Els pobles de la Costa Brava s'uneixen per blindar els habitatges turístics: "Són el nostre ADN"

Nou ajuntaments de la Costa Brava han signat un manifest en defensa dels habitatges d'ús turístic (HUT), i han reclamat una revisió del decret que limita els apartaments turístics a 10 per cada 100 habitants.

D'aquí dos anys, el 2028, entra en vigor el nou límit legal, i ajuntaments i propietaris estudien com fer-ho. La situació és especialment complicada als municipis de la Costa Brava, amb pobles que ara mateix dupliquen, tripliquen i fins i tot multipliquen per sis el nombre d'apartaments turístics que tenen permesos.

Begur, Calonge i Sant Antoni, Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, Castelló d'Empúries, el Port de la Selva, l'Escala, Llançà, Pals i Roses són els 9 municipis que han decidit unir forces i alçar la veu contra aquesta normativa, que s'haurà d'aplicar a partir del 2028.

Els 9 ajuntaments alerten de l'extinció de milers de llicències a partir del 2028, de manera que la reducció prevista del nombre d'HUTs comportaria una important disminució de l'oferta i capacitat d'allotjament en molts municipis de la Costa Brava.

Entre els 9 municipis adherits al manifest, hauran d'eliminar 17.700 habitatges d'ús turístic que es quedaran sense llicència. Una pèrdua que els pobles afectats veuen inviable per mantenir el seu model turístic. Tots hauran de reduir almenys la meitat dels habitatges d'ús turístic.

És el cas del Port de la Selva. La població que té censada és de 1.055 persones, tot i que a l'estiu la multipliqui. Per això, el nombre d'HUTs que li corresponen és de 106, i se n'han d'eliminar el 83%, és a dir, 527 dels 632 que té ara en actiu.

L'Escala és un altre dels municipis greument afectats per aquesta normativa. A partir del 2028, hauran de prescindir de 2.203 apartaments turístics, el 63% dels que té ara en funcionament.

Pals, de 1.400 a 250 habitatges turístics

Pals té 1.400 habitatges d'ús turístic amb llicència, però el seu topall està molt per sota d'aquesta xifra. Per adaptar-se al nou límit legal els haurà de reduir un 82%, fins a 255.

Carles Pi, alcalde de l'Ajuntament de Pals, és partidari de regular els HUTs, "però amb seny". Creu que aquest decret no ha tingut en compte la realitat de la Costa Brava i la nova normativa pot condemnar l'economia local del seu municipi.

La presidenta de l'Associació d'Apartaments Turístics (ATA) a la Costa Brava i Girona, Esther Torrent, defensa que no es poden aplicar els mateixos criteris a grans ciutats amb problemes d'accés a l'habitatge que a municipis turístics desenvolupats històricament al voltant de les segones residències i de l'activitat vacacional.

Per això reclamen que els ajuntaments, com a administracions que millor coneixen la realitat local, disposin de capacitat per ordenar l'activitat turística i decidir l'equilibri entre habitatge, convivència i desenvolupament econòmic.

Castelló d'Empúries n'ha d'eliminar 2.400

A Castelló d'Empúries també es miren el 2028 amb preocupació. La seva alcaldessa, Anna Massot, deixa clar que aquesta reivindicació no hi entén, de colors polítics. Tot i que forma part del mateix partit polític que va impulsar el decret, ERC, adverteix que aquest pot tenir greus afectacions a zones turístiques, com Empuriabrava.

"El 60% de la nostra oferta turística la fem a través d'aquest tipus d'habitatge. Amb la reducció que ens demanen no podríem donar resposta i això afectaria l'economia local", admet.

Després d'una primera reunió per definir el full de ruta abans de l'estiu, els pobles adherits han convocat una nova taula de treball al setembre, oberta a més municipis afectats que s'hi vulguin afegir.

Mapa d'habitatges turístics a Catalunya

A Catalunya hi ha 105.543 apartaments que tenen llicència turística i les comarques que més n'acumulen són a la Costa Brava: l'Alt i el Baix Empordà superen els 17.000 pisos turístics, al davant del Barcelonès, que té registrats 11.700 habitatges d'ús turístic.

La majoria de municipis d'aquestes comarques encara estan lluny de complir amb la normativa que limita el nombre d'habitatges d'ús turístic en funció dels habitants que hi ha en una població: 10 pisos turístics per cada 100 habitants.