
Un satèl·lit català, pioner a Europa a establir una connexió 5G des de l'espai per escenaris de crisi

Un ciberatac, una fallada tecnològica, un desastre natural o un zero energètic com el que va deixar sense llum tota la Península l'abril del 2025. Són escenaris totalment plausibles, alguns dels quals ja han arribat a interrompre la xarxa mòbil, que obliguen a pensar maneres d'augmentar la resiliència de les telecomunicacions.
L'espai és una de les millors opcions per mantenir-nos en línia en cas de crisi. Resistent davant de desastres, amb autonomia energètica gràcies a les plaques solars, amb una cobertura que no depèn d'accidents geogràfics o la proximitat d'antenes i una connexió estable i directa. Aquest últim benefici ha estat demostrat per iniciatives privades com Starlink o Amazon Leo i, des de fa una setmana, per una de catalana.
El satèl·lit 6GStarLab, del centre de recerca i2CAT, és el primer d'origen europeu que ha establert una connexió de xarxa 5G directa i estable amb un terminal mòbil adaptat a la Terra, concretament a l'estació terrestre d'i2CAT situat a Móra la Nova, a les Terres de l'Ebre.
El primer missatge que ha enviat ha estat una versió nostrada del clàssic "Hello, World":
Hola, 6GStarLab.

Una connexió mòbil per satèl·lit garantiria la cobertura mòbil en situacions en què la cobertura terrestre no és possible, sigui en regions remotes o rurals on no hi ha infraestructura d'antenes o en zones afectades per emergències o desastres naturals, com incendis o inundacions, "terratrèmols o danes", i quan la xarxa se satura o cau. També podria reforçar la capacitat de la xarxa terrestre, integrant-les en xarxes híbrides que millorarien el servei.
El satèl·lit català, de la mida d'una capsa de sabates, es va llançar a l'espai el novembre passat, finançat amb fons europeus NextGenerationEU, i des d'aleshores fa de laboratori d'experimentació en xarxes no terrestres (NTN).
Ho ha explicat per 3CatInfo Dani Camps, director del grup de recerca en xarxes mòbils a i2CAT: "Portem un any treballant en la càrrega útil del satèl·lit i, amb aquesta prova, hem demostrat que la connexió funciona".
La prova ha enviat informació de forma estable a un terminal mòbil adaptat, ja que enviar un senyal a un telèfon mòbil normal i corrent requeriria una antena amb més capacitat.
Per tant, el següent pas seria repetir les proves en un satèl·lit més gran que oferís més potència i més capacitat d'amplada de banda, també, per oferir transmissions més exigents com, per exemple, una videoconferència: "Ja hi estem treballant", ha dit Dani Camps.
Un satèl·lit regeneratiu que sobrevola Catalunya dos cops al dia
A una velocitat de 7 quilòmetres per segon i a 500 km d'altura, el 6GStarLab tot sol no pot garantir més de 5-10 minuts al dia de cobertura a Catalunya, dues vegades al dia. "Com el sol, surt per l'horitzó i es pon", fa el símil Daniel Camps, però el satèl·lit ho fa molt més a prop de l'escorça terrestre, i per això pot donar dues voltes a la Terra.
Al contrari del que passa amb els satèl·lits transparents, més simples, que es dediquen a rebre un senyal, amplificar-lo i rebotar-lo, els regeneratius "processen la informació rebuda i poden dirigir el senyal cap a la seva destinació", sigui de tornada a la Terra o a un altre satèl·lit.
També són capaços de millorar el senyal rebut, netejant-lo d'interferències, soroll i distorsió, i tenen menys latència (passa menys temps entre que s'envia i es rep el senyal) que d'altres satèl·lits, com els geoestacionaris.

"En els incendis de Madrid d'aquest estiu", explica Camps, "el foc va tallar les línies d'alta tensió i les torres mòbils van deixar de funcionar". Per tal de seguir oferint el servei, una operadora de telefonia "va parlar amb Starlink perquè activessin el senyal des de l'espai". D'aquesta manera, les zones afectades van poder recuperar part de la seva capacitat i la cobertura va tornar als mòbils.
Evidentment, dependre d'una xarxa privada i d'origen nord-americà no ajuda en l'objectiu, que també comparteix la Unió Europea, de recuperar sobirania tecnològica i no dependre de l'exterior en infraestructures vitals com les telecomunicacions. Ucraïna coneix molt bé les conseqüències d'aquesta dependència.
És per aquest motiu que la fita tecnològica assolida des de Catalunya és una bona notícia, també, per les ambicions europees.
De fet, segons expliquen des d'i2CAT, les capacitats validades pel satèl·lit català estan "en consonància amb la constel·lació de comunicacions segures IRIS²", un projecte impulsat per la Unió Europea que vol desplegar un eixam de 348 satèl·lits per garantir la connectivitat espacial europea.
La prova s'emmarca en l'Estratègia d'Autonomia Tecnològica de la Generalitat (ESTRATEC), per reforçar "la sobirania digital, la ciberseguretat i la resiliència dels serveis públics catalans" i contribueix als objectius de l'Estratègia Catalunya Espai 2030.
Per arribar a oferir la cobertura equivalent a sistemes tan madurs com el de Starlink, es necessitaria una constel·lació de satèl·lits molt més extensa amb unitats que tinguessin antenes més potents, amb més capacitat de processament i memòria.
En tot cas, el petit pas que ha fet Catalunya contribueix a un futur de telecomunicacions garantides i sobiranes a la Unió Europea, amb aplicacions civils, governamentals i, evidentment, militars.









