hanks o la presentadora Oprah Winfrey com a dolents.

La conspiranoia del Pizzagate, però, se circumscrivia molt a la política interna dels Estats Units.

Poc després de la victòria de Trump, cap al 2017, un nou entramat conspiratiu explota i no para de créixer: la teoria de QAnon.

Segons aquesta teoria, funcionaris del govern federal anomenats Q aniran alliberant informació essencial sobre l'estructura governamental tradicional, que es considera corrupta i venuda políticament, per fer caure el "deep state" i aconseguir la detenció d'aquestes elits.

La teoria QAnon, que és descentralitzada i creix de la imaginació i la sobreinterpretació de milers d'usuaris d'internet, fa fortuna i eixampla la base incorporant relats antivacunes, espirituals, new-age encaminats a fer caure el govern federal podrit.

El personatge més cèlebre de QAnon és l'anomenat xaman que el 6 de gener del 2021 va assaltar amb centenars de persones el Capitoli dels Estats Units amb la creença que els demòcrates havien robat les eleccions.

A diferència del Pizzagate, aquest QAnon sí que té una narrativa global amb suposades implicacions internacionals.

És aquí on acaben confluint tot un seguit de narratives que parlen d'un nou ordre mundial ordit per uns líders seguidors de la càbala (una tradició mística jueva malinterpretada com un credo compartit per les elits del món), entre altres subtrames.

QAnon afegeix a tot plegat una crítica furibunda de les institucions de governança internacional com l'ONU o l'Agenda 2030, un dels seus enemics preferits no només als Estats Units.

En aquest punt, els papers d'Epstein també afegeixen llenya al foc.

La connexió israeliana

Com passa des de fa dècades, l'antisemitisme i el relat defensat pel nazisme que els jueus estan al darrere de tot controlant el món impregna QAnon.

Jeffrey Epstein era jueu i, pels conspiranoics, 2 i 2 fan 4. Les seves connexions amb el poder l'han convertit en el centre perfecte de totes les trames.

Contribueix a tot plegat que, en els papers publicats recentment, Epstein es presenti com a representant dels Rothschilds.

La família Rothschild és una família jueva alemanya influent durant els segles XIX, XX i XXI a Europa i els Estats Units i un dels objectius habituals dels conspiranoics.

La seva rellevància actual se centra en els bancs d'inversió i la gestió de grans patrimonis, entre molts altres negocis i influències.

A més, en aquest correu en què Epstein es presenta com a representant de la família, amb qui parla és amb Peter Thiel, fundador, entre d'altres, de Palantir.

Aquesta empresa, entre moltes altres coses, té contractes amb el Departament de Defensa nord-americà per fer anàlisi de dades, eines d'intel·ligència artificial i integració de dades per a decisions operatives i militars.

Thiel és un multimilionari de Silicon Valley excèntric obsessionat amb l'Apocalipsi i la tecnologia de la vigilància, que la seva empresa proveeix.

Per donar encara més ales a la conspiranoia, en aquesta amanida només hi falta Ehud Barak, exprimer ministre i ministre de Defensa i Exteriors d'Israel.

Barak apareix 4.000 vegades als documents i, en una ocasió, parla amb Epstein sobre Thiel i Palantir (en una conversa en què no lletregen bé ni un dels noms).

Tot plegat no significa res ni aporta proves de cap mena de conxorxa internacional per controlar la humanitat, però suma tants elements llaminers (Israel, defensa, Palantir, Epstein, tecnovigilància, milionaris), que no fa més que engrandir la bola conspirativa.

Trump va fer d'abanderat de la publicació dels documents i la "llista Epstein". Ara que n'ha publicat una muntanya, algunes víctimes i congressistes han denunciat que en falten. De fet, diuen que la publicació de milions de pàgines no és més que un encobriment.

La influència dels papers d'Epstein en la conspiranoia global encara és massa aviat per mesurar-la. Tot i que creix a cada hora que passa.

Cada dia apareix un nou PDF, trobat per un internauta o altre, que afegeix una dada, un nom, un nou fil per estirar i connectar. Si aquestes línies tenen algun sentit o no, segurament no ho sabrem mai, però les teories de la conspiració no es poden subestimar.

Una d'elles va ajudar a guanyar Donald Trump. Ves a saber de què serà capaç aquesta.