Els polítics tenen dret a fer vacances? Què diu la llei i què marca el sentit comú
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, té previst tornar ja aquest cap de setmana de la residència on ha passat les vacances, el complex de La Mareta, a l'illa de Lanzarote.
Bona part de l'oposició, i fins i tot els seus socis de coalició de Sumar, han criticat que continués de vacances malgrat la crisi de Ceuta.
"És escandalós i sagnant", van ser les paraules del senador del PP Fernando Gutiérrez Díaz de Otazu. Per la seva banda, José María Figaredo, de Vox, va arribar a dir –sense aportar dades– que "hi ha més agents protegint les vacances de Pedro Sánchez que a la frontera de Ceuta".
Aquest dissabte s'hi va afegir el portaveu adjunt de Sumar al Congrés, Alberto Ibáñez: "No té cap sentit", va dir.
Sánchez va visitar Ceuta poques hores després del salt a la frontera, el 31 de juliol, i l'endemà, l'1 d'agost, es va traslladar a Lanzarote en l'avió Falcon de l'exèrcit de l'aire.
Des de llavors, se l'ha vist banyant-se a la platja i en restaurants de la zona. Però també se l'ha vist reunit per videoconferència amb els ministres de les àrees afectades per la crisi de Ceuta.
La Mareta, residència reial freqüentada també per Aznar i Zapatero
La residència reial de La Mareta, al municipi de Teguise, és obra de l'arquitecte Fernando Higueras i de l'artista canari César Manrique. La va ordenar construir el rei Hussein de Jordània, que la va regalar al rei Joan Carles I.
La família reial espanyola hi va anar diverses vegades de vacances, fins que la va cedir a l'organisme públic Patrimoni Nacional, que ara la gestiona.
Abans de Pedro Sánchez s'hi van allotjar dos presidents més del govern espanyol, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero.
El dret a fer vacances dels polítics
Legalment, ni Sánchez ni cap ministre tenen regulat el dret a fer vacances. El nomenament com a president o com a ministre no és un contracte laboral. Si ho fos, estaria subjecte a l'Estatut dels Treballadors, que estableix en l'article 38 que qualsevol empleat té dret a un mínim de 30 dies de vacances l'any.
Això vol dir que, de president del govern espanyol –o del govern que sigui– se n'és sempre, 24 hores al dia i cada dia de l'any. I que no s'exerceix la funció ni amb un calendari laboral ni amb un horari fixat.
Però això no vol dir que els polítics no puguin fer vacances. Cada estiu, el Congrés suspèn el període de sessions i els ministres es deixen de reunir formalment durant unes setmanes, precisament per poder fer vacances. Aquest any, l'últim Consell de Ministres del curs va ser el 28 de juliol i el següent ja serà dimarts que ve, 25 d'agost.
No està escrit enlloc, però s'entén que, durant aquestes setmanes, els governants "no estan en el dia a dia de l'administració", explica a 3CatInfo el professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona Josep M. Aguirre.
Ara bé, "si hi ha algun tipus de crisi que requereixi la seva presència, hi han de ser i han de comparèixer", perquè no deixen de tenir el càrrec que tenen encara que siguin de vacances.
L'obligació de delegar les funcions
A Catalunya la llei és estricta. Aquí hi ha "l'obligació de suplència" quan el president de la Generalitat no pot exercir les seves funcions, per exemple, perquè està de viatge a l'estranger. És a dir, ha de notificar quins dies serà fora i qui el substituirà.
Això es fa mitjançant la signatura d'un decret, que es publica al diari oficial de la Generalitat de Catalunya. I passa tant si són unes vacances com si es tracta d'un viatge de representació institucional.
Per exemple, durant l'últim viatge a l'Àsia, el president Salvador Illa va signar un decret de suplència en què delegava les seves funcions en el conseller de la Presidència, Albert Dalmau.
I, dissabte, en la compareixença pels aiguats al Vendrell, el conseller Ramon Espadaler va dir que parlava en nom del president Illa perquè té "les competències delegades" per les vacances del president.
En canvi, al govern espanyol no hi ha cap obligació que el president faci la delegació de funcions. "Hi ha un cert element de discrecionalitat", diu el professor, i això fa que normalment no quedin registrades les absències del president. Si se'n va a l'estranger, cap ministre ni tan sols els vicepresidents assumeixen les seves funcions.
La situació als ajuntaments
Als ajuntaments la llei dona l'opció als alcaldes de signar un decret de delegació de funcions especificant les dates en què seran de vacances i la persona que volen que els substitueixi, que ha de ser sempre un tinent d'alcaldia.
Però el reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, del 1986, estableix que si l'alcalde passa més de 24 hores fora del terme municipal automàticament "l'ha de substituir, en la totalitat de les seves funcions, el tinent d'alcaldia que correspongui, i cal donar-ne compte a la resta de la corporació".
La imatge dels polítics de vacances
Hi ha un aspecte emocional en la gestió de les emergències que la ciutadania espera dels polítics, encara que estiguin de vacances. El professor de Ciències Polítiques de la UPF Toni Rodon ho explica així:
La ciutadania espera una reacció material i una resposta concreta a les crisis, però també una resposta emocional: que els polítics hi siguin presents dona aquesta sensació.
El problema sorgeix quan, després de comparèixer al lloc dels fets –en aquest cas a Ceuta–, s'apareix al destí de vacances, a la platja de Lanzarote. "Es pot acabar donant la imatge contrària a la que es busca, transmetent que no s'ha prestat prou atenció a la crisi", diu Rodon.
Ara bé, el politòleg també alerta dels perills de la hiperexigència a la classe política: "Si volem una política amable en què la gent que no s'ha dedicat mai a la política s'hi pugui dedicar, hem de fer també que les condicions laborals dels polítics siguin una mica accessibles per a una part important de la ciutadania", alerta Rodon. Si no, s'acabaria deixant la política només a qui té la vida resolta i s'ho pot permetre.
L'exposició a les xarxes socials
L'exposició extrema dels líders polítics a les xarxes socials amb la finalitat d'humanitzar-se i acostar-se a la ciutadania també genera contradiccions.
Alguns volen tenir, per una banda, un discurs implacable en l'àmbit polític però, per l'altra, a vegades el combinen amb continguts lleugers que poden generar la sensació de frivolitat o despreocupació.
A Europa, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va aparèixer en plena crisi de Ceuta demanant nom per a uns pollets.
I el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va publicar fotos de les seves vacances a Galícia mentre criticava les vacances de Pedro Sánchez.
En general, i passa sovint a tot el món, les acusacions de frivolitat són una arma llancívola d'uns polítics a uns altres, i la crítica al fet de fer vacances té un biaix "populista", segons Rodon: "És lògic demanar que, en un moment de crisi, un polític estigui al peu del canó, però també és cert que el descans –també en la classe política– va bé per intentar prendre millors decisions a la tornada".
