"Espero passar de sobreviure a viure": el relat de l'Àlex, que va patir abusos sexuals als 11 anys

L'any 2025 es van atendre 3.735 casos de violència sexual contra infants i adolescents a Catalunya
Marta Freixanet
Periodista de Societat de 3CatInfo
3 min

Un de cada cinc menors és agredit sexualment abans dels 17 anys. La majoria no ho expliquen a ningú fins a l'edat adulta i més de la meitat no rebran mai cap ajuda.

Són estimacions que permeten radiografiar l'abús sexual infantil, basades en estudis fets a tot l'Estat des de fa més de 30 anys.

Si ens fixem en Catalunya, les dades més recents i reveladores són les atencions fetes per Barnahus, el servei especialitzat d'atenció integral a infants i adolescents víctimes de violència sexual.

L'any 2025 van atendre 3.735 casos. El 77,1%, 2.878, eren nenes i el 22,8%, 850, eren nens. En més de la meitat de les situacions, el 56,7%, l'agressor va ser una persona de l'àmbit familiar.

Les principals vies per les quals va tenir coneixement d'aquests casos van els serveis mèdics i l'escola.

Cal tenir en compte que aquests són només els casos que es van arribar a atendre i que en queden fora tots aquells casos que no han transcendit mai o que els pares han rebutjat tractar.

El cas de l'Àlex

Tot i que l'abús sexual infantil és més freqüent entre les nenes, també afecta nens.

Àlex Jiménez va ser agredit quan tenia 11 anys per una persona propera a la família, però no ho va explicar mai a ningú.

La meva idea era viure des del silenci.

Va seguir la seva vida com si no hagués passat res. Explica que va aconseguir "adormir el record".

Però un fet inesperat gairebé als 30 anys li va tornar l'agressió a la memòria i a partir de llavors ja mai més va ser el mateix.

Una companya de feina li va explicar que l'havien agredit i, de sobte, es va recordar de quan li va passar a ell.

Àlex Jiménez, supervivent ASI i president de l'Associació Reach
Àlex Jiménez, supervivent ASI i president de l'Associació Reach (3Cat)

Les seqüeles de l'abús

Aquella nit ja no va poder dormir i uns problemes digestius que no havia tingut mai li van començar a complicar el dia a dia.

Reconeix que es va tornar una persona controladora i hipervigilant, en estat d'alerta permanent.

Va renunciar a tota vida social per centrar-se només en els estudis i la feina, esquivant així qualsevol tipus de pregunta personal.

He viscut a molts llocs diferents i mai hi he creat vincles.

Va demanar ajuda psicològica i en una de les sessions de teràpia va desbloquejar una agressió sexual prèvia a la que ja havia recordat.

En aquest cas, als 9 anys, a la piscina municipal del poble i per part d'un monitor.

Desigualtat territorial

Necessitava una atenció psicològica més especialitzada i es va trobar que la majoria dels recursos eren a Barcelona.

Per ell, que vivia al Ripollès, desplaçar-s'hi "era un sacrifici". Hi havia d'arribar en tren i trigava dues hores a anar i dues a tornar.

M'hauria anat molt bé tenir un grup d'ajuda més a prop.

Va trobar a faltar tenir més a la vora persones que haguessin passat pel mateix que ell, amb qui poder parlar amb naturalitat sobre les conseqüències de l'abús.

També es va adonar de la importància que les persones que t'atenguin siguin sempre les mateixes, i per això va decidir muntar la seva pròpia associació.

Gronxador aïllat en un parc infantil buit, simbolitzant la vulnerabilitat i solitud infantil
La imatge del joc buit fa referència al sentiment d'aïllament i vulnerabilitat dels infants víctimes (3Cat)

Reach: Protegint la infància

Juntament amb les seves germanes, fa 10 anys l'Àlex va fundar l'Associació Reach. Tenen seu a Girona ciutat i a la comarca d'Osona. Només l'any passat van atendre més de 200 persones adultes i més de 20 nens i nenes.

Treballen per la prevenció, fent formacions per a famílies, escoles i per a la resta d'agents socials de l'àmbit de la salut i l'oci.

Cal trencar el mite que "això a casa nostra no pot passar".

Sovint es troben amb reticències davant les propostes d'abordar aquesta temàtica i asseguren que això és una dificultat afegida a la detecció precoç.

Una de les recomanacions que fan a les famílies és la de no fer judicis de valor davant dels fills, sobretot els vinculats amb la identitat de gènere i la sexualitat.

Alerten que alguns comentaris poden marcar un punt i a part en com el nen o la nena es comuniqui amb els seus pares.

L'objectiu de l'Àlex és transmetre, a través de la seva pròpia experiència, que tot i que el camí de la recuperació pugui ser llarg, es pot aconseguir.

Assegura que ell és cada vegada més a prop de "passar de sobreviure a viure".

Avui és notícia

Més sobre Agressió sexual

Mostra-ho tot